Europa a l'Edat Mitjana: Política, Economia, Religió i Cultura

Política a l'Europa Medieval

Al començament del primer mil·lenni, Europa estava dividida en dues grans zones. Al sud i a l'oest de la línia traçada pel Rin i el Danubi, la civilització romana constituïa una unitat cultural i lingüística. Al nord i a l'est d'aquesta línia se situava l'Europa germànica i eslava, amb grups tribals més endarrerits.

Al segle IV, l'emperador Teodosi va dividir l'imperi entre els seus fills Honori i Arcadi. Bizanci seguia sent un focus cultural i econòmic de primer ordre, però no va aconseguir refer la unitat de la Mediterrània, i els regnes germànics van acabar imposant la seva organització.

Al segle VII, un fenomen extraordinari, l'aparició de l'Islam, va dur a terme grans conquestes, arribant a la península Ibèrica i fins a l'Índia. L'any 732, Isidor el Jove va identificar com a europees les forces que es van oposar a l'Islam, encunyant la contraposició cristià/infidel.

Economia i Societat a l'Edat Mitjana

A Europa, a partir del segle III, es van accentuar les diferències econòmiques. A l'Imperi Romà d'Occident, l'agricultura va experimentar una regressió. El comerç a gran escala pràcticament va desaparèixer, i els mercats locals van adquirir més importància.

En els últims segles de l'Imperi Romà, mantenir un esclau era costós, perillós i poc rendible. A Bizanci, l'aristocràcia militar terratinent va mantenir la producció agropecuària amb el treball dels serfs.

Quan els àrabs conquerien terres, es distingia entre terres públiques i privades.

La Religió: Cristianisme i Islam

L'Islam és, com el cristianisme, una religió monoteista, revelada i amb un llibre sagrat, l'Alcorà, en el qual es recullen els ensenyaments de Mahoma. Sorgeix a la península d'Aràbia i es basa en la submissió a Déu i en el compliment dels deures religiosos, que constitueixen els cinc pilars del creient. La religió va ser un element de cohesió.

Cultura i Art a l'Edat Mitjana

L'Església apareix, als territoris de l'antic Imperi Romà, com l'única institució que comprèn tot el període de transició de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. A Bizanci, la pervivència de la cultura, la literatura i la filosofia va ser molt més superior que a Occident.

Als àrabs se'ls atribueix la recuperació de la filosofia aristotèlica, la introducció de l'àlgebra i el gust pels instruments prohibits d'Orient. Es va produir una difusió de tècniques i estils artístics, influint en la consideració social de l'artista.