Etnoteories Parentals: Models Culturals i Desenvolupament Infantil

Etnoteoria Parental (MInter)

El model popular de sentit comú és més implícit que no pas explícit. Genera comportaments específics i activitats conscients, però el model subjacent que endreça aquestes pràctiques no ho és. Exposa o defineix totes les característiques del perquè aquell grup actua com actua: un model de lògica o sentit comú. Tot el complex d'explicacions que dona el mateix grup, un marc ètnic (des de dintre del grup). Ètnic: lògica interna dins del grup, model concret. A més, els objectius de desenvolupament parental venen condicionats per factors com: les característiques del medi físic, l'estructura familiar, la divisió del treball parental, les relacions entre els intragrups (i exogrups, si és el cas), i l'economia de la societat.

És per això que, com a futurs professionals, ens pot servir més la teoria de la independència (ens permet comprendre per què diferents grups tenen pràctiques de criança diferents). En aquesta teoria es vol que els infants desenvolupin una personalitat pròpia. En canvi, en les societats col·lectivistes, això no és així perquè l'infant es construeix com a social i, com que no comprèn, no pot tenir aquesta capacitat. Amb el temps anirà comprenent, però encara no pot manifestar-se a aquest nivell.

En la teoria independent, els infants poden negociar amb els adults, al contrari que a la teoria d'interdependència (model de respecte i d'obediència entre la relació dels adults i infants). L'objectiu últim és aconseguir un tipus d'adult (interdependència). El model autoritari, en realitat, seria el d'interdependència perquè els infants no poden escollir.

Minoria

Minoria vol dir que aquesta població està més allunyada del poder, i no quantitat de gent. En aquest context, la minoria seria l'hegemonia. Un exemple: a Sud-àfrica, la població africana és la que té major nombre, però la població blanca és on hi ha menys gent i són els que tenen el poder; per tant, era la majoria encara que fossin pocs. Per tant, majoria i minoria té a veure amb la relació de poder i no amb la quantitat de gent.

Els grups minoritaris, generalment, viuen una situació de fracàs escolar; per tant, veurem quines explicacions hi ha. Diferenciació entre:

• Minories involuntàries (viuen pitjor, tenen més fracàs escolar): són les minories que no poden superar limitacions perquè venen amb limitacions imposades i, per tant, són pessimistes perquè volen anar més enllà, però no poden, per aquesta mateixa limitació. Dintre d'aquestes minories, trobem l'esclavisme i el pensament de casta, i es centra en la teoria macroecològica d'Ogbu.
• Minories voluntàries (migració): minories que poden superar les limitacions imposades i són optimistes a causa de les oportunitats que el sistema els ofereix. Dintre d'aquestes minories, hi ha els processos migratoris i es troben dintre de la teoria d'assimilació segmentada.

Violència Simbòlica

Expectatives, codi elaborat/restringit. Bourdieu defineix la desigualtat des del punt de vista de la dominació. La violència és NO explícita ni pels dominadors ni pels dominats, i arrenca submissió sense que els dominats se n'adonin que estan sent dominats, fins al punt que els dominants també exerceixen i reprodueixen la dominació cap a altres. És important integrar les dues idees: exercir submissió i arrencar submissió (dues cares de la mateixa moneda) sense que la gent se n'adoni, i aquesta inconsciència és tan elevada que els propis dominats col·laboren en la reproducció d'aquesta dominació. Això és la violència simbòlica.

Teoria de la Reproducció

Bourdieu deia que l'escola, en comptes de ser una eina transformadora de la societat, és un mecanisme de transmissió cultural; per tant, l'escola i la resta d'institucions acaben funcionant com a mecanismes transmissors d'aquesta societat desigual. Amb l'expressió violència simbòlica, Bourdieu pretén emfatitzar la manera en què els dominats accepten com a legítima la seva pròpia condició de dominació. El poder simbòlic no empra la violència física, sinó la violència simbòlica; és un poder legitimador que suscita el consens tant dels dominants com dels dominats.