Escola Mallorquina: poesia i natura a les illes Balears

Refranys

Exposició en forma de sentència de la qual es n'extreu una conclusió. (Febrer febreret, set capes i un barret/El que no mata engreixa/La pela és la pela/Feina feta, no fa destorb).

Escola Mallorquina

A finals del segle XIX i sobretot durant el primer terç del XX, un grup de poetes va assumir els ideals de la Renaixença a les illes Balears. Encapçalats per Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, van implantar-hi els objectius de la Renaixença, els models d'autors clàssics llatins i d'autors romàntics francesos i italians; amb caràcter propi que va acabar constituint una autèntica escola estètica, l'anomenada Escola Mallorquina.

Característiques

Dona molt protagonisme a la natura. Les vivències i els sentiments personals es projecten en elements singulars del paisatge balear. Utilitza un to expressiu però mesurat, sense estridències ni audàcies. Valora molt l'aspecte formal i la musicalitat.

Miquel Costa i Llobera

Va estudiar dret a Barcelona on va estar en contacte amb la Renaixença. Va tornar a Mallorca i va escriure Poesies. Es va fer monjo i va anar a viure a Roma. Va adaptar les formes clàssiques a la seva poesia, que era ordenada, serena i formalment perfecta.

Joan Alcover

Company de Miquel Costa i Llobera a l’institut, estudià Dret a Barcelona. Es va acostar al catalanisme polític. Va començar a escriure en castellà i després va escriure en català amb el qual podia expressar els seus sentiments més íntims, La Balanguera poema, ara himne oficial de Mallorca, inspirat en una antiga cançó popular.

Maria Antònia Salvà

Primera poeta moderna en llengua catalana. Miquel Costa i Llobera i Josep Carner van impulsar la seva carrera literària. Espigues d’or (1926) i Lluneta del pagès (1952). Primera traductora en català d’època moderna d’obres literàries franceses, italianes i occitanes. Morí el 1958. Poemes: gran sensibilitat i musicalitat, ús acurat del vocabulari. Imatges del paisatge mallorquí per la seva gran bellesa. Talaiots.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Alumne de Carles Riba i company de Salvador Espriu. Estudià a la Universitat de Barcelona, després va fer el doctorat a Madrid on coneixé, entre d’altres poetes, a Federico García Lorca.

Lo pi formentor

Inspirat en visions dels pins arrelats en els penya-segats de Formentor. L’enorme pi d’una propietat familiar esdevé la imatge del geni creatiu i jove, bellesa amb una gran ressonància clàssica. Missatge: El pi es converteix en una presència humanitzada que proclama l’afirmació vital i crida espiritual. (16, l’arbre no té cap vici) Valors de superació, fortalesa humana i religiosa. Projecció del jo a la Natura. La verticalitat de l’arbre ho és de l’home.