Entendre la Psicoanàlisi: Mecanismes i Manifestacions de l'Inconscient

El món infantil pren dimensions extra-familiars i el nen distingeix ja clarament el món subjectiu de l'objectiu. Fase genital: s'obre cap als 11-12 anys l'etapa en què la sexualitat es centrarà en la genitalitat. L'adolescent pateix profunds canvis fisiològics i psicològics i comença el pas de l'imaginari a la realitat, de la vida dominada pel principi de plaer a la conducta dirigida pel principi de realitat. TópicoàFreud substitueix l'antiga oposició conscient-inconscient per la teoria de les tres instàncies: l'Això, el Jo i el Superjo. L'Això, d'on emanen totes les pulsions instintives que seran reprimides per la societat -o, més tard, per les pròpies censures- i que actua tenint en compte només el principi de plaer. El Jo harmonitza les pulsions de l'Això amb les obligacions col·lectives, segons el principi de realitat, i és la font de les conductes verbals, socialitzades i racionals. El Superjo es forma per diferenciació a partir del Jo, segons un procés d'introjecció que interioritza les forces repressives i les censures sofertes en el curs de l'educació, principalment en el moment del conflicte edípic. El Superjo es troba en l'origen de la culpabilitat que es desenvolupa sobre un fons d'angoixa.

Mecanismes fonamentals dels psicoanalistes:

• Sublimació: permet desviar les pulsions sexuals o agressives cap a fins superiors, que presenten un cert valor social. La sublimació és comparable a l'acció de l'home que transforma un corrent d'aigua, que podria ser devastador, en una font d'energia elèctrica. D'alguns cirurgians o carnissers podria dir-se, per exemple, que han sublimat una certa agressivitat sàdica.
• Fantasía: trasllat d'una pulsió reprimida al pla imaginari per tal de satisfer-la, simbòlicament, per mitjà de la creació d'imatges.
• Desplaçament: trasllat de l'energia d'una pulsió del seu veritable objecte a un element substitutiu que amaga el seu anterior significat. Tal procediment permet reduir la tensió i evita la despesa d'energia psíquica que necessitaria la seva repressió.
• Projecció: expulsió de si mateix i localització en altres persones o coses de les qualitats, sentiments i desitjos que el propi subjecte desconeix o rebutja com a propis. Així, un subjecte deprimit pot acusar els que l'envolten d'estar de mal humor.
• Regressió: retorn a una etapa superada del desenvolupament psíquic, en la qual el subjecte queda fixat. Es manifesta per actituds i comportaments característics d'un nivell d'edat inferior.
• Repressió: tot i que és també un mecanisme de defensa, s'ha de distingir dels altres per ser, precisament, el més important. És el principal mitjà de defensa que té el Jo davant les pulsions reprimides.

Les manifestacions de l'inconscient: els somnis, les neurosis i la psicosi:

El subjecte participa activament en el seu propi anàlisi prenent consciència de les resistències que el bloquegen. La interpretació dels somnis és la via règia que ens porta al coneixement de l'inconscient. Un dels majors mèrits de la psicoanàlisi és l'haver mostrat que els mínims gestos i paraules de l'home tenien un sentit i mereixien ser interpretats com els signes d'un llenguatge xifrat. És un fet conegut de tots que els somnis que recordem es presenten sovint sota la forma d'unes històries estranyes i incomprensibles. Empren tot un material de signes ambigus, el sentit profund pot «camuflar» sota imatges aparentment innocents i aspectes incomprensibles, precisament per no despertar les sospites de la consciència moral, que immediatament els reprimiria. El procés d'elaboració del somni manifest actua a través de dos mecanismes principals: la condensació i el desplaçament. Aquest últim ha estat ja exposat com un dels mecanismes de defensa, i és aquell pel qual la relació entre el somni manifest i el seu contingut latent pot ser de simple simultaneïtat. Detalls no directament significatius coexistents en un estat o situació de desig reprimit, donen el material al somni manifest, sense constituir part del contingut latent. La magnitud del desplaçament marca la mesura de la influència exercida per la censura. La condensació és una altra forma de dissimular el contingut latent, de tal manera que el somni manifest és extremadament resumit i concentrat. Les malalties mentals solen classificar-se en quatre grups:

• a) afeccions psicosomàtiques,
• b) neurosi obsessiva, fòbica, histèrica,
• c) psicosi (paranoia, esquizofrènia, maníac-depressiva),
• d) perversions.