Evolució de la Música: Classicisme, Romanticisme i Segle XX

El Classicisme (1750-1800)

Comprèn la segona meitat del segle XVIII. Les grans monarquies europees exerceixen un poder absolut, que és qüestionat per primera vegada per la burgesia en la Revolució Francesa de 1789. Neix un moviment en el si de la burgesia anomenat Il·lustració, que promou la igualtat i el benestar d'una part més gran de la població a través de l'educació i el coneixement.

Arts plàstiques

Agrada la simetria, la bellesa i l'equilibri. S'anomena estil neoclàssic.

Música

És un període curt, de cinquanta anys, però amb molts canvis musicals.

• Funció: La música és un entreteniment agradable per a la societat acomodada (els prínceps i els nobles, als seus palaus, i també la burgesia, la classe mitjana, als teatres de concerts i d'òpera).
• Estil: La música clàssica és elegant, enginyosa i simple. Sona molt clara i organitzada.
• Centres musicals: Les ciutats més importants van ser Mannheim i Viena.
• El paper del músic: El compositor encara no és reconegut socialment, continua sent un servent. Al final del període clàssic ja és lliure.

Simfonies, concerts i música de cambra

Formes musicals

S'organitza el primer moviment de les simfonies i dels concerts de manera que tinguin com un argument, seguint la forma sonata.

• EXPOSICIÓ
  • Tema A (amb molta personalitat).
  • Tema B (més delicat).
• DESENVOLUPAMENT
  • Jocs imaginatius amb un o amb els dos temes.
• REEXPOSICIÓ (conclusió)
  • Tema A i tema B amb una coda que tanca el moviment.

L'orquestra clàssica

Es compon molta música per a una orquestra estructurada. És una orquestra mitjana, amb director. Es comença a parlar de música simfònica.

Avenços:

• Les millores tècniques dels instruments afavoriran el desenvolupament de l'orquestra.
• Desapareixen de l'orquestra alguns instruments que quedaven del Barroc com les flautes dolces, els llaüts i les violes de gamba, així com el clavicèmbal i l'orgue.

Instruments de l'orquestra clàssica:

• Corda: violins I, violins II, violes, violoncels, contrabaixos.
• Vent fusta: 2 flautes, 2 clarinets, 2 oboès, 2 fagots.
• Vent metall: 2 trompetes, 2 trompes, trombó.
• Percussió: timbales.

Les simfonies i els concerts

Totes dues formes estan organitzades en moviments. Són més llargues que les barroques i tenen una estructura clara:

Música de cambra

Als salons s'interpreten sonates per a un o dos intèrprets i trios, quartets i quintets. El primer moviment tenia forma sonata, com en les simfonies i els concerts. Haydn va escriure quartets de corda en els quals els dos violins, la viola i el violoncel feien la melodia i s'acompanyaven mútuament. Mozart va escriure quintets. Boccherini va ser un refinat compositor i violoncel·lista italià que va venir a viure a Espanya i es va amarar de la seva cultura i de la seva música popular. Va compondre música per a grups reduïts, de cambra, i va introduir instruments com la guitarra o les castanyoles. Aquest compositor va treballar en temps de Carles III, el rei que va dissenyar el Madrid actual.

Música vocal clàssica

En el Classicisme s'escrivia música vocal religiosa. Haydn és famós pels oratoris i Mozart per les misses. Un rèquiem és una missa per a un difunt. Hi ha rèquiems famosos, però el de Mozart és el més conegut i bonic. És l'última obra que va escriure aquest genial compositor. Va quedar inacabat a causa de la seva mort. Era el seu propi rèquiem?

• El Rèquiem és una obra per a orquestra, cor i solistes vocals.
• La instrumentació inclou més instruments greus per enfosquir el color sonor de l'orquestra: elimina els més aguts i inclou tres trombons.
• Com en tota música religiosa, Mozart alterna fragments de textures clares amb melodia i acompanyament, amb altres fragments en els quals recupera el complex teixit del contrapunt barroc.

El Romanticisme

La música orquestral ja s'interpreta a les sales de concert per a un públic massiu, la classe mitjana, que compra la seva entrada. L'emoció, en major o menor grau, ha estat present en la música de totes les èpoques, però és durant el Romanticisme quan busca l'expressió dels sentiments d'una manera molt més intensa i personal.

Ús dels elements de la música en el Romanticisme

Com aconsegueix la música romàntica ser tan intensa i apassionada?

• Ritme: Utilització molt lliure de la pulsació; el moviment es modifica durant l'obra amb accelerandi i ritardandi que provoquen sensació d'inestabilitat.
• Melodia: Les melodies són boniques i apassionades. A vegades incorporen girs melòdics copiats de la música popular de cada país.
• Intensitat: Gran riquesa d'efectes dinàmics. Ús constant de crescendi i diminuendi i espectaculars contrastos entre fortissimo i pianissimo.
• Harmonia: Les harmonies s'enriqueixen amb canvis constants de tonalitat.
• Timbre: El piano és el rei dels instruments. L'orquestra creix molt amb instruments més aguts i més greus. Els instruments de vent-metall tenen més protagonisme. El director és imprescindible per dirigir l'orquestra. En l'actualitat, les orquestres simfòniques romàntiques també acompanyen els artistes i graven bandes sonores de pel·lícules.
• Formes: Arriben a tenir una gran durada i són més lliures, tot i que en la majoria dels casos es mantenen els quatre moviments en les simfonies i tres en els concerts. Sorgeixen petites formes per a piano que són una delícia per als pianistes professionals i els aficionats a casa seva.
• Caràcter: Tot això dona lloc a una música de gran potència expressiva i de caràcter molt marcat: intensa, brillant, íntima... Com els caràcters canviants de l'expressió de l'amor.

• Beethoven i Schubert són els primers romàntics, els que canvien l'estil.
• Mendelssohn, Schumann i Brahms són els que el consoliden.
• Chopin va néixer a Polònia, però es va fer famós a París per les seves peces de piano.

El segle XX

És el segle de les guerres mundials, de les devastadores bombes atòmiques, dels camps d'extermini humà, de la divisió entre els països dominants del nord i els països abandonats i empobrits del sud.

• El Barroc va ordenar la música d'una manera vertical amb les lleis de l'harmonia i els acords que acompanyaven la melodia, i va disposar els violins com a base de l'agrupació orquestral, ornamentada moltes vegades amb altres colors amb instruments de vent.
• El Classicisme va ordenar la forma amb el seu equilibri entre les seccions d'una obra i va ordenar l'orquestra de manera que va quedar com la formació bàsica en tota la música simfònica.
• El Romanticisme va posar els sentiments en música amb molts recursos melòdics, rítmics i, sobretot, amb una orquestra immensa plena d'instruments de vent-metall i percussió.

Ja estava tot fet. Què es podia millorar?

• Es va treballar amb les sensacions i amb l'experimentació. Es va compondre una música que va experimentar amb els instruments tocats de manera diferent, es va trencar amb la idea de melodia, de ritme, d'harmonia i dels sons típics de l'orquestra simfònica.
• La música popular s'havia enriquit molt amb el jazz i amb el coneixement dels ritmes llatins. Hi va haver compositors com Bernstein i Gershwin que es van aprofitar de les grans possibilitats de l'orquestra simfònica i de tots els recursos compositius inventats fins al moment.