Evolució del Teatre Actual

- Anys 70: profunda transformació. Grups: Els Joglars, Els Comediants.

Es considera el text escrit com un element més al costat de molts altres que formaran part de la representació. Es donarà especial rellevància a l’expressió corporal i també l’ús de les noves tecnologies. Així, les noves tecnologies penetren també en el món teatral, que barreja tècniques antigues com el mim (Tricicle) i el circ (Els Comediants) amb la projecció cinematogràfica de l’obra sobre una pantalla amb actors que de sobte la travessen (La Cubana) i, fins i tot el públic passa a tindre un cert protagonisme.

- Finals anys 80: el text es recupera com a element essencial de la representació seguint la influència d’autors europeus com Samuel Becket. S’estrenen obres d’autors com Benet i Jornet o Rodolf Sirera.

S'incorpren nous autors, i s’impliquen plenament en el procés de creació de l’espectacle teatral i hi intervenen com a directors, com és el cas de Sergi Belbel o Juli Leal. De vegades són autors, directors i actors, com és el cas de Lluís-Anton Baulenas o Carles Alberola.

Teatre d’autor: a més de la rellevància de Benet i Jornet i Rodolf Sirera, cal destacar Jordi Teixidor (El retaule del flautista) o Manuel Molins (Dansa del vetlatori), com a autors que fan un teatre de qualitat, de denúncia social i vàlid comercialment.

Panorama teatral: s’ha enriquit amb grups i autors que s’han consolidat i que representen tendències diferents:

1. dramatúrgia que analitza la realitat i que combina l’experimentació formal i la ironia i l’humor (Sergi Belbel)

2. obres centrades en problemes individuals amb personatges anònims (Lluïsa Cunillé)

3. tracta de manera reflexiva problemes del nostre temps (Manel Dueso)

4. un teatre més comercial amb comèdies lleugeres i ben construïdes amb influència de les telesèries (Carles Alberola)

5. “teatre de la irritació”, que consisteix a increpar el públic i incomodar-lo per tal de crear alguna reacció (Roger Bernat).

Podem concloure afirmant la gran embranzida del gènere dramàtic en la nostra llengua en tot el nostre territori durant les darreres dècades del segle XX i les actuals, tant pel que fa al teatre d’autor com pel que fa a la innovació introduïda pels grups de teatre. Aquesta interessant i espectacular renovació del panorama teatral ha estat reforçada per la creació d’institucions teatrals de caràcter públic que han millorat i consolidat les infraestructures del nostre teatre. També la televisió ha contribuït a fomentar el teatre, sobretot amb l’emissió de sèries interpretades en la nostra llengua i de les quals són guionistes alguns dels nostres dramaturgs més consagrats.