Ensenyar Història a Primària: Mètodes i Recursos Didàctics

Ensenyar Història segons les Necessitats i Capacitats dels Infants

Dins de les Ciències Socials, la història ocupa un lloc destacat perquè estudia el passat de les societats humanes a través de testimonis materials, escrits, visuals i orals. Tradicionalment, l'ensenyament de la història s'ha basat en la memorització d'un relat tancat i la successió de fets i personatges, un mètode que s'ha demostrat ineficaç. A més, la història pot ser manipulada, tant de manera deliberada com sense voler. Per això, és necessari buscar una alternativa que consisteixi en una veritable didàctica de la història que s'adapti a les necessitats i capacitats dels infants.

El Currículum i les Ciències Socials

El currículum de Ciències Socials té com a objectiu proporcionar a l'alumnat noves formes de sentir, pensar i actuar, equipant-lo amb eines i coneixements per esdevenir persones actives, responsables i respectuoses amb el món en què viuen. Han d'adquirir conceptes, destreses i actituds en els següents àmbits:

• Ús segur i fiable de les fonts d'informació: Ajudar-los a distingir entre informació verídica i falsa.
• Cohesió social: Promoure la unitat i col·laboració entre diferents grups socials.

Necessitats Cognitives dels Infants

Els infants necessiten analitzar i comprendre el seu entorn. També tenen una tendència a sistematitzar i classificar fenòmens i objectes, fet que es manifesta en el seu afany col·leccionista. A més, és important fomentar el desenvolupament de la seva imaginació i la seva capacitat per fer-se preguntes i qüestionar-se la seva realitat. Necessiten formular hipòtesis sobre les coses, desenvolupar un pensament crític i comparar constantment. També és fonamental que aprenguin conceptes temporals operatius i que es puguin situar i orientar en l'espai i el temps. Altres necessitats cognitives inclouen desenvolupar facultats intel·lectuals com l'observació, la classificació, l'anàlisi, la inferència i l'explicació.

La Història com a Matèria per Satisfer Necessitats

La història és una matèria idònia per satisfer les necessitats cognitives dels infants perquè els ensenya a formular-se preguntes sobre el present i el passat, a deduir fets, causes i conseqüències, i a avaluar diverses informacions sobre un fet. També els ajuda a interpretar fets, classificar i contrastar fonts, qüestionar situacions o explicacions sobre els fets i proposar hipòtesis. A més, la història els ensenya a diferenciar fonts autèntiques de fonts falses, a entendre els canvis i les continuïtats, a emprar mètodes i tècniques de la investigació social i a diferenciar fets d'opinions. Les habilitats que s'adquireixen amb l'estudi de la història coincideixen amb les necessitats cognitives dels infants.

La Història i les Ciències Socials com a Eina de Poder

Per ensenyar la història de manera crítica i rigorosa, és fonamental ensenyar-la a partir de les seves fonts. Això implica utilitzar el mètode de l'historiador, que consisteix a investigar, analitzar i interpretar les fonts històriques. Aquest enfocament permet als estudiants desenvolupar un pensament crític i comprendre la complexitat dels fets històrics, evitant així la manipulació del relat històric. La història que s'ensenya a les escoles pot estar influenciada per interessos polítics o ideològics, diferenciant-se de la història que s'investiga acadèmicament. Això evidencia la importància d'ensenyar la història a partir de les seves fonts i amb un enfocament crític, per tal de proporcionar una visió més complexa i menys manipulada del passat. Marcelino Menéndez y Pelayo, a la seva obra "Historia de los heterodoxos españoles" (1880-1882), argumenta que durant l'Edat Mitjana, malgrat les diferències racials i les lluites civils, el sentiment cristià unia les persones. Aquesta visió presenta una imatge idealitzada i unificadora de l'Edat Mitjana, destacant el cristianisme com l'element aglutinador que superava totes les divisions. Aquesta narrativa pot servir per reforçar la idea d'una Espanya històricament unida sota una única fe, però no reflecteix necessàriament la complexitat i els conflictes reals d'aquella època.

6 Conceptes per Pensar Històricament segons Seixas i Morton

3.1. Significança Històrica

Determina què és important aprendre del passat. Es seleccionen esdeveniments que formen part de narratives rellevants per a problemàtiques actuals, com la batalla de l'Ebre durant la Guerra Civil espanyola, que afecta la memòria històrica recent.

3.2. Evidència

S'utilitzen fonts primàries per fer afirmacions històriques fiables. Aquestes fonts són restes del passat que es seleccionen, interpreten i corroboren, com notícies de diaris o documents interns.

3.3. Continuïtat i Canvi

Examinen la continuïtat i el canvi per donar sentit a la història. Alguns aspectes canvien ràpidament mentre altres es mantenen estables. La periodització ajuda a estructurar aquests fluxos.

3.4. Causa i Conseqüència

La causalitat explica per què succeeixen els esdeveniments i quin és el seu impacte. Els historiadors analitzen com certes condicions i accions van portar a unes altres, establint relacions de causa i efecte.

3.5. Perspectiva Històrica

Prenen perspectiva històrica per comprendre millor la gent del passat, evitant imposar visions modernes. Entenen el passat com un "país estranger" amb diferents creences i maneres de pensar.

3.6. Dimensió Ètica

Els historiadors examinen la dimensió ètica de la història per entendre i jutjar els fets passats. Això ajuda a abordar temes actuals, com les conseqüències de l'esclavitud en la riquesa industrial de Catalunya.

Ensenyar Ciències Socials a través de les Fonts: La Didàctica de l'Objecte

Els objectes materials són útils per ensenyar perquè són fàcils de comprendre pels infants i ofereixen experiències sensorials. Tenen una funció específica, perduren en el temps, i ens ofereixen diferents perspectives. Ajuden a fixar conceptes i serveixen com a referència, estimulant la motivació, la curiositat i la creativitat. Desenvolupament d'habilitats: ensenyen a reconèixer, identificar, manipular, observar, experimentar, deduir, classificar i comparar. Ampliació de coneixements: Els objectes ens informen sobre materials, tècniques, contextos socials i històrics, museus i col·leccions. Comprensió de conceptes abstractes: Ajuden a entendre idees com la cronologia, el canvi, la continuïtat, el progrés, el disseny i la moda. La didàctica de l'objecte es basa en les característiques comunes a tots els objectes, siguin històrics o no, i en les seves característiques com a fonts històriques.

Ensenyar Història a través dels seus Mètodes: El Mètode Inductiu

Procés Didàctic amb un Objecte:

1. Introducció d'un objecte desconegut.

2. Observació des de diferents perspectives.

3. Formular preguntes per comprendre millor l'objecte:

   • Què és, de quin material està fet, antiguitat, ús, similituds amb objectes actuals.

4. Comparar amb una versió evolucionada o més antiga de l'objecte.

5. Introduir la temàtica relacionada amb l'objecte.

6. Discutir com era aquesta temàtica en el passat.

7. Establir connexions amb altres conceptes o objectes.

Ensenyar Història a través dels seus Mètodes: El Mètode Hipotètic-Deductiu

Mètode de l'Historiador:

És una eina clau tant per als detectius com per als historiadors, encara que amb finalitats diferents. Els detectius resolen crims mentre que els historiadors reconstrueixen el passat. Ambdós segueixen un procés similar: plantegen un problema, observen evidències, formulen hipòtesis, classifiquen proves, verifiquen les hipòtesis i, finalment, arriben a una conclusió. Per als estudiants, aquest paral·lelisme ajuda a comprendre que l'estudi de la història no és només una narració de fets sinó una investigació activa i crítica basada en proves. Això desenvolupa habilitats d'anàlisi crítica i els capacita per reconèixer que les conclusions històriques poden canviar amb noves descobertes o noves interpretacions de les proves existents.

Plantejament del problema: Definir el tema o la qüestió històrica a investigar.

Estat de la qüestió: Revisar totes les evidències existents.

Valoració de les hipòtesis prèvies: Analitzar les hipòtesis formulades anteriorment per altres historiadors.

Formulació de noves hipòtesis: Desenvolupar noves explicacions basades en les evidències.

Classificació de les fonts: Organitzar les fonts històriques disponibles.

Anàlisi demostratiu: Fer una anàlisi crítica de les fonts, sovint limitat per la manca de proves concloents.

Redacció de les conclusions: Escriure les conclusions basades en l'anàlisi realitzada.

Maletes Didàctiques

Una maleta didàctica és un artefacte mòbil i autònom que conté diversos recursos educatius. Està dissenyada per abordar un tema concret i aconseguir uns objectius establerts, oferint una unitat de contingut.

Característiques

Portabilitat, Inclou materials educatius diversos, Unitat: Els recursos estan agrupats sota un mateix concepte, Autonomia: Funciona de manera independent. Seqüència formativa: Utilitzada per a activitats educatives de durada mitjana-llarga. Diversitat de formats i públics.

Potencialitats Didàctiques:

Aprenentatge experimental: Fomenta l'aprenentatge pràctic.

Caràcter lúdic: Fa que l'aprenentatge sigui divertit.

Agilitat i adaptabilitat: La informació es pot adaptar fàcilment.

Flexibilitat espacial i temporal: Es pot utilitzar en diferents llocs i moments.

Com Crear una Maleta Didàctica: Consideracions:

• On s'utilitzarà?

• Per a qui està dirigida?

• Amb quina finalitat?

• Quan i durant quant temps?

• Quins són els objectius d'aprenentatge?

• Quins continguts es treballaran?

• Quina seqüència d'activitats es seguirà?

• Quins materials es necessiten?

Objectius d'Aprenentatge amb una Maleta Didàctica sobre Fonts Històriques:

Comprendre l'ús de fonts històriques: Els nens aprendran què és una font històrica i la seva importància en l'estudi de la història.

Desenvolupar habilitats d'observació i anàlisi: Els alumnes utilitzaran les seves habilitats d'observació per identificar detalls importants en una font històrica.

Aprendre el mètode inductiu: Els nens practicaran el mètode inductiu, passant d'observacions específiques a conclusions generals.

Fomentar el treball en equip: Els alumnes treballaran en grups per compartir idees i arribar a conclusions conjuntes.

Millorar les habilitats de lectura i comprensió: Els alumnes llegiran i interpretaran una carta antiga, millorant la seva capacitat de comprensió lectora.

Desenvolupar la capacitat de comunicació oral i escrita: Els alumnes presentaran les seves conclusions oralment i crearan pòsters per expressar les seves idees de manera visual i escrita.

Fomentar la curiositat i l'interès per la història: L'activitat està dissenyada per despertar l'interès dels alumnes per la història i fomentar una actitud de curiositat cap al passat.

Promoure el pensament crític: Els alumnes aprendran a analitzar les fonts històriques de manera crítica, qüestionant les seves primeres impressions i buscant proves per recolzar les seves hipòtesis.

Fomentar la creativitat: Els alumnes utilitzaran la seva creativitat per dissenyar pòsters que representin les seves conclusions de manera visual i atractiva.

Com Conèixer la Història? Ensenyar Història a través de les seves Fonts

Fonts Primàries:

Elaborades al mateix temps que els esdeveniments que es volen conèixer, arriben sense transformacions posteriors. Són testimonis coetanis als fets, proporcionant informació de primera mà que permet fonamentar hipòtesis.

Fonts Secundàries:

També conegudes com a historiogràfiques, aquestes fonts es basen en les primàries i inclouen llibres, articles i altres treballs acadèmics. Ofereixen informació de segona mà i permeten interpretar, avaluar i analitzar críticament les fonts primàries.

Tipus de Fonts:

Materials: Objectes tridimensionals produïts per l'ésser humà o elements resultants de l'impacte humà sobre el medi.

Documentals: Qualsevol tipus de llenguatge fixat en un suport material, ja sigui audiovisual, visual o escrit.

Orals: Testimonis històrics que arriben de forma auditiva a través de la veu de testimonis o protagonistes d'esdeveniments històrics.

Escrites: Poden ser voluntàries o involuntàries, com documents públics, privats, publicacions periòdiques, memòries, correspondència, obres literàries i científiques, etc.

Visuals: Inclouen fonts gràfiques, iconogràfiques, artístiques, etc.

Àudio/visuals: Enregistraments que capturen elements històrics en format audiovisual.

La Importància de Treballar amb les Fonts de la Història

Punt de vista i parcialitat: Cada testimoni explica els fets des de la seva perspectiva, possibilitats i interessos.

Distorsió de la visió del passat: Les fonts primàries poden distorsionar la realitat per diverses raons, incloent autocensura o motius per enganyar.

Classificació i anàlisi: Les fonts històriques necessiten ser classificades i analitzades amb mètodes específics segons el tipus de font.

Davant d'una font primària, cal preguntar-se: D'on prové? Qui hi ha darrere? Què ens vol dir? Estava en el lloc dels fets que volem conèixer? Tenia motius per enganyar? Tenia llibertat per explicar tot el que ens diu? A quin bàndol o ideologia pertany? Aquest procés de qüestionament ajuda a comprendre millor el context, la veracitat i la rellevància de les fonts històriques per a la reconstrucció del passat.