Etnia, Nació i Estat: Definició i Tipus

Etnia, Nació i Estat

Etnies i Nacions

Una etnia és una agrupació natural d'individus que presenten unes característiques comunes de caire cultural (la llengua, les creences religioses, certes formes de subsistència, etc.) i que viuen en el mateix territori. Al món d'avui hi ha més de 6.000 ètnies.

Una nació és un conjunt de persones que comparteixen una sèrie de trets comuns (història, costums, símbols, tradicions, llengua, institucions, sistemes econòmics, etc.) que els atorguen un sentit d'homogeneïtat i diferència respecte a la resta de comunitats humanes. Aquestes persones tenen consciència nacional (és a dir, se senten part de la seva nació) i sovint aspiren a participar en un projecte polític comú propi.

Avui dia, gràcies al procés de globalització i, sobretot, al fet que moltes persones marxen lluny del seu lloc d'origen per buscar feina, els membres de moltes ètnies i nacions allunyades geogràficament entren en contacte. De l'intercanvi que se'n deriva sorgeixen noves formes culturals enriquides per l'aportació dels uns i els altres. L'interculturalisme pretén fomentar els contactes i els coneixements entre les cultures per afavorir les relacions socials positives.

Estats Uninacionals i Plurinacionals

L'any 2004 hi havia al món 211 estats. Alguns són estats uninacionals, és a dir, estats formats per una sola nació o ètnia. En poden ser exemples estats europeus com ara Islàndia, Àustria, Andorra, Portugal i Grècia.

Tanmateix, els estats uninacionals no són tan freqüents al món com els plurinacionals. Un estat plurinacional està format per diverses comunitats, ja siguin nacions, com és el cas de Suïssa, el Regne Unit o Espanya; o ètnies, com en el cas de la República Democràtica del Congo, l'Índia, Myanmar o el Brasil, per esmentar uns quants casos. En ocasions, aquests estats són autèntics mosaics culturals on es parlen desenes de llengües diferents.

Pot passar que els governants dels estats plurinacionals menystinguin les aspiracions de reconeixement i autogovern de les nacions que els integren. Tanmateix, els estats amb més tradició democràtica reconeixen la personalitat d'aquestes nacions i en faciliten l'accés a l'autogovern. És el cas, per exemple, del Regne Unit respecte dels escocesos, el Canadà respecte dels quebequesos i Espanya respecte dels catalans, bascos i gallecs.