Escultures del segle XIX: Anàlisi comparativa

El Pensador

Auguste Rodin / Finals del segle XIX

Característiques tècniques

• Escultura exempta
• Bronze

Estil

• Impressionista
• Simbòlic

Ubicació

• París

Composició

L'autor presenta l'escultura d'un home nu amb els braços, les mans i els peus desmesurats, assegut en una roca. El tors està inclinat una mica endavant i el cap descansa sobre la mà dreta, mentre que el braç esquerre està relaxat sobre la cama esquerra en actitud de reflexió. Tot això està dins d'una composició centrípeta, desvinculat del seu entorn, i tots els elements del cos es relacionen entre si de manera que l'escultura es pot incloure dins d'una figura geomètrica regular.

Modelatge i tractament anatòmic

Parts desproporcionades, modelat en tensió dels membres del cos com si estigués fent un exercici físic. Acabat diferent en algunes parts de la figura. Els dits i les mans són les parts més treballades per donar més vitalitat al personatge i per incorporar jocs lumínics. Inacabats de superfície o "non finito", característic de Rodin.

Temàtica

Dante (autor de la Divina Comèdia) com a metàfora del pensament de l'home enfrontat a la tragèdia del seu destí mortal. La figura forma part d'un projecte més gran anomenat "La Porta de l'Infern", però no es va acabar i van quedar estàtues diverses com aquesta.

Models i influències

Influït per l'obra de Miquel Àngel. Es considerarà un renovador de l'escultura contemporània.

Els primers freds

Miquel Blay / Finals del segle XIX

Característiques tècniques

• Escultura exempta
• Marbre blanc

Estil

• Realista
• Simbolista
• Anecdòtic
• Costumista

Ubicació

• MNAC (Barcelona)

Composició

Esculpeix un grup format per un ancià amb barba i una nena asseguts en un banc i completament nus. La posició de l'ancià és quasi simètrica amb una lleu inclinació de cap marcada per angles i línies rectes. La noia jove presenta una composició dominada per la línia corba que permet donar-li moviment al personatge central que es manté estàtic amb els peus a terra. Gran minuciositat en la representació de l'anatomia de l'ancià, especialment en la textura de la pell, la morbidesa i els plecs de la carn. L'artista aconsegueix representar la sensació de fred al rostre de l'ancià esculpint amb detall la constricció muscular a la cara i el coll. Les mans també són expressives al estar entrellaçades suggerint que no hi ha altra esperança. La força del personatge ancià es transforma en tendresa en el personatge de la nena. El rostre està fet a partir de sfumato o "non finito", tècnica amb la qual l'artista transmet la delicadesa i les formes suaus de la nena. Té els peus un sobre l'altre, cosa que simbolitza la cerca de protecció sobre l'ancià.

Temàtica

Metàfora de la vulnerabilitat de dues etapes existencials de l'ésser humà: la infantesa i la vellesa. L'autor convida l'espectador a reflexionar sobre les dificultats de la vida, per això representa l'ancià amb una musculatura robusta que fa pensar en el treball d'anys de joventut i ara amb la mirada trista i resignada a la debilitat de la vellesa. Mentre que la nena és delicada i tendre i mostra una actitud d'indefensió i temor. La nuesa ajuda a transmetre la sensació d'indefensió, de patiment humà. És una obra plena de simbolisme i realisme.

Models i influències

Influències de Rodin en l'ús del "non finito". Miquel Blay serà un referent en l'escultura catalana de finals del segle XIX.