L'Escola Mallorquina: Poetes i Obres Clau del Segle XX

Escola Mallorquina: Conceptes Clau

1. Horacianes: (1906) Obra poètica de Costa que consta d’un homenatge a Horaci, s’aproxima als versos grecollatins i destaca per la perfecció formal, l’exaltació dels clàssics i el mediterranisme.
2. Tradicions i fantasies: (1903) Obra del mallorquí Miquel Costa i Llobera.
3. Cap al tard: (1909) És un dels dos llibres poètics publicats de’n Maspons. El títol de Cap al tard és degut al sentiment profund d’haver arribat tard perquè havia perdut la primera esposa i els fills Teresa i Pere. Les composicions més importants són La Balanguera i Desolació.
4. La Balanguera: És la primera poesia de Cançons de la Serra i avui és l’himne de Mallorca. “La Balanguera” és un personatge de la mitologia popular que Alcover transforma en una vella, una pagesa mallorquina que fila la vida i el destí de l’home.
5. Desolació: És la segona secció del llibre Cap al tard. El poema tracta sobre la mort i el pas del temps, on es compara un arbre que, amb la mort dels fills, ha perdut les seves branques.
6. Poemes bíblics: (1918) Obra de Maspons. És un recull de poemes narratius amb escenes i personatges de l’Antic Testament de la Bíblia.
7. El Pi de Formentor: (1875) Obra de’n Costa, qualificat com el poema més perfecte del segle XIX, on es representa un gran pi d’una propietat familiar i simbolitza un exemple de vida de saber afrontar les dificultats.
8. Poesies: (1885) Pertanyent al Romanticisme i obra de’n Costa. Llibre de poemes que adopta un to equilibrat, perfilat amb notes harmonioses i un ritme clàssic.

Escola Mallorquina: Podem definir l'Escola Mallorquina com el conjunt de poetes mallorquins de la primera meitat del segle XX (entre 1900 i 1950). És un fenomen literari específicament mallorquí, amb unes característiques pròpies. El terme Escola Mallorquina s’anà restringint per designar la poesia dels seguidors de Miquel Costa i Llobera i de Joan Alcover Maspons, que són considerats els mestres d’aquesta tendència poètica. La poesia de Costa i d’Alcover presenta uns trets estilístics i temàtics que els acosta més al Noucentisme. Així, la poesia de l’Escola Mallorquina s’inscriu cronològicament dins l’àmbit del Noucentisme (1906) i s’allarga fins a la postguerra (1936).

Característiques Generals de l'Escola Mallorquina:

1. Retorn al classicisme grecollatí: Desig d’aconseguir la serenor, l’harmonia i l’equilibri en l’expressió poètica, passió pel paisatge mallorquí: el pi, l’olivera, s’ametller, i representació d’un món rural tranquil i idealitzat.
2. Perfecció formal: Centrat en la perfecció del vers i en l'ús de la llengua culta i depurada.
3. Subjectivisme i intimisme.

Miquel Costa i Llobera: Pertanyent a l'Escola Mallorquina, va néixer a Pollença el 1854, en el si d’una família de rics terratinents. Va fer estudis de Dret a les universitats de Barcelona i de Madrid, que deixà inacabats. Després inicià la carrera eclesiàstica, que va continuar a Roma, on s’ordenà sacerdot i es doctorà en teologia, on finalment fou eclesiàstic de la Seu de Mallorca. Morí el 1922 a Palma amb 68 anys. Miquel Costa i Llobera s’inicià com a poeta romàntic en la seva joventut, passà lleugerament pel Modernisme i es va formar com un dels mestres del Noucentisme./OBRA: De la seva obra poètica destacam tres llibres: Poesies (1885), Tradicions i fantasies (1903) i Horacianes (1906). “El Pi de Formentor” (1875), qualificat com el poema més perfecte del segle XIX, on evoca un gran pi d’una propietat familiar i el converteix en un exemple de vida de saber afrontar les dificultats. Per part seva, Horacianes (1906) és un homenatge a Horaci, al qual admirava profundament. L'autor intenta aproximar-se al ritme dels versos grecollatins. L’entusiasme pels clàssics i la reivindicació del mediterranisme amb la perfecció formal, l’elegància i la serenitat que condueixen a ser un model pels noucentistes./Constantes Estètiques de l'Obra de M.C.i.LL: La bellesa i la puresa de la llengua amb intenció de modernitat. És molt literari, senzill, elegant i fluid, sense barbarismes ni dialectalismes (llenguatge poètic). La musicalitat i la perfecció de la mètrica. La serenitat, la contenció i l’equilibri subjectius (la soledat, la desolació, etc.) i la recerca de l'harmonia espiritual. L’interès per la naturalesa solitària només com a personatge present del poeta.

Joan Alcover Maspons: Pertanyent a l'Escola Mallorquina, estudià la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona. Exercí d’advocat. Es casà amb Rosa Pujol, amb la qual tingué tres fills. L’esposa morí i quatre anys més tard es tornà a casar amb Maria De Haro, amb la qual tengué altres dos fills. D’aquests cinc fills en total només sobrevisqué l’últim, Pau, i més tard Teresa i Pere. La seva autèntica evocació era la literatura./OBRA: Fins a finals de segle va escriure, principalment, en castellà. Amb la mort de la Teresa comença la crisi de l’home i la crisi del poeta. A partir d’aquest moment només escriurà en català, on va publicar dos llibres de poemes: Cap al tard (1909) i Poemes bíblics (1918)./El títol de Cap al tard és degut al sentiment profund d’haver arribat tard perquè havia perdut la primera esposa i els fills Teresa i Pere./Les catorze Cançons de la Serra són un elogi de la geografia mallorquina, vista com un símbol de la pàtria./La Balanguera és la primera poesia de les Cançons de la Serra i avui és l’himne de Mallorca, el qual “La Balanguera” és un personatge de la mitologia popular que Alcover transforma en una vella, una pagesa mallorquina que fila la vida i el destí de l’home. És un símbol de la saviesa popular./La segona secció de Cap al tard, Elegies, són poemes presidits pel tema de la mort i del pas del temps, en què la pèrdua dels éssers estimats es fa present en cada una voluntat de perpetuar-ne la memòria./Sovint l’arbre es converteix en símbol del testimoni del dolor i del record, on el podem veure al sonet Desolació, on es compara a un arbre, en altre temps esponerós, que, amb la mort dels fills, ha perdut les seves branques./Poemes bíblics (1918) és un recull de poemes narratius amb escenes i personatges de l’Antic Testament de la Bíblia. Després de la mort dels dos fills, ja no publicà cap altre llibre.

Característiques Estètiques de la Poesia de Joan Alcover:

Fins a finals de segle va escriure, principalment, en castellà. Amb la mort de la Teresa comença la crisi de l’home i la crisi del poeta. A partir d’aquest moment només escriurà en català, on va publicar dos llibres de poemes: Cap al tard (1909) i Poemes bíblics (1918). Les característiques són les següents:

• Bellesa i puresa de la llengua. Perfecció formal: cuidar l’estructura externa.
• Serenitat, contenció i equilibri.
• El dolor com a font de creació artística.
• Atracció pel tema de la mort.
• Visió idealitzada del món rural, com a portador de les essències nacionals.
• Exaltació de la saviesa popular i de la literatura tradicional.