Evolució de l'Economia Mundial i la Integració Europea

Clasificado en Economía

Escrito el 30 de Noviembre de 2024 en catalán con un tamaño de 22,99 KB

1. Introducció a l'Economia Mundial

Etapes

1950-1973: "Anys daurats" del capitalisme
1974-1985: Crisis del petroli
1986-1990: Recuperació del creixement. Aparició de nous problemes
1991-1993: Mini crisi: Irak envaeix Kuwait
1994-2007: Etapa d'expansió economia mundial: Uns nous "anys daurats" del capitalisme?
2008-2014: Crisi "sistèmica"
2015-2020: Recuperació amb incògnites
2021-...: Covid-19 i les seves conseqüències

Etapa 1: 1950-1973

1. Progrés Tecnològic

Intensificació de la difusió de la tecnologia
Desenvolupament del model fordista de producció. Producció en massa.
Millora de la productivitat.

2. Creixement de l'Ocupació

Creixement natural de la població
Incorporació de la dona al treball
Fluxos migratoris
Canvi estructural en l'ocupació

3. Alt Nivell de Demanda

Reducció de l'atur
Creixement dels salaris (per millora de la productivitat)
Millor distribució de la renda
Aparició de nous béns de consum, difosos per la publicitat

L'Expansió del Comerç Internacional

Contribueix a l'augment de la demanda mundial
Augmenta la competència, que impulsa la innovació i el progrés tecnològic
Permet una major especialització i augment de la productivitat

Major Cooperació Internacional i Nou Ordre Econòmic Mundial (NOE)

Finalitat: Assegurar l'estabilitat de les economies i de les seves relacions econòmiques i financeres
Acords de Bretton Woods

Fonts d'Energia Més Barates

Barril del petroli a preu molt baix.

Intervencionisme Públic

Major participació del sector públic a l'economia.
Polítiques dirigides a assegurar un creixement econòmic estable, la plena ocupació i la reducció de les desigualtats socials.
Aplicació de polítiques de tall keynesià i desenvolupament de l'Estat del benestar.

Polítiques Econòmiques Keynesianes i Desenvolupament de l'Estat del Benestar

Paper actiu de l'Estat per mantenir la demanda i la feina. A través de:

Polítiques monetàries i fiscals
Reformes fiscals: política impositiva progressiva amb la finalitat de redistribuir la renda i mitigar les fluctuacions a la demanda
Increment espectacular de la despesa pública (se situa al voltant del 40% del PIB)

Creació d'Empreses Públiques

Polítiques de Benestar

Serveis públics gratuïts de sanitat i educació
Segur d'atur
Pensions de jubilació

Etapa 2: 1973-1985

Crisis Energètica

1a i 2a crisis del petroli i augment de preus. Petroli a 1-1-1973: 1,62 $/barril (159 litres barril Brent) a 1974: 9,31 $. (En menys de 3 mesos, de 2,59 $/barril a 11,65 $/barril).

Crisi Industrial i del Model Ford

Creixement dels costos - Caiguda de la demanda.

Crisi Social

Acomiadaments massius de treballadors: Augment del dèficit fiscal i endeutament.

Crisi de l'Estat del Benestar

Auge idees neoliberals per donar sortida a la crisi
Pèrdua de poder dels Estats per la major interdependència de les economies

Crisi i Fallida del Sistema Bretton Woods

Inestabilitat en els tipus de canvi (el $ comença a depreciar-se...)
15-08-1971: Nixon decreta la no convertibilitat: Patró $ - or

Crisi de l'Ordre Econòmic Mundial

Pèrdua de poder i prestigi del GATT: el neoproteccionisme.

Aparició dels Nous Països Industrials (NPI o NIC)

Xina, Indonèsia, Malàisia, Tailàndia, Singapur, Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong.

2a Crisi del Petroli

Pujada de l'atur, disminució del PIB, pujada del preu del petroli, crisi fiscal i aplicació de noves polítiques econòmiques.

Etapa 3: 1986-1990

Recuperació i Nous Problemes

Preus del petroli estabilitzats a la baixa
Crisi financera en els mercats asiàtics (octubre 1987)
Endeutament dels Països en Vies de Desenvolupament (PVD)
Recuperació dels EUA basada en un estímul artificial de la demanda a través de l'augment del seu endeutament i devaluacions del $.
Financiada pel resto del món, principalment, Japó
Caiguda del mur de Berlín (1989) i reunificació d'Alemanya: necessitats de finançament de la reunificació: augment del tipus d'interès

Etapa 4: 1991-1993: Minicrisi

Irak envaeix Kuwait: Guerra del Golf Pèrsic: encareix els preus del petroli (1990)
Guerra a Iugoslàvia
Esclat de la bombolla immobiliària al Japó el 1990
Desaparició de la URSS (1991): repercussions de la seva desintegració, enfonsament de la seva economia i dels països que fan la transició a l'economia de mercat
Alentiment del creixement dels EUA des de 1989, 1990 (2% i 0,5%), que es torna negatiu el 1991 (-0,8%)
Entre 1989 i 1992 la Reserva Federal va baixar 22 vegades el tipus d'interès, passant d'un 10% a un 3% (una xifra inferior a la taxa d'inflació) sense aconseguir animar l'economia
Recessió als països de la Unió Europea (UE), que el 1991 experimenten una caiguda de la producció de l'1%
Tractat de Maastricht (TUE) i naixement de la UE
1992-93: Crisi del Sistema Monetari Europeu (SME)
1993: Mercat Únic Europeu

Etapa 5: 1994-2007: Expansió Economia Mundial

1995: GATT: Naixement de l'OMC
1998: Creació del BCE
1999: Protocol de Kioto sobre canvi climàtic

La renda per càpita (mundial) va augmentar a una taxa del 1,6% de mitjana anual, encara que no a tot arreu igual. Als extrems:

Països emergents del sud-est asiàtic: van millorar notablement. La seva renda per càpita va augmentar més que la mitjana mundial.
Xina: cas a part. La seva renda per càpita va augmentar a una taxa del 6% anual.
Països de l'Europa de l'Est: renda per càpita s'enfonsa després de la caiguda del comunisme.

Reduccions importants de les taxes d'inflació mundial.

Crisi financera del sud-est asiàtic (1997) que va afectar Corea del Sud, Indonèsia, Malàisia i Tailàndia.
Crisi de les puntcom (2000): inversió especulativa en empreses tecnològiques.
Atemptats a les Torres Bessones de Nova York.
1998: Neix Google.
2002: Entra en circulació l'euro.
2003: 2a Guerra del Golf Pèrsic: EUA i Gran Bretanya contra Irak.

2007: Primers Símptomes de la Crisi

Als EUA, es produeix la fallida de diversos bancs d'inversió, el primer, l'American Home Mortgage per les hipoteques "subprime":

Un crèdit subprime és una modalitat creditícia dels EUA que tenia un nivell de risc d'impagament superior a la mitjana de la resta de crèdits. S'utilitzava normalment per adquirir vivendes. Augment de la morositat i risc d'impagament.

Etapa 6: 2008-2014: Crisi "Sistèmica"

2008: A inicis de setembre, les dues societats hipotecàries més grans dels EUA, Freddie Mac i Fannie Mae, van haver de ser rescatades i el banc Lehman Brothers es declara en fallida. Els mercats entren en pànic.

Altres Fets Coincidents en el Temps

Augment del preu del petroli i més inflació
Augment del dèficit pressupostari dels EUA
Grans empreses com les del sector de l'automòbil: General Motors, Ford, Chrysler i algunes aerolínies, van haver de ser rescatades
Augment de la desocupació i la precarització dels treballadors
Milions de famílies van començar a perdre casa seva

Esdeveniments del Període

Les economies de la zona euro van experimentar pertorbacions pronunciades. La crisi financera va posar per primera vegada a prova la UEM el 2010 quan va esclatar la "crisi de l'euro"
2011: Comença la "primavera àrab"
2011: ECOFIN aprova els rescats de Grècia i Portugal per part del BCE
2011: Guerra a Síria i a Líbia
2012: 25 països de la Unió Europea signen el Tractat d'Estabilitat, Coordinació i Governança per reforçar la disciplina fiscal
2013: Es posa en marxa el Mecanisme Únic de Supervisió Bancària que atorga al BCE la capacitat de supervisar tots els bancs de la zona de l'euro

Respostes de Política Econòmica: El Cas Europeu

2008-2010

Ajustos a la política monetària: disminució del tipus d'interès
Estratègia de suport al crèdit
Ajustos a la política fiscal: expansió pressupostària, coordinades d'estímul a l'activitat econòmica a la UE

2010-2013

Mesures de suport al sistema financer: els governs han facilitat un respatller financer substancial mitjançant recapitalitzacions... per estabilitzar el sector bancari i mitigar el risc d'una severa contracció del crèdit.

