Escultura: Infantesa i Vellesa - Anàlisi i Significat

Descripció formal

És una escultura exempta o d’embalum rodó realitzada en marbre, que presenta dues figures sedents, completament nues, d’un vell i una nena. Asseguts en un banc, el vell en posició frontal, les mans entrecreuades i amb la mirada absent, lleugerament perduda. La nena té el cap reclinat al pit del vell, amb els ulls tancats. Destaca la joventut del cos de la nena que contrasta amb el cos arrugat del vell. Aquest té les cames separades i ben plantades a terra, en canvi, la nena les té encongides.

La figura masculina és realista. També representa la sensació de fred en el rostre de l’home, esculpint amb detall la constricció muscular de la cara i també en la tensió muscular del coll.

El tractament de les formes en la figura de la nena és completament diferent. Té un acabat descriptiu i detallat, amb formes arrodonides, suavitzades, i un tractament del rostre amb la tècnica de l’sfumato o non finito. En resum, el vell és més realista i presenta unes formes anguloses, mentre que la nena té unes formes més arrodonides i suaus.

Presenta una composició tancada.

En la composició s’alternen les línies rectes de la figura gairebé simètrica de l’ancià, que contrasta amb les línies corbes que domina la composició de la nena. Aquest tractament permet a l’escultor representar l’actitud de moviment d’aquesta cap al personatge central que es manté estàtic amb els dos peus fixats a terra. La sensació d’acostament de la nena cap a l'ancià es veu reforçada per la diagonal que forma el seu cos i les cames.

En ser una escultura exempta permet múltiples angles de visió, tot i que podríem dir que presenta un punt de vista òptim que és el frontal (unifacial).

En l’escultura sense policromar podem diferenciar dos tipus de textures: les figures, que presenten un acabat molt polit, que contrasta amb la textura rugosa del banc.

Les arrugues del rostre de l’ancià fan que la llum en reforci la duresa, mentre la tècnica de l’esfumato en la nena fa que la llum llisqui amb suavitat i remarqui la tendresa de la nena. Aquest tractament de les textures i la llum dóna expressivitat, dinamisme i vitalitat a l’escultura.

D’aquesta escultura hi ha diverses versions, una d’elles, en bronze, amb els personatges vestits i de dimensions molt menors que es troba a Olot.

Temàtica, significat i funció

S’espera que l’espectador “reconstrueixi” una història la imatge de la qual representa l’obra d’art.

Representa dues etapes crucials de la vida: la infantesa i la vellesa. La finalitat de l’artista va ser la de fer reflexionar a l’espectador sobre el pas del temps, les dificultats i la cruesa de la vida. És una representació idealitzada del sofriment humà (personatges completament nus, per incidir en el seu estat d’indefensió).

Pel que fa al significat, hom ha interpretat la diversitat d’aspectes entre la forma de representar l’ancià i la nena, amb formes més arrodonides i vaporoses, com un manifest visual del gust de l’artista, que associa a l’ancianitat l’estil “vell” (el realisme), que ha de desaparèixer i que es contraposa a l’estil “nou” (el modernisme), ple de joventut.

El tema i les característiques dels personatges manifesten una clara influència del Simbolisme.

Funció decorativa. Destinada a decorar una casa de l'alta burgesia, que gràcies a la segona revolució industrial es va convertir en el nou mecenes de l’art.

L’escultura va ser realitzada per iniciativa del propi artista, el qual la va presentar a l'Exposició Nacional de Madrid on va ser guardonat amb la 1a medalla. A la 2a Exposició General de Belles Arts de Barcelona va ser adquirida per l’Ajuntament de Barcelona.