Espiritualitat i Educació: Claus per al Benestar

"La cultura de la queixa porta Occident a la decadència"

Swami Parthasarathy

Swami Parthasarathy afirma: "Veig per fi el despertar de l'Índia i Àsia. La nostra cultura de la responsabilitat ens està fent més pròspers i millors que vosaltres (Orient - Occident)." Creu que a Occident som egoistes perquè ens queixem tenint-ho tot, i en canvi ells, sense tenir res, lluiten per tenir quelcom que nosaltres no valorem. Són generosos.

Swami creu que si fonamentes la teva existència en la responsabilitat i la generositat de donar, recuperes el control sobre la teva pròpia existència. Per exemple, si fundes una família només per rebre amor i drets, mai no n'obtindràs prou i acabaràs abandonant-la. S'ha de viure per donar-ho tot, i pel que dones tu i no pel que reps de l'altre. Les civilitzacions que progressen estan basades en la generositat, en persones que treballen, creen i donen als altres (Orient), i no en l'egoisme i la queixa (Occident).

"Ateus i místics comparteixen moltes coses"

Javier Melloni

Segons Javier Melloni, a Déu se'l coneix per experiència. I aquesta experiència és una anticipació de plenitud que, un cop et captiva, fa que et passis la vida intentant omplir aquest buit entre l'anticipació i el recorregut que cal fer per arribar-hi. És cristià, i va tenir un indici el dia de Tots Sants quan era petit. Se li va obrir el xacra del cor.

La realitat és el que percebem segons el nostre estat interior.

Per a ell, la revelació més important i bella, comuna a totes les religions, és passar de pensar que som una individualitat aïllada que ha de conquerir o merèixer l'existència a percebre que l'existència és donar i gaudir.

Cal viure agraït, però la vida és plena de ruptures i separacions.

Budisme i cristianisme - Jesús és Déu i home, i això és el que som tots. El pecat del cristianisme és la por, no ens atrevim a reconèixer-nos en el que Jesús va dir que érem.

Déu per a mi és a tot arreu, ens vigila, és la nostra nostàlgia.

Hem de viure amb el que es té, ser honestos i responsables.

"Un nen veu per primera vegada el cel"

Catherine l'Ecuyer

"Un nen veu per primera vegada el cel, i estrena el cel", diu Catherine l'Ecuyer. Els nens no pregunten buscant una resposta, sinó que és la manera que tenen d'admirar-se davant d'una realitat que és, però que podria no haver estat.

En cada nen totes les coses del món estan fetes de nou. Creix meravellat pel que el rodeja. La sorpresa és el desig de coneixement, és no donar el món per descomptat, per això hem d'educar en la sorpresa, amb llibertat interior. Primer es descobreix i després s'aprèn.

En l'era de les pantalles estem creant nens saturats, als quals tot els impacienta i s'avorreixen a la vida real.

"Aprendre a raonar"

Gabriel Ferraté

Pensem amb paraules, amb imatges, amb accions. Mai com ara les persones s'han hagut d'enfrontar amb tantes situacions en la seva vida que requereixen aplicar el pensament.

No s'ha d'ensenyar a pensar, de pensar ja se'n sap. La finalitat és aprendre a pensar bé a l'escola per pensar bé també a la vida.

No ens haurien de premiar per saber desenvolupar unes preguntes, sinó per respondre-les. Si no es demostra la capacitat de raonament, no se superaran les proves.

"Una persona de cultura"

Joan Triadú

Segons Joan Triadú, una persona de cultura hauria de tenir una disposició, sempre activa, per adquirir coneixements generals sobre qualsevol aspecte del saber humà.

A més de cultura general, cal que tingui dinàmica.

Els mestres del segle XXI no han d'ensenyar perquè saben, sinó que han de saber perquè ensenyen.

Perquè un mestre sigui feliç treballant a l'escola, sàpiga estimar, la seva vida es basi en nervi, cor i ànima, al mestre li caldrà una condició: estimar l'escola i estimar els infants.

"Viu el dia d'avui com si fos l'últim"

Francesc Torralba

Francesc Torralba estrena El sentit de la vida, on es pregunta cap on va la nostra vida o per què hem de morir. El sentit de la vida no es troba, es construeix.

La gent més feliç és la que viu la seva vida amb sentit. El sentit es converteix en força motriu. Viatgem en un tren, però no sabem cap on.

Dels estoics ha après a viure el moment present. El temps passa fugaçment i no tenim cap garantia de futur, per això hem d'omplir amb el màxim contingut, significat i intensitat el present, i sobretot no proposar.

Vivim mecànicament, només ens preguntem pel sentit de la vida quan patim una crisi. Viu cada dia com si fos l'últim. No deixis de dir les coses que hagis de dir, ni de mostrar els afectes que hagis de mostrar o retrobar-te amb éssers estimats.

Bellesa i bondat formen una unitat. A la vida hi ha bellesa, no és bella, però també hi ha molta lletjor (bondat, maldat i buit).

"Ser davant de tenir"

Francesc Torralba

Ens trobem davant la cultura del tenir i hem de reivindicar la cultura del ser. Hem d'arribar a tenir una nova mentalitat i una disposició. Des de la cultura del ser, el fonament de la felicitat no rau en el consumir, sinó en la donació de si mateix. Això significa que hem de desenvolupar el talent ocult de cada persona perquè puguin donar el millor de si mateixes a la societat. L'objectiu és preparar els nens no per consumir, sinó perquè siguin lliures i responsables, capaços d'aportar el millor de si mateixos a la societat.

Cal fer una pedagogia del ser, treballar l'atenció, la percepció i poder desxifrar tot el que experimentem. Vivim cap enfora. Ens importa més la nostra imatge exterior que el nostre interior.

Però hem de tenir en compte que dedicar-nos a ser comporta reservar un cert temps al dia per pensar. Per tant, hem d'evitar que un nen quan arribi a casa es tanqui a l'habitació davant la pantalla, la mare llegint, el pare mirant la tele... Hem de conviure i conversar.

Einstein deia: "Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix." Doncs felicitats a totes les famílies que han canviat el tenir pel ser.

"Vivim en un desert espiritual"

Francesc Torralba

Francesc Torralba, autor de La intel·ligència espiritual, reclama la necessitat de buscar respostes a aquesta mancança amb la qual fa temps que cohabita la societat actual.

Pel que fa a la intel·ligència espiritual, vivim en un veritable desert. Tenen aquesta intel·ligència persones profundes, crítiques i creatives, capaços de fer de la seva vida un projecte personal, de veure allò essencial que uneix les persones més enllà de les diferències i lliurar-se a un bé superior.

Li tenim por al terme espiritualitat, perquè ho veiem relacionat amb doctrina.

La intel·ligència espiritual és comuna, però admet diferents graus de desenvolupament, necessita context i mestres. La felicitat està vinculada a aquesta intel·ligència, però també a l'emocional i social.

El silenci i la solitud la conreen. Als homes ens uneix la mateixa pregunta: "Quin és el sentit de l'existència?", i ens separen les possibles respostes.

Torralba opina que cal reobrir l'espai a l'espiritualitat.