L'entrevista: tipus, preparació i estructura

L'entrevista:

És un gènere periodístic mixt perquè combina informació i opinió. Es tracta d'un diàleg extens i a fons que manté l'entrevistador amb l'entrevistat, l'objectiu és aconseguir la màxima informació sobre l'entrevistat o el tema del qual estan parlant.

Tipus:

- Entrevista d'opinió: L'objectiu és que l'entrevistat expressi el que pensa sobre un tema o fet determinat.

- Entrevista informativa: L'objectiu és que l'entrevistat aporti informació sobre un tema d'actualitat o del seu àmbit de treball.

- Entrevista personal o retrat: L'objectiu és conèixer aspectes de la personalitat de la persona entrevistada: gustos, música, etc.

Preparar l'entrevista:

• Decidir quin personatge entrevistaràs i per què.
• Tria el tema que serà el centre de l'entrevista.
• La destresa pluja d'idees et servirà per ordenar i preparar les preguntes.
• Explica a l'entrevistat la finalitat de les preguntes i la durada prevista.
• Concreta la data i el lloc on es farà l'entrevista.

Manlleus:

És una unitat lèxica que passa d'una llengua a una altra i s'hi integra, són préstecs lingüístics des del punt de vista de la llengua que presta les unitats lèxiques.

Procediments:

• Recorrent a formes alternatives en la llengua d'arribada. Ex: Programari en lloc de software.
• Incorporant la forma original sense cap modificació. Ex: copyright.
• Adaptant la forma original al sistema lingüístic. Ex: míting per meeting.

Neologismes:

Són unitats lèxiques noves per a designar objectes, accions o conceptes d'aparició recent, per exemple correu electrònic, escàner, xat...

Creació:

• Adaptar un manlleu i incorporar-lo a la llengua. Es poden adaptar a la llengua d'arribada.
• Emprar els recursos de la llengua per a formar mots nous a partir d'altres ja inclosos al diccionari.
• Neologismes formals, mitjançant la derivació, la composició, l'habilitació, l'abreujament.
• Neologismes semàntics, en què una paraula ja existent restringeix, amplia o especialitza el seu significat.

Formes de calcat:
El calcat semàntic és l'adopció d'un significat estranger per a una paraula ja existent en una llengua. En el cas del català, la influència del castellà provoca usos incorrectes.

Estrangerismes:

Són les unitats lèxiques provinents d'una llengua estrangera. Aquestes paraules no s'han de fer servir si hi ha una paraula equivalent acceptada. Es considera un manlleu innecessari, que intenta ocupar un espai de significat que ja cobreix un mot propi.

Barbarismes: són una forma d'origen estranger que no es considera assimilada a la llengua pròpia. Són mots que la normativa rebutja; per tant, no s'inclouen en els diccionaris normatius.