Etapa 7: 2015-2019

2015: Atemptats a França: Charlie Hebdo
2015: Xina: finalització de la política del fill únic i s'autoritzen dos fills per parella amb la finalitat de combatre l'envelliment de la població
2016: El Regne Unit, en referèndum, decideix abandonar la UE - "Brexit"
2017: El Regne Unit activa l'article 50 del Tractat de Lisboa per iniciar el procés de negociació per a la sortida de la UE
2018: EUA, Donald Trump imposa aranzels a les importacions d'acer i d'alumini
2018: Grècia surt del tercer rescat financer després de 8 anys de supervisió per part de la UE, del BCE i de l'FMI
2018: Rússia: primer míssil hipersònic
2019: La nau Chang'e 4 no tripulada de la Xina "aterra" a la cara oculta de la Lluna
2019-17-10: Es signa l'Acord de retirada del Regne Unit de la UE
2019: 1 de novembre: Christine Lagarde, presidenta del BCE
2019: 11-11: A la Xina s'identifica el primer pacient amb COVID-19
2019: 12-19: Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea

Etapa 8: 2020-> El Món Postcovid

2020: Gener-Maig: Pandèmia, confinaments: caiguda històrica de l'activitat econòmica mundial
2020: La Comissió Europea aprova el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
2020: 16-10: Andorra es converteix en el 190è membre de l'FMI
2020: 7-11: Joe Biden, president dels EUA; Kamala Harris, la primera vicepresidenta electa
2020: 8-12: Primera persona al món vacunada contra la COVID-19
2020: Vacuna russa contra la COVID-19, Sputnik V
2020: 30-12: El Regne Unit deixa de pertànyer a la UE
2021-30-08: Kabul, Afganistan: Els Estats Units retiren les seves últimes tropes de l'aeroport internacional Hamid Karzai de Kabul, posant fi a 20 anys d'operacions a l'Afganistan
2021-: Pandèmia de COVID-19: El nombre de casos confirmats supera els 200 milions a tot el món
2021-08: La Comissió Europea va desemborsar els primers 9.000 milions d'euros dels fons Next Generation EU a Espanya
2023-1: La Xina posa en marxa la primera criptomoneda (el Digital Yuan)

PIB per Càpita

Per què el PIB per càpita s'usa tan sovint? Perquè, tot i que no mesura la nostra salut ni el nostre nivell educatiu, els països amb un PIB per càpita més alt es poden permetre millors sistemes sanitaris i educatius.

Índex de Desenvolupament Humà (IDH)

Creat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament com a alternativa al PIB per càpita per mesurar el desenvolupament i el benestar. L'IDH no té en compte:

Qualitat del medi ambient
Grau de respecte dels drets humans
Falten sèries temporals

1. Conceptes Demogràfics

Densitat Demogràfica

Nombre d'habitants per km quadrat. Població/superfície.

Explosió Demogràfica

Creixement del PIB real i creixement de la població.
Subdesenvolupament i creixement, mala alimentació.
Atur "encobert": el sector agrícola no pot absorbir tota l'ocupació.
Migracions cap a les "megaciutats" per males condicions de vida.

Implosió Demogràfica

Relació negativa entre edat i productivitat de les persones.
Disminució de la mobilitat laboral.
Disminució de la taxa global d'estalvi.
Disminució de la inversió i de l'activitat econòmica en general.
Disminució dels incentius per al treball.
Disminució de la despesa social en sectors d'edat avançada.

Hiperespecialització: Conseqüències: Vulnerabilitat Financera i Dependència

Comercial

Manca de diversificació territorial i de contingut de les exportacions i/o control estranger dels canals de comercialització.

Industrial

Presència d'empreses transnacionals (ETN) a les activitats més dinàmiques i productives.

Tecnològica

La innovació tecnològica la realitzen principalment les ETN.

2. La Unió Europea

Integració Econòmica

Procés a través del qual els estats intensifiquen les seves relacions econòmiques:

Eliminen part o la totalitat de les barreres econòmiques existents entre ells.
Posen en comú un conjunt de polítiques.
Creen institucions comunes.

Tot el procés d'integració conté dues parts:

Integració negativa: eliminació d'obstacles, restriccions i discriminacions al moviment de béns, serveis i factors productius.
Integració positiva: modificació d'instruments i institucions ja existents o creació d'uns altres de nous a nivell supranacional a fi que el mercat funcioni amb suficient harmonia i es promoguin objectius més amplis de política econòmica.

