Evolució de la Llengua Catalana: Des dels Orígens Fins al Segle XV

Evolució de la Llengua Catalana (Segles IX-XV)

Llengües romàniques plenament formades (segles IX-X): El concili de Tours (813) demana als bisbes que facin les homilies en llengua vulgar.

Català Preliterari (Segles IX-X)

• Llatí: llengua literària (literatura culta en llatí, bàsicament religiosa).
• Català: llengua oral (poesia de camperols, èpica i lírica tradicional oral transmesa pels joglars).

Català Literari (Segles XII-XIII)

• Poesia (segles XII-XIII): trobadoresca en occità.
• Prosa: primers textos (segles XII-XIII): Homilies d'Organyà i Llibre Jutge.
• Ramon Llull (segle XIII): creador de la llengua literària en català.
• Cròniques (segles XIII-XIV).

Ramon Llull (1232-1315)

Temes reservats al llatí (filosofia, teologia, medicina, física, astronomia, etc.). Creador del català literari: enriquiment de la llengua. Objectiu: predicació evangèlica a través de la raó (Art Iul·liana). Diferents gèneres: poesia, novel·la, obra dialèctica. Sabia català, llatí i àrab.

Cròniques (Segles XIII-XIV)

Importància literària, lingüística i històrica. Exalten l'heroisme dels monarques de la corona catalanoaragonesa des d'Alfons el Cast (segle XIII) a Pere III el Cerimoniós (segle XIV). Justifiquen la seva actuació, mostren l'exemple a futurs reis, plenitud de l'època medieval, conquesta de Mallorca i València i expansió pel Mediterrani.

• Llibre dels Feyts de Jaume I: Autobiografia.
• Crònica de Bernat Desclot: centrada en el regnat de Pere el Gran.
• Crònica de R. Muntaner: diferents reis, expedició dels almogàvers.
• Crònica de Pere el Cerimoniós: Autobiogràfica.

Segles XIV i XV

Segles XIV i XV: model trobadoresc cada cop més en català. Principis del segle XV: inici del canvi amb Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi.

Bernat Metge (1340-1413)

Lo Somni. Introductor de l'humanisme. Humanisme: l'home com a centre del món. Prosa religiosa i moral.

Bernat Metge

Formà part de la cancelleria reial (organisme que elabora els documents reials: desenvolupà la prosa). Fou secretari dels últims reis de la dinastia comtal catalana, Joan I i Martí l'Humà. Coneixia llatí, català i aragonès. Coneixement en lletres (gramàtica, retòrica, lectures i obres clàssiques i medievals). Innovació: incorporar a la prosa catalana l'elegància de l'estil clàssic. Introductor de l'humanisme. Obra: Lo Somni (convèncer a Martí l'Humà de la seva innocència en relació a la mort de Joan I).

Segle XV

• Poesia: Ausiàs March, primer poeta en català sense provençalismes.
• Prosa: novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc.

Ausiàs March (Gandia 1397 - València 1459)

Obra poètica: gran extensió, tema amorós, reflexió sistemàtica sobre l'amor. Teoritza sobre els aspectes psicològics i morals del sentiment amorós. S'adreça als amadors a qui l'amor produeix un sentiment espiritual. Destí de l'ànima i amor després de la mort. La dona no és un ésser ideal ni angelical sinó un ésser real amb qui el poeta planteja una relació versemblant. Tema religiós: cant espiritual. Estil: molt personal, sincer, intel·lectual, viu. Llengua catalana (gairebé sense provençalismes). Opció estilística per una poesia personal i realista, sintaxi flexible i acostada a la llengua.