Evolució de l'Educació Física a Espanya
Clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,57 KB
Del Renaixement al Segle XIX
Lluís Vives: sostenia que l'educació del cos ha de tenir una finalitat espiritual.
Juan de Mariana: "tota educació ha de dirigir-se al fet que s'augmentin i s'enforteixin les forces de l'ànima i del cos".
Melchor de Jovellanos: assenyala aspectes fonamentals del condicionament físic i el "mètode natural" en basar el treball físic en les pròpies activitats de la vida.
Francesc de Amorós: crea a Madrid el Reial Institut Militar Pestalozzià.
Francisco d'Aguilera: desenvolupa un intens treball perquè la gimnàstica fos rellevant dins de la societat i en l'ensenyament.
Nicomedes Pastor, el 1847, en modificar el pla d'estudis de l'ensenyament públic, inclou per primera vegada a Espanya la gimnàstica com a matèria escolar obligatòria.
El gran impulsor de l'Educació Física al Congrés dels Diputats va ser Manuel Becerra (1823-1896) amb la inclusió a l'escola d'elements de gimnàstica militar. Pel que fa a l'Educació Física Femenina, va mancar de programa durant el segle XIX.
La Llei Moyano (1857)
La Llei d'Instrucció Pública de 1857, coneguda com a Llei Moyano, va suposar la consolidació legal del sistema liberal. Aquesta llei va reorganitzar tot el sistema escolar, que perduraria en essència un segle:
- Obligatorietat del primer ensenyament: de 6 a 9 anys.
- Flexibilitat per a l'actuació dels ordes docents de l'església, en nivell primari i secundari.
- "Estudis d'aplicació" (intent de formació professional), que va fracassar.
La inestabilitat política de finals del segle XIX va suscitar diferents promulgacions, revisions, etc., i sobretot la "primera qüestió universitària" (llibertat de càtedra...).
El Segle XX a Espanya
El Reial Decret de 1901 estableix la gimnàstica com a obligatòria i crea la figura del professor de gimnàstica. Després de la Guerra Civil, el 1941, la Delegació Nacional d'Esports assumeix les competències d'Educació Física que abans ostentava el COE. La Llei d'Educació Primària de 1945 substitueix la "Llei Moyano" i basa els seus continguts en el mètode suec.
El 1961 es promulga la Llei d'Educació Física, promoguda per la Delegació Nacional d'Educació Física i Esports, creada el 1958. Es crea un centre per unificar les diferents titulacions: l'Institut Nacional d'Educació Física (INEF). El 1965, l'Educació Física esdevé obligatòria, amb la força, la salut i la disciplina com a pilars fonamentals.
La Llei General d'Educació de 1970 ratifica el caràcter obligatori de l'Educació Física a tots els nivells educatius. El 1980 s'aprova la llei sobre la Cultura Física i l'Esport.
Importància de l'Educació Física
L'educació física és important perquè tracta aspectes:
- Anatòmics estructurals:
- Sistema de direcció: sistema nerviós central i vegetatiu.
- Sistema energètic: cardiovascular, respiratori, digestiu.
- Sistema locomotor: muscular, ossi, articular.
- Físics funcionals (capacitats físiques bàsiques).
- Mecànics motrius.
- Psicomotrius (coordinació, equilibri).
- Psicosocials (motivació, superació personal, integració, personalitat).