Modalitats d'Integració Econòmica

Acord Preferencial

Forma més simple d'integració econòmica. Consisteix en l'eliminació parcial de les barreres aranzelàries i les restriccions quantitatives al comerç entre els països que s'integren.

Zona de Lliure Comerç

Consisteix en l'eliminació total de les barreres aranzelàries i les restriccions quantitatives al comerç entre els països que s'integren, però retenint cada país els seus propis aranzels i restriccions enfront de la resta del món.

Unió Duanera

Els països membres adopten un Aranzel Duaner Comú (o una Tarifa Exterior Comú) enfront de la resta del món.

Mercat Comú (o Mercat Únic)

Els països membres eliminen també els obstacles a la lliure circulació dels factors productius (treball i capital), amb la qual cosa queden integrats tant els mercats de béns i serveis com els mercats de factors, la qual cosa exigeix al seu torn la coordinació de determinades polítiques econòmiques.

Unió Econòmica i Monetària

És com un mercat comú, on a més a més s'ha unificat la política monetària. Bitllets i monedes d'euro des de l'1-1-2002.

Efectes de la Integració Econòmica

Objectiu: augmentar el nivell de benestar dels ciutadans augmentant la taxa de creixement de la producció i/o contenint els preus. Com? Major especialització, millor explotació de les economies d'escala, millora en l'eficiència, canvis en la quantitat i qualitat dels factors productius.

Marc Jurídic de la Unió Europea

Dret Primari

Els tractats constitueixen la base o les regles fonamentals de tota l'actuació de la UE.

Dret Derivat

Compost pels reglaments, les directives i les decisions, neix dels principis i objectius establerts als tractats.

Tractat

És un acord vinculant entre els països membres de la UE (dret primari).

Dret Derivat: Reglaments i Directives

Diu què/com cal tractar un tema. La decisió no necessàriament va dirigida als països de la UE.

Les Grans Etapes del Procés d'Integració Europea

Creació de les Comunitats Europees als anys 50 i el seu desenvolupament i consolidació als anys 60.
Estancament i problemes d'ampliació des del 1973 i els inicis dels 80.
Rellançament de l'ampliació a la segona meitat dels 80.
Desenvolupament de la UE des de 1992.
Crisi de la zona euro.
Feble recuperació 2015-19.

Teoria de les Àrees Monetàries Òptimes (AMO) (Etapa 4)

Costos i Beneficis de Formar Part d'una AMO

Principal benefici: la moneda única elimina els "costos de transacció". Principal cost: renunciar al tipus de canvi i a la política monetària per estabilitzar la producció i l'ocupació.

Sistemes de Tipus de Canvi Nominals: Flexibles vs. Fixos

Afavoreixen els intercanvis comercials.
Proporcionen credibilitat en la lluita contra la inflació.

Elements del Sistema Monetari Europeu (SME)

Consta de tres elements: l'ECU, el mecanisme de tipus de canvis i el Fons Europeu de Cooperació Monetària.

Del SME a l'Euro: Condicions a Complir

Dèficit públic sobre PIB menor o igual al 3%.
Endeutament públic sobre PIB menor al 60%.
Respectar els marges de fluctuació "normals" del SME.

Institucions Comunitàries

Parlament Europeu (PE)

Escollit de forma democràtica pels ciutadans de la Unió, és l'assemblea parlamentària i únic parlament plurinacional escollit per sufragi universal directe al món.

Consell Europeu

Format pels caps d'Estat o de Govern dels Estats membres. Es reuneix per definir l'orientació política general i les prioritats de la Unió Europea.

Consell de la Unió Europea (CUE)

És la institució on es reuneixen els ministres nacionals de cada govern per adoptar lleis i coordinar polítiques.

Comissió Europea (CE)

Representa els interessos comuns de la Unió i n'és el principal òrgan executiu. Utilitza el seu dret d'iniciativa legislativa per proposar noves lleis, que són estudiades i adoptades pel Parlament Europeu i pel Consell de la Unió Europea. També gestiona les polítiques de la Unió Europea.

3. Les Relacions Econòmiques Internacionals. Sector Exterior

El procés d'obertura comercial i financera de l'economia espanyola ha sigut llarg i es pot dividir en diverses etapes: iniciat en els anys 60 durant el desenvolupament econòmic, culminant amb la integració a la Unió Europea el 1986 i l'adopció de l'euro el 2002, a més de la globalització econòmica i financera. Hi va haver importants canvis estructurals. La incorporació d'Espanya a la Unió Europea va suposar una transformació radical en el marc regulatori dels intercanvis comercials.

Propensió a la Necessitat de Finançament Extern

Els dèficits exteriors no es poden sostenir durant molt de temps, ja que condueixen, tard o d'hora, a polítiques que recuperen l'equilibri extern.

Balança de Béns (o Comercial)

Presenta un saldo comercial negatiu tots els anys de la sèrie de referència.

Rendes Primàries i Rendes Secundàries

Els seus saldos també han sigut negatius durant tot el període de referència. El saldo negatiu de les rendes primàries es deu al fet que l'Estat espanyol és un receptor net de capital estranger. Això es deu al fet que paga dividends i interessos a l'exterior.

Balança de Serveis

Mostra un saldo positiu estable, entorn del 3% del PIB.

Compte de Capital

Presenta, des del 1993, un saldo permanentment positiu, gràcies en part a les transferències de capital. El seu pes s'ha reduït per la disminució de fons rebuts de la UE.

Compte Financer

Registra les operacions de compra i venda d'actius i passius financers. Les anotacions es realitzen en dues columnes: variació neta de passius (VNP) i variació neta d'actius (VNA). Des de la introducció de l'euro es registra el següent: augment de la VNP, que de mitjana representa el 20% del PIB entre 1999 i 2007. Els fluxos de sortida també van créixer i van assolir, en aquest període, el 15% del PIB.

Política Econòmica per Fer Front als Desequilibris Externs

Abans de la Integració a la UE

Quan el dèficit era elevat: política fiscal i monetària restrictives, de reducció de la demanda, acompanyades de devaluacions de la pesseta.

Després de la Integració i Adopció de l'Euro

L'Estat espanyol perd capacitat per influir en el tipus de canvi. Les decisions sobre l'euro recauen en altres institucions. L'entrada a la UEM està vinculada a la fase d'expansió més llarga de l'economia espanyola (1994-2007).

Correcció del Dèficit Exterior: 2008-2018

La correcció del dèficit va ser ràpida a partir del 2008, fins a assolir un saldo corrent positiu entre 2013 i 2018. Del 2009 al 2013, l'economia espanyola va passar per la seva pitjor recessió des de 1929.

2. Evolució del Comerç Exterior

Avantatges del Comerç Internacional

Permet als països especialitzar-se en:

Allò en què són comparativament més eficients (avantatge comparatiu de David Ricardo).
Facilita a les empreses l'aprofitament d'economies d'escala.

Evolució del Comerç

El creixement de l'economia espanyola s'ha beneficiat, en bona mesura, dels efectes dinàmics del comerç internacional. Freqüentment, les exportacions i importacions han crescut a un ritme major que el PIB, la qual cosa va contribuir a un creixent grau d'obertura de l'economia. Això gràcies al fet que Espanya va entrar a la UE.

Liberalització del Comerç i Integració a la UE

L'economia espanyola comença un procés de liberalització el 1960 i s'intensifica amb l'entrada a la UE el 1986. Quan liberalitza el seu comerç, apropa la relació de preus interiors a la que regeix els mercats internacionals. Quan l'Estat espanyol s'hi adhereix, la integració europea era una Unió Duanera.

Especialització Comercial

Tipus de productes en els quals s'espera que el país tingui avantatge comercial. Bases de l'avantatge comercial:

Ricardo: els països tendeixen a especialitzar-se en la producció d'aquells béns en els quals són més productius.
Heckscher i Ohlin: basen l'avantatge comercial en les desiguals dotacions de factors de producció entre països.

Comerç Interindustrial

És l'intercanvi de béns que pertanyen a indústries o sectors diferents (comerç entre indústries).

Especialització Industrial: Avantatge Comercial Interindustrial

La seva explicació es basa en els diferents costos relatius dels factors de producció emprats en la producció dels respectius béns entre països.

Estructura Comercial Segons Complexitat Tecnològica (2017)

Exportacions

Els productes d'intensitat tecnològica alta i mitja-alta van suposar el 54% de les exportacions de manufactures. Les vendes exteriors de contingut tecnològic baix i mig-baix van representar el 46% del total.

Importacions

Les de contingut tecnològic alt i mig-alt van suposar un 59,2% del total. Les importacions de béns de contingut tecnològic baix i mig-baix van suposar el 40,8%.

Entradas relacionadas:

Etiquetas: