L'enterrament a Ornans: Anàlisi i significat de l'obra de Courbet

L'enterrament a Ornans: Anàlisi de l'obra de Courbet

Predominen les línies horitzontals, trencades només per la creu. Els contorns estan ben definits i alineats. La gamma cromàtica és molt limitada als colors marrons (els de la terra) i als negres (el dol), només trencats pel blanc de la zona dels eclesiàstics, les dones del poble i el gos. Hi ha un tractament de la llum natural propi de les hores de l'alba, quan les ombres encara no són gaire marcades. La pinzellada solta predomina per damunt de la linealitat pictòrica.

La composició:

La fossa del difunt centra la composició, juntament amb un grup d'homes que l'envolten, entre els quals destaca el personatge que està de genolls. La composició és tancada. Els personatges ocupen ¾ parts de la composició. La mirada es dirigeix cap a l’esquerra del quadre on els personatges estan més avançats, creant un cercle al voltant de la fossa. També el paisatge es trenca en aquest punt ja que és on està la creu. El temps és imaginari i estàtic, ja que està contingut.

Es creu que l’espai i els personatges són reals però la situació no. Els personatges van ser col·locats per ser pintats, realment no era un enterrament. El lloc és real, ja que és al poble de l’autor.

L’estil:

Aquest quadre pertany a l’estil realista. Aquest moviment va començar a la segona meitat del s.XIX. Els autors pinten als ‘herois’ quotidians de manera realista, per aquest motiu pinten a casa, als estudis i ja no surten al carrer. Els factors que condicionen l’aparició d’aquest moviment són els següents: creació burgesia, positivisme, problemes industrialització i mov. obrer.

Característiques de la pintura realista:

• Trencament de la jerarquia tradicional.
• Valor de la particularitat: de tipus popular i treballadors.
• Pintors de paisatges (pinten exteriors).
• Pintors de figures (pinten persones i objectes): Courbet, Millet, Fortuny i Davmier. Aquests trenquen amb el tema.

Courbet va néixer al 1819 a Ornans. El seu poble va ser escenari de moltes obres, aquesta a comentar és un clar exemple. Tot i ser educat al medi rural, va poder viatjar a París. Allà va quedar impressionat amb pintors barrocs com Velázquez, Zurbarán, Rembrandt, Hals i Rivera. Al 1847 va marxar a Holanda i va voler que les seves obres tinguessin connotacions polítiques i socials, volia acabar amb la burgesia. Per a ell la funció de la pintura era reproduir la realitat tal com era, que el pintor no tingui perjudicis morals, polítics o religiosos.

El contingut i la significació:

El tema representat en aquesta obra és l’enterrament d’un veí del poble d’Ornans, d'on és Courbet. Possiblement és el seu avi, al qual tenia molta admiració. Ningú presta gaire atenció a la cerimònia. Les aptituds més sentimentals les trobem a la dreta del quadre (les ploraneres). També veiem al centre, dos personatges els quals s’han trobat amb l’escena i s’han parat per respecte. Aquesta obra va ser molt criticada per la burgesia i la gent de París, per la lletjor dels personatges, de per què s’havia pintat sobre una situació tan corrent i tan lletja.

Funció:

És l'obra radical del Realisme on Courbet plasma la seva ideologia perquè vol ser ‘testimoni de la realitat’ que una bona part dels pintors falseja. L’autor vol plasmar la natura amb exactitud i objectivitat absoluta. Els crítics li han destacat a aquesta obra la importància de la comunitat. Quan mirem l’obra se’ns desperta pietat per una banda però tampoc és una exageració de la mort, és natural.

Durant la seva etapa Courbet no va voler pintar sobre els herois del passat, sinó herois quotidians, personatges del dia a dia, amb accions quotidianes. L’enterrament d’Ornans és un cant a la vida del poble, és realisme pur.