Escultura Victòria de Samotracia

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,53 KB

Contextualització

L'autor és Pitòcrit de Rodes, i data del 190 a.C.

Es situa al període hel·lenístic de la Grècia Antiga que abasta des de finals del IV a.C. al I a.C.

Les conquestes d'Alexandre el Gran portaran a posseir Grècia les fronteres més extenses i portarà grans poders i riqueses, com es reflectí per exemple en la fundació de noves ciutats.

Ara bé, el grec es difongué per Àsia i Egipte, però al mateix temps absortarà d'aquí i d'allà elements que transformaran la seva fisonomia, es reflectirà en l'art.

Per exemple, en l'arquitectura, les ordres d'aplicaràn amb major llibertat. Els fusts s'estiren, les bases es decoren... (fust: tronc de la columna que es comprèn entre la base i el capitell)

Es localitza al Museu du Luvre a París.

Anàlisi Formal

Tipologia: escultura exempta.

Multifacilitat

Cromatisme + material: marbre monocromàtic.

Tècnica: de la talla.

Ritme: en moviment. La principal característica d'aquesta obra és el dinamisme; el contrapès compositiu que formen les ales de l'esquena i la cama dreta avançada, que remarca la intencionalitat de la figura d'anar cap endavant.

Corbes i plecs adherides al cos de la dona, utilitzant la tècnica dels draps molls, imita la sensació d'aigua a la roba. Fa visible l'anatomia del cos.

Estil: grec hel·lenístic.

Temps: moment anecdòtic, l'autor volia recrear el moment precís en que la deessa s'havia posat a la proa del vaixell per guiar els soldats cap a la victòria.

Anàlisi Conceptual

Tema: mitològic i commemoratiu. Representa una de les divinitats de l'antiga Grècia: deessa portadora de la bona sort. La Niké en grec.

Funció: commemoració d'una victòria.

Antecedent: l'escultura grega en constant evolució en l'estudi de la representació del cos humà, presenta una ruptura estètica respecte els cànons de la proporció i equilibri de l'època clàssica, a partir del dinamisme i l'habilitat tècnica, en la qual destaca l'ús de la tècnica dels draps molls, utilitzada per Fídies al Partenó al S. V a.C.

Influència: la sensació de moviment de velocitat la tornarem a trobar en la proposta dels pintors i escultors futuristes als inicis del S.XX. Recrear un moviment ràpid i decidit d'un cos en l'espai.

Entradas relacionadas: