Estructura dels sermons de Sant Vicent Ferrer

Tots els sermons comencen amb una cita evangèlica que fa d’eix vertebrador del sermó. Aquesta cita rep el nom de tema. Després, el predicador fa una introducció explicant la citació. A continuació, Sant Vicent Ferrer fa una pregaria a l’Ave Maria i convida al públic a participar-hi (els reportadors no copiaven aquesta part). El següent element és la introducció del tema. Després de la pregaria es torna a dir el tema on es desenvolupen els diversos subtemes. Seguidament, Sant Vicent Ferrer fa una divisió del tema on desenvoluparà cadascun dels subtemes. Per tant, Sant Vicent va del més general al més particular. S’han trobat esquemes de Sant Vicent Ferrer preparant-se els sermons.

El resultat era molt dinàmic perquè la representació visual era molt important. Quan Sant Vicent Ferrer arribava a un poble era un espectacle, no sols anava acompanyat de reportadors sinó també d’un grup de sacerdots. Alguns pecadors volien fer penitència i el seguien poble per poble.

1. Tema (cita evangèlica)

2. Introducció

3. Pregaria “Ave Maria”

4. Introducció del tema

5. Divisió del tema.

Un altre factor és que era un intel·lectual. Sant Vicent predicador és molt potent i popular. Sant Vicent és l’autor de dos tractats filosòfics i aprofita moltes coses a les seues predicacions. Una d’aquestes obres té una traducció a l’àrab on tracta la Universitat.

L’altre tractat és El tractact de les suposicions dels termes on tracta la lògica. Com els termes lingüístics, fan referència a conceptes exteriors. Els sermons es poden classificar en grups i un grup important són les hagiografies (narracions sobre les vides dels sants). A Sant Vicent li interessa que es conega la vida de Maria Magdalena, ho fa perquè és un model a seguir. La vida de Maria Magdalena està agafada d’un recull de vides de sants, fetes al segle XIII per Jaume de Veràgine que rep el nom de Legenda Àurea (un recurs més per als sermons). Quan apareixen sants nous, s’incorporen com Sant Vicent Ferrer al segle XVI. Hi havia un recull d’exemples fet pels predicadors, per exemple, el d’Arnau de Lieja. Al segle XV es va fer una traducció al català.