Escolàstica, Humanisme i Reforma: Filosofia i Religió
Clasificado en Religión
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,87 KB
Escolàstica: Bases del Cristianisme
L'escolàstica és un moviment filosòfic que posa les bases del cristianisme. Es va crear al segle IV i va aconseguir convertir l'Església en una entitat tant o més poderosa que el propi Estat.
Sant Agustí
Va néixer al Nord d'Àfrica al segle IV dC, influenciat pel platonisme, i va intentar conjugar la raó amb la fe. Deia que el temps havia començat amb la Creació, abans no existia. Davant la pregunta de l'existència de Déu abans del temps, la resposta va ser que Déu vivia dins “un present etern”. Així, afirmava que:
- El “ara” és tot el que existeix realment.
- El “passat” és memòria present.
- El “futur” és expectativa present.
Sant Anselm
Va viure al segle XI i va ser Arquebisbe de Canterbury. Es va dedicar a cercar una explicació a l'existència de Déu. La seva teoria és “L'argument ontològic”.
Sant Tomàs d'Aquino
Va viure al segle XIII.
- Tot canvia constantment, i és necessari que alguna cosa no ho faci: Déu.
- Les coses actuen de forma interdependent i subordinada.
- Les coses són contingents, no han existit sempre i també poden deixar d'existir. Déu no és contingent.
- La Naturalesa té graus de perfecció. Perquè això passi, ha d'existir un ésser perfecte: Déu.
- La Naturalesa és harmònica perquè hi ha un Ordre Natural i perfecte. Per tant, hi ha d'haver una intel·ligència superior que faci possible aquesta harmonia: Déu.
Humanisme: L'Home al Centre
L'humanisme va ser un moviment filosòfic i cultural que es va originar als segles XV i XVI. Es basava en centrar la seva atenció en l'ésser humà. Les seves característiques generals:
- L'home era el protagonista dels esdeveniments històrics.
- Es van interessar per la cultura grega i romana.
- Es va considerar que el prestigi personal depenia de la riquesa, del poder i la cultura.
L'Humanisme va sorgir en les ciutats-estat del nord de la península itàlica. En aquestes ciutats, els artistes van trobar la patrocinació de mecenes. En algunes d'aquestes ciutats es van crear acadèmies.
Dante Alighieri
De Monarchia dóna suport a la monarquia en el conflicte que l'enfronta amb l'Església, defensant la independència del poder secular i l'espiritual.
Petrarca
Consideren a Petrarca el primer intel·lectual del Renaixement per tenir coneixement de la filosofia grega i menyspreava la riquesa. Petrarca va establir diverses acadèmies dedicades als textos clàssics antics. Les acadèmies de Petrarca seguien estudiant matemàtiques, ciències, arts i filosofia.
Maquiavel
Per primera vegada la política es fonamenta en si mateixa. D'aquesta manera es trenca la correspondència entre política i ètica. L'obra El Príncep, és una crítica de la política. L'obra diu com és la vida política i dóna consells al príncep governant.
El fi justifica els mitjans.
Thomas More
Polític anglès que presenta una societat ideal en l'obra Utopia en la qual regnen la justícia i l'absència de propietat privada. Aquest és el punt clau. Fou condemnat a mort per oposar-se al rei Enric VIII quan va desafiar el poder del Papa.
Martí Luter i la Reforma Protestant
Martí Luter fou un sacerdot alemany que es va dedicar a l'estudi de les Sagrades Escriptures. L'any 1510 va fer un viatge a Roma i hi va quedar impactat pels abusos i els defectes de la Cúria. El 1517 va penjar a les portes les 95 tesis, cosa que va donar inici a la Reforma Protestant. La seva intenció era reformar els abusos i els errors de l'Església. Luter s'oposa al papa i no accepta més sagraments que el Baptisme i la Comunió. El 1521 va rebre la butlla papal d'excomunicació definitiva.