Evolució i Antropologia de l'Ésser Humà

Eudald Carbonell és un arqueòleg català nascut a Ribes de Freser, que durant molts anys ha estat professor a la URV. Ell i el seu equip, fa més de 25 anys, van fer una recerca molt important a la ciutat de Burgos, més concretament al jaciment d’Atapuerca, on van descobrir les restes d’un homínid, que van batejar com a “Homo antecessor”. Aquestes són les restes d’homínid més antigues, que consten des de fa 1.000.000 - 800.000 anys trobades a Europa. Els seus descobriments es basen en les restes que troben i en la interpretació d’aquestes restes. Entre les restes que descobreixen, hi ha l’omòplat d’un cérvol, en el qual es poden distingir fins a 28 línies verticals.

La primera hipòtesi → és possible que un “Homo antecessor” amb una eina afilada fes aquestes marques per treure la carn de l’animal?

La segona hipòtesi → pot ser que un depredador de les coves, menjant-se aquest os, hagués fet aquestes marques?

La tercera hipòtesi → és possible que un “homínid” hagués observat els cicles de la lluna i hagués marcat cada dia amb una d’aquestes línies.

L'“Homo antecessor” apareix fa 1.000.000 - 800.000 anys.

Homínid → s'assembla a l'espècie humana, però no pertany a l’espècie humana. Homo sapiens sapiens → és la nostra espècie, se suposa que aquesta espècie apareix a Àfrica o Orient Mitjà fa uns 300.000 anys. Prehistòria → període de la nostra espècie fins que apareixen les primeres formes d’escriptura, 300.000 - 500.000 aC. Omòplat → s'hi poden distingir 28 traces verticals.

QUÈ ÉS L'ÉSSER HUMÀ?

Característiques

“Homo technics” és un concepte que fa referència a la relació entre els éssers humans i la tecnologia. Aquest concepte destaca el paper central que la tecnologia ha tingut en l'evolució i el desenvolupament de la humanitat. La noció “homo technics” posa de manifest com els éssers humans no només utilitzen la tecnologia, sinó que també estan profundament influïts per ella en molts aspectes de la seva vida quotidiana, la seva cultura i la seva evolució.

El concepte de “Homo symbolicus” fa referència a la capacitat única de l'ésser humà per crear i utilitzar símbols i llenguatge per comunicar-se, expressar pensaments abstractes i crear significats simbòlics. Aquesta capacitat simbòlica és una característica distintiva de la humanitat i ha tingut un impacte profund en el desenvolupament de la cultura, la ciència, l'art, la religió i altres aspectes de la vida humana.

A base de:

• Casualitat

• Assaig-error

• Acumulació

Evolució: és una teoria científica que intenta demostrar que les espècies vives no han estat sempre iguals, sinó que han estat en canvi i transformació en el món natural. Les espècies vives canvien en llargs períodes de temps.

Charles Darwin, al segle XIX, va tenir l’oportunitat d’embarcar-se al Beagle (vaixell) per circumnavegar el món durant 3 anys. En una de les escales del viatge, es va aturar a les illes Galápagos, que es troben davant l'Equador. Aquestes illes són famoses per les tortugues terrestres més grans de la terra. Darwin es fixa en uns ocellets que es coneixen com els pinsans, que tenen unes diferències en el bec. Depenent del lloc on es troben aquests pinsans i de què s’alimenten, va veure que cada pinsà té un bec diferent.

Teoria de l’evolució/selecció natural: Darwin s'adona que les espècies naturals sofreixen canvis i transformacions al llarg del temps, a causa de l’adaptació al medi/entorn i a causa de la supervivència dels més aptes (sobreviuen els que millor s’adapten).

Teoria del creacionisme/fixisme: hi ha gent que diu que les espècies no han sofert cap canvi al llarg del temps. Creacionisme: l’ésser humà ha estat creat per Déu i sempre hem estat així. Llavors s'enriuen de Darwin pintant quadres de micos, etc.

Darwin va fer un llibre que es diu “L'origen de les espècies” que va publicar al segle XVIII, on va explicar la teoria de l’evolució.

1. La selecció natural és un dels temes més importants en aquesta teoria, és bàsic que les espècies millor adaptades són les que sobreviuen.

2. La variació de les espècies es dóna de forma espontània.

3. Les variacions es donen de forma progressiva.

Charles Darwin, al segle XIX, naturalista britànic, a la meitat de segle XIX formula la teoria científica de la selecció natural. Aquesta teoria consisteix en que les plantes i animals no han estat sempre iguals, sinó que han format canvis al llarg del temps.

L’augment del cervell s’anomena encefalització. Aquest augment està relacionat amb la capacitat de planificar/preveure (lòbul frontal), anticipar-se a allò que passarà i amb la inhibició (control) de les emocions agressives (en grups complexos). Hem de saber qui és qui i què fa cadascú, això pot suposar que es sobrevisqui o que es sigui acceptat per aquest grup o no.

Hominització:

Procés biològic natural que provoca canvis en l’anatomia humana fins a conformar-la a com és actualment.

• Encefalització → augment progressiu del cervell.

• Canvi estructural del peu → per poder caminar amb els dos peus.

• La columna vertebral → la major part d’animals que s'assemblen caminen sobre 4 cames, però els éssers humans adopten una forma erecta que modifica els tendons, músculs i ossos de l’esquena.

• La mà → la mà passa a ser molt important i s'utilitza per fer moltes més coses; és molt important la mobilitat del dit gros.

• Aparell fonador → fa que puguem emetre sons significatius, paraules (bases del llenguatge humà).

Preguntes clau per a les quals l’antropologia filosòfica busca resposta:

Quin és l’origen de l'ésser humà?

Quines són les causes principals de la seva existència?

Què és el que ens fa humans?

Què tenim en comú amb la resta dels éssers vius i què ens diferencia?

Quina relació hi ha entre les dimensions material i immaterial de l’ésser humà?

Quina relació s’estableix entre la ment i el cervell?

Quin és el fi i el destí de la vida humana?

L’antropologia filosòfica és la branca de la filosofia que té com a objecte d’estudi la globalitat de l’ésser humà, des de la perspectiva de les seves causes últimes i dels principis més radicals del seu ésser i de les seves obres.

Encefalització: procés natural que constata que al llarg de la història hi ha hagut un increment de la mida del cervell.

Procés d’humanització (cultural):

Són els elements bàsics que fan una cultura i els elements que fan que hi hagi una herència cultural.

Tècnica o tecnologia → coses/objectes que hem fabricat.

Ètica → valors que una societat té.

Art → capacitat simbòlica que té l’ésser humà.

Llenguatge → el llenguatge ens expressa els pensaments de cada cultura (saber una llengua ens ajuda a entendre-la millor). El llenguatge humà és un sistema de comunicació diferent dels dels animals.

Cos-Ànima: el que ens passa a dins es transmet a fora; hi ha una relació entre la part immaterial i material. Aristòtil va dir que el cos és la forma de l’ànima (integracionisme). Una altra forma pot ser el dualisme (ve del cristianisme, però avui dia encara és vigent); no hi ha una relació dependent, el cos és la presó de l’ànima. El monisme material, només existeix el cos i només som matèria (materialisme) i que els pensaments són només un producte de qüestions fisiològiques. El monisme espiritual nega l’existència del cos i que aquest és una il·lusió del pensament, el qual s'imagina un cos, però que en realitat no existeix i només som esperit (Matrix).

Som éssers biopsicosocials/espirituals: la part biològica, el metabolisme…; la part psicològica, les emocions, l'inconscient…; i la part social, que fa que aprenguem gràcies a la societat que ens envolta, que tenim una transcendència…

Determinisme: factors que ens determinen a nosaltres i el que podem fer o no.

Biològic: tot està condicionat per la biologia, la natura.

Psicològic: pensa que tot és determinat per l’inconscient.

Social: tot és determinat per la societat.

Espiritual/metafísic/teològic: tot és determinat pel destí ja escrit que ens marca les accions que farem i com acabarem.

No som lliures, ja que sempre hi ha algun d’aquests determinismes que ens priven de la llibertat.

El determinisme és una cosa condicionada.

Kant diu que, tot i que no tinguem de manera absoluta la llibertat, la necessitem per la moral i l'ètica.

La llibertat negativa: no tenim cap factor extern que ens coacciona.

La llibertat positiva: tenim elecció i voluntat de fer el que volem.

G. Mendel, al segle XIX, era un capellà que, en les seves estones lliures, anava al jardí del monestir i experimentava/cultivava amb els pèsols, ja que tenen una gran capacitat de canviar. Amb alguns dels seus trets, de sobte, apareixien en algun lloc que ell no els havia posat. D’això se'n diu les lleis de l’herència (herència genètica, informació).

Llei de la uniformitat: es va adonar que quan barrejava dues línies genètiques pures iguals, el resultat sempre donava el mateix. (A → dominant, a → recessiu). És una de les deficiències de la teoria de l'evolució, ja que això no es té en compte.

Llei de la segregació: quan creuem línies genètiques de segona generació, hi ha més probabilitat que el gen recessiu es manifesti.

• Llei de la uniformitat → quan barreges dues línies genètiques iguals (pures).

AA aa

dominant recessiu 1ª generació

• Llei de la uniformitat → quan barreges dues línies genètiques iguals (pures).

AA aa

dominant recessiu 1ª generació

La primera generació sempre serà uniforme.

Aa - Aa - Aa - Aa

• Llei de la segregació → Barregem línies que no són pures (gens recessius i dominants en el mateix).

Aa Aa Hi ha 3

Aquesta generació té gens dominants i recessius.

2ª generació

AA - Aa - Aa - aa

Llei de combinació independent: són gens diferents i no tenen una relació directa entre ells. Exemple: cabell ros i ulls marrons.

Genotip → són els gens que no podem veure (gen que fa que tingui els ulls marrons).

Fenotip → són característiques visibles (ulls marrons).

Corrents del segle XX per explicar l’evolució:

Teoria Mutacionisme:

L’aparició de les noves espècies es basa en una mutació genètica → un tall discontinu (a partir de què muta ja no és la mateixa espècie).

Teoria sintètica de l'evolució → Neodarwinisme:

• La variació de les noves espècies té en compte les teories de Darwin i Mendel.

• L'important d’aquesta teoria és l’aïllament geogràfic; les espècies es desenvolupen diferent en determinats llocs.

Teoria neutralista:

• La selecció natural és una qüestió d’atzar, i no segueix un criteri.

• Per tant, és neutral.

Teoria de l’equilibri puntuat:

• Diu que l’evolució i aparició de noves espècies té dos períodes: un de llarg (estabilitat) i un de curt (puntual).

Dogmatisme: quan creus que tens tota la veritat absoluta.

Els éssers humans som éssers → BIOPSICOSOCIALS.

Determinisme:

• Tots els nostres actes són determinats per la biologia (tenen una explicació científica).

• Tots els nostres actes són determinats per la psicologia (tots els nostres actes són determinats per l’inconscient).

• Tots els nostres actes són determinats pel social (per aquelles coses externes).

• Tots els nostres actes són determinats pel metafísic (el nostre ésser té un destí escrit, que ja determina les nostres accions i on arribarem).

Des del determinisme no tenim llibertat, ja que sempre estem associats a un dels punts anteriors.