Escultura Barroca: Característiques, Itàlia i Espanya

Escultura Barroca: Característiques Generals

Característiques de les Arts Plàstiques

• Integració de l'art a esglésies i palaus.
• Naturalisme: s'utilitza la policromia, textures, modelat, etc.
• Capacitat emocional, sobretot en l'art religiós.
• Temàtiques: mitologia, iconografia, al·legoria mitològica, religió, exegesi.
• Impulsors de l'art: monarquia, nobles, burgesos.

Característiques de l'Escultura

• Element omnipresent: façanes, retaules, fonts, etc.
• Materials variats: a Itàlia, la pedra (marbre, alabastre) i el bronze; a Espanya i Alemanya, la fusta policromada.
• Temàtica diversa: religiosa (la més important), funerària, retrats heroics de reis i prínceps, estàtues eqüestres, mitologia.
• Lloc prevalent: situades en fonts o àtics d'edificis.
• Importància de la figura aïllada.
• Importància de la tècnica i el moviment: escultures sempre en moviment, mai estàtiques.
• Les robes s'agiten, gestos emfàtics i dinàmics.
• Característica clau: la teatralitat.
• Finalitat: explotació de la pietat i el valor religiós del poder.

L'Escultura Barroca a Itàlia

Lorenzo Bernini

Lorenzo Bernini destaca de jove a Roma, format al taller del seu pare. La seva tècnica ja és impressionant a David i a Apol·lo i Dafne. Els seus marbres transmeten la textura, el tacte de les robes, de la pell o de les fulles, i plasmen el moviment i la violència expressiva.

La maduresa artística de Bernini està lligada a la seva intervenció en la decoració de la Basílica de Sant Pere. Però la seva obra culminant és la Capella Cornaro, amb la representació de l'Èxtasi de Santa Teresa. Al centre de la capella desenvolupa el drama i, als costats, una mena de llotges. El grup central està tallat delicadament en marbre blanc i embolcallat per raigs de bronze daurat i la misteriosa llum d'una finestra oculta. L'obra plasma plaer i dolor, espiritualitat narrativa i erotisme. Els plecs de la roba donen moviment i creen jocs d'ombres.

L'Escultura Barroca a Espanya

Predomina la imatgeria religiosa amb fusta policromada, amb la tècnica de l'estofat. Hi ha una gran producció de retaules, imatges d'altar, passos de processó, etc. La utilització de la fusta es deu al seu cost reduït, a la facilitat per tallar detalls i al seu fàcil transport. Els passos processionals eren espectacles religiosos dels pobles, amb música i cerimònies. Destaquen el dramatisme i el naturalisme.

Els principals centres foren Castella i Andalusia. Al segle XVII prendrà importància Múrcia.

Escola Castellana: Gregorio Fernández

La figura més destacada de l'escola castellana és Gregorio Fernández. Característiques: naturalisme, fusta policromada, detalls patètics, ferides, etc. La iconografia més original és la de Crist Mort.

Escola Andalusa: Juan Martínez Montañés, Alonso Cano i Pedro de Mena

A l'escola andalusa destaca Juan Martínez Montañés, format a Sevilla. Rebutjava el patetisme de Castella i preferia la serenitat i la severitat clàssiques. El seu deixeble, Alonso Cano, va ser una figura important de l'escola granadina. Escultor naturalista, va continuar la tendència del seu mestre i utilitzava figures femenines, com la Verge amb el Nen de l'església de Lebrija.

Pedro de Mena, deixeble d'Alonso Cano, és més realista i s'interessa per transmetre emoció i dramatisme. Va fer el relleu del cadirat de la Catedral de Màlaga i destaca la seva Magdalena Penitent.

Francisco Salzillo

Francisco Salzillo utilitza la fusta. La seva fama es deu als seus passos de Setmana Santa. Destaquen el de l'Oració a l'Hort i el Sant Sopar.