Expansió de Roma: Guerres Samnites i Domini d'Itàlia (S. IV-III aC)

Expansió de Roma (Segles IV-III aC)

390-387 aC: Roma i el Laci pateixen la invasió dels gals (diverses tribus de les Gàl·lies), amb incendi i saqueig de Roma. Els gals eren grups de pobles celtes (indoeuropeus amb substrat indígena) del territori de la Gàl·lia Cisalpina (actual Itàlia). A inicis del segle IV aC, els gals fan incursions a ciutats etrusques. Roma no pot aturar les incursions i es produeix la presa de poder, l’incendi i el saqueig. Un cop saquejada, abandonen la ciutat. Aquesta debilitat és aