L'Església Primitiva: Edictes, Pares de l'Església i Poder Temporal

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,91 KB

Conseqüències dels Edictes

  • Positiu: Els cristians viuen la fe públicament. L'Església és protegida per les lleis i per l'emperador.
  • Negatiu: Conversions per conveniència. Paganització del cristianisme i possible abandonament dels ideals evangèlics. L'emperador intenta regular els conflictes de l'Església i convoca concilis.

Nova Situació de l'Església

  • Modificació de lleis contràries a la moral cristiana: Prohibició de les lluites de gladiadors, l'infanticidi i la pena de mort per crucifixió. Alliberament d'esclaus. Afavoreix la vida militar.
  • Utilització del calendari cristià: El diumenge és declarat dia de descans oficial. Se celebren les festes més importants cristianes.
  • L'Església disposa d'edificis públics, es donen palaus a bisbes i es rep protecció i finançament de l'Estat.

Pares de l'Església

  • Definició: Creients que durant els cinc primers segles van aportar les seves reflexions sobre la fe. Són considerats Pares de l'Església per la seva santedat de vida i prestigi intel·lectual; gairebé tots eren bisbes.
  • Funció: En els seus escrits van defensar la independència de l'Església enfront de l'emperador. Defensa ferma dels més necessitats de la societat. Teologia (estudi del contingut de la fe cristiana). Patrística (reflexió teològica que fan els Pares).
  • Orient: Sant Atanasi, Sant Basili, Sant Joan Crisòstom.
  • Occident: Sant Jeroni, Sant Ambròs de Milà, Sant Agustí.

L'Església i el Poder Temporal

  • Església primitiva: Hi havia diversos ministeris. A finals del segle I, els ministeris estaven representats per bisbes, preveres i diaques. El bisbe era escollit per la comunitat.
  • Segle IV: Als representants de l'Església se'ls concedeixen honors semblants als dignataris del poder polític. L'Estat dona a l'Església beneficis i privilegis. L'Església dona valor religiós a l'autoritat del governant. El bisbe de Roma és important.
  • Segle IX: Carlemany, el papa i l'emperador intenten repartir-se els poders, però no poden.
  • Segle XI: Gregori VII intenta alliberar l'Església de la dependència del poder temporal, provocant la concentració de poder en el Papa.
  • Segle XX: Amb el Concili Vaticà II s'inicia la descentralització de l'Església. El concili proclama la independència i autonomia entre el poder temporal i l'Església.

Art

  • Planta basilical: Espai longitudinal.
  • Absis: Espai més important.
  • Baptisteri: Lloc on es bateja.
  • Atri: Pati.
  • Nàrtex: Pòrtic.

Entradas relacionadas: