Evolució del Diner: Demanda, Negoci Bancari i Política Monetària

Evolució del diner: Diner mercaderia - diner fiduciari

Factors que condicionen la demanda de diners

• Nivell de preus: Si apareix inflació (augment generalitzat dels preus), les persones necessitaran major quantitat de diners per cobrir les necessitats bàsiques i, per tant, augmentarà la demanda de diners. Es reclamaran sous més alts o increments de jornades laborals per mantenir el poder adquisitiu o capacitat de compra.
• Nivell de renda o riquesa: Quan les persones aconsegueixen més recursos, també augmentaran les seves despeses, ja que augmentarà la demanda de béns normals i de luxe. Augmenta la demanda de diners. (Béns normals: a l'augment de RENDA augmenta la DEMANDA; béns de luxe: a l'augment de RENDA augmenta la DEMANDA en major proporció; béns de 1a necessitat: a l'augment de RENDA augmenta la demanda en menor proporció).
• Tipus d’interès de mercat o preu del diner: Si el tipus d’interès baixa, la gent està disposada a endeutar-se i demandar diners per fer inversions. Alhora, els estalviadors veuran disminuïda la seva rendibilitat i decidiran fer inversions que generin més beneficis, demandant més diners si cal.

El negoci bancari

Consisteix en comprar els diners a un preu i vendre’ls a un preu superior:

• Operacions passives bancàries (generen despeses): dipòsits bancaris.
• Operacions actives bancàries (generen ingressos): préstecs, crèdits concedits a clients.

Reflexió: Què passaria si retiréssin dipòsits per 10.000 €?

Entraríem en un procés de destrucció de diner bancari, podria provocar pànic financer si tothom retirés els dipòsits de forma massiva. Els governs, per evitar-ho, creen la figura del FONS DE GARANTIA DE DIPÒSITS.

Diner fiduciari

Es basa en la confiança de la gent que tingui el valor que se li assigna, i tothom l’accepta com a moneda per l’intercanvi o compra-venda de qualsevol servei o article. Hi ha 2 formes de trobar el Diner Fiduciari:

• Diners Legals: Són els diners en circulació d’una economia en un àmbit geogràfic determinat. És l’anomenada BASE MONETÀRIA.
• Diners bancaris: Són els diners anotats en compte de cada titular però que no circulen físicament al 100 %, encara que una part d’aquests sí circuli. Les anotacions es poden trobar en forma de targetes de crèdit, xecs, accions, obligacions, deute públic, a la llibreta d’estalvis..., als nombres de compte...

Agregats monetaris

• M1 = Efectiu en mans del públic (bitllets i monedes) + comptes corrents (dipòsits a la vista) (els dipòsits a la vista no generen pràcticament rendibilitat)
• M2 = M1 + Dipòsits d’estalvi (els dipòsits d’estalvi generen interessos)
• M3 = M2 + Dipòsits a termini fix (els dipòsits a termini fix generen bons interessos)
• M4 o ALP = M3 + AAL (Altres Actius Líquids en mans del públic: lletres del tresor, Accions...)

RESUM: M = E + D on M: OFERTA MONETÀRIA (el conformen els diners legals i els bancaris) E: EFECTIU EN MANS PÚBLIC, D: DIPÒSITS BANCARIS (a la vista, d’estalvi, a termini fix i AAL)

Diferència entre bancs, caixes i cooperatives de crèdit

• Bancs: Des dels seus orígens, les seves activitats van dirigides a obtenir un benefici (ànim de lucre).
• Caixes: En els seus orígens, les seves activitats anaven dirigides a ajudar als seus associats en cas d’accident, mort, malaltia o jubilació a través d’una bossa comuna de diners que els socis dipositaven periòdicament com a contribució a la causa comuna. No tenien afany de lucre. D’allò actualment només en queden els projectes o obra social, ja que la resta funciona com un banc.
• Cooperatives de crèdit: Entitats amb ànim de lucre que dirigeixen en exclusiva la seva activitat bancària ÚNICAMENT als socis de la cooperativa de crèdit.

Objectius de la política monetària

Fomentar el creixement econòmic, estabilitzar els preus i arribar a la plena ocupació.

Política monetària expansiva (PM Expansiva)

Consisteix en escalfar l’economia augmentant l’oferta monetària (augmentar M1,2,3,4) o bé disminuint el tipus d’interès. Això genera que augmenti la renda disponible, augmenti el consum i la inversió, augmenti la demanda i augmenti la producció, l’ocupació i els preus (de forma retardada els preus).

Els instruments per escalfar l’economia són:

• Disminució del coeficient legal de caixa: En ser més barat, augmentaran els crèdits/préstecs, augmenta la creació de diners bancaris, augmentant M (oferta monetària).
• Disminució del tipus d’interès del BCE i Augmentar crèdits que el BCE concedeix als bancs comercials (facilitats permanents): els bancs comercials també disminueixen el tipus d’interès de crèdits/préstecs: augmentaran els crèdits i l’oferta monetària.
• Operacions de mercat obert: Compra massiva per part del BCE de títols de deute emesos pels governs dels països pertanyents a l’EURO. Augmentaran els diners en circulació perquè el BCE ha de pagar aquests títols, per tant fabricarà bitllets. Augmenta l’Oferta monetària.

Una conseqüència d’aquesta PM expansiva pot ser un sobreescalfament que provoqui inflació. Per evitar-ho cal anar controlant els indicadors com IPC, ATUR... No cal aplicar els 3 instruments (coeficient de caixa, facilitats permanent i operacions de mercat obert) alhora per escalfar l’economia només algun i si no és suficient algun altre.

Política monetària restrictiva o contractiva (PM Restrictiva o Contractiva)

Consisteix en Disminuir l’oferta monetària (M) o bé augmentar el tipus d’interès de l’economia. Això genera Refredament en l’economia: disminuirà la renda disponible, disminueix el consum i la inversió, disminueix la demanda, disminueix la producció, disminueix l’ocupació i disminueixen els preus.

Els instruments per dur-ho a terme són:

• Augmentar el coeficient legal de caixa: Es concedeix menys crèdits o préstecs, disminueix la creació de diners bancaris, disminueix l’oferta monetària (M).
• Facilitats permanents: Disminuir la concessió de crèdits que el BCE concedeix als bancs comercials i augmentar tipus d’interès del BCE. Això genera disminueixin els crèdits i el diner bancari: disminuint l’oferta monetària (M).
• Operacions de mercat obert: Venda massiva de títols de deute públic emesos pels governs dels països pertanyents a l’euro. Els diners que el BCE recapta en aquesta venda els retira de la circulació i els DESTRUEIX. Disminuint els diners en circulació i per tant l’oferta monetària.