Expansió i Història Medieval a Catalunya

Expansió de la llengua

Els primers autors lírics conreaven la poesia trobadoresca en llengua provençal pel prestigi que aquesta literatura tenia a França. El 1213, Pere I va perdre aquests territoris i la vida a la batalla de Muret.

Canvi en la política d'expansió

Aquest fet, juntament amb el perill dels pirates, va fer canviar la política d'expansió de Jaume I, que es va dirigir cap a la Mediterrània i el sud, a València.

• Menorca: conquesta el 1287
• Mallorca: conquesta el 1229
• Eivissa: conquesta el 1235

El regne d'Aragó i Mallorca

El segle XIII, tot i que s'inicia amb el regnat de Pere el Catòlic, està marcat pel llarg regnat del seu fill, Jaume I el Conqueridor. Quan mor, reparteix el seu regne entre els seus fills: a Jaume, el regne de Mallorca; a Pere, el regne d'Aragó. El fill, Pere el Cerimoniós, reunificarà tots els territoris anys més tard.

Literatura historiogràfica medieval

A l'època medieval, la història era una manera de justificar la política d'un monarca. La historiografia es componia d'elements religiosos, èpics, cavallerescos i, sovint, eren redactats a l'estil d'unes memòries personals.

Primers testimonis en llatí

Els primers testimonis de la historiografia catalana estan escrits en llatí. A banda del Liber Maiolichinus, escrit en hexàmetres llatins, en què es narra com els pisans lluiten contra els moros de Mallorca, el més important són les Gestes dels Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó, redactat al monestir de Ripoll i del qual hi ha una versió en català.

Les quatre grans cròniques

Les quatre grans cròniques van ser escrites a finals del segle XIII i durant el XIV. Es tracta de les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. Tenen una important vàlua lingüística i historiogràfica, i en totes elles hi ha un marcat to heroicocavalleresc i una clara intenció patriòtica, perquè relaten l'època de plenitud de Catalunya, des de la unió amb Aragó fins a les illes Balears, València i Múrcia.

Finalitat didàctica i valor històric

La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic. Les quatre grans cròniques formen el millor conjunt historiogràfic de l'Europa medieval.

Característiques de les cròniques

Una de les característiques de les cròniques és que els autors van viure directament els fets que narren i tenen un to heroic i un sentiment patriòtic. Estan escrites en prosa, hi ha gran religiositat i una intenció moralitzadora.