Festes Dionisíaques, Dionís (Déu de la Naturalesa), Tragèdies, Comos (Ballarins i Músics), Comèdies, Teatres a l'aire lliure amb vista panoràmica i orquestra circular.
Teatre Romà (s. III a.C - s. V d.C)
Circ Romà, Coliseu Romà, Teatre Romà, Cavea semicircular (dividida en tres parts), Orquestra més petita, Pulpitum, Frons Scaenae, Tres entrades.
Teatre Medieval (476 d.C - 1000 d.C)
Tropos (representacions cristianes a la plaça pública), Festa dels Bojos (actuacions grotesques a l'església), Momos (festes de música i dansa a les corts dels nobles).
Teatre Renaixentista (s. XIV)
Impremta de Gutenberg (1450) i difusió d'obres grecoromanes, La Celestina, Commedia dell'Arte, Teatre a la italiana.
El Teatre Comercial de Lope de Rueda (s. XVI)
Primer autor de comèdia espanyol, Segle d'Or (1492-1681), Teatre comercial, Corrals de comèdia, Mosqueters al pati central, Dones a les galeries inferiors.
Miguel de Cervantes (s. XVII)
Loa (monòleg), Entremès (obra breu), Jacara (món de la delinqüència), Moixiganga (desfilada grotesca), Ball (peça cantada i ballada), Quiñones de Benavente.
Lope de Vega (s. XVII)
Comèdia nova, Fuente Ovejuna i El perro del hortelano (obres centrades en l'amor), Tirso de Molina, Luis Vélez de Guevara, Juan Ruiz de Alarcón, Guillén de Castro.
Pedro Calderón de la Barca i el Teatre Barroc (s. XVII-XVIII)
Teatre palatí, estil barroc, temes filosòfics, embolics, tragèdies, mitologia, burlesques, la Fe i el Diable, El gran teatre del món i La vida és somni.
Teatre Renaixentista Anglès (s. XVI-XVII)
Shakespeare (1564-1616), Representacions de comèdies mitològiques italianes, Teatre prohibit, Teatres fora de la ciutat (per a la noblesa).
Teatre Classicista Francès (s. XVI-XVII)
Le Cid, Sala teatral a l'Hôtel de Bourgogne, Comédiens du Roi (1629), Pierre Corneille, Jean Racine, Molière (comèdia moral alegre, ballet), Comédie-Française.
El Triomf del Teatre a la Italiana (s. XVII-XVIII)
Separació entre escenari i espectadors.
Teatre de la Il·lustració (s. XVIII)
Comèdia llagrimosa (França), Drama burgès (Espanya), Carlo Goldoni (reforma de la Commedia dell'Arte), El servidor de dos amos, La posadera, Leandro Fernández de Moratín (teatre il·lustrat), Ramón de la Cruz, Diderot.
Teatre del s. XIX
Romanticisme: Friedrich Schiller (Els bandits), Victor Hugo (Cromwell), José Zorrilla (Don Juan Tenorio). Teatre realista: Henrik Ibsen, Companyia Meiningen, Richard Wagner (Bayreuth, integració de les arts).
Origen del Teatre Contemporani (s. XIX)
Realitat social i interna. Naturalisme: realitat social, Mètode Stanislavski, Marlon Brando, Marilyn Monroe. Simbolisme: comprensió de la realitat amb la intuïció, Maurice Maeterlinck, Adolphe Appia, Edward Gordon Craig.
Les Primeres Avantguardes (s. XX)
Manifest de Tomasso Marinetti (1909, futurisme), Cubisme (Picasso), Expressionisme alemany, Moviment Dada (Zuric, 1a Guerra Mundial), Surrealisme (André Breton), Antonin Artaud (Teatre de la Crueltat), Jacques Copeau, Max Reinhardt, Vsévolod Meyerhold (biomecànica).
El Teatre a Espanya (s. XX)
Modernisme, Teatre Eslava, Gregorio Martínez Sierra, Cipriano de Rivas Cherif, Edat de Plata (1898-1936), Valle-Inclán, Lorca.
Tipologia
A l'aire lliure: Teatre grec o romà (Koilon), Espais públics, Escenari mòbil, Escenari obert, Semi coberts o d'estil corral, Corral de comèdia, Public Theatre, Jeu de Paume. Coberts: Teatre a la italiana, Teatre musical o d'òpera, Nou teatre a la italiana, Teatre circular o ovalat. Espais no estrictament teatrals: Sacre d'una església, Espais reacondicionats, Espais públics.
Tipus d'Escenari
Flexible o caixa negra, Arena (públic al voltant), Adaptats a diferents usos, Plataforma, Giratori, Tèxtil, Desnivellat, Thrust (sobresurt cap al públic).
Gènere
Comèdia, Tragèdia, Postdramàtic (experiència i significat emocional), Melodrama (bé i mal), Biopic (persones reals), Musical, Òpera, Cabaret, Experimental, Absurd, Documental, Circ, Monòleg.
Després de la 2a Guerra Mundial
Performance, Teatre físic, Dansa-teatre, Teatre invisible, Teatre immersiu.
catalán con un tamaño de 4,54 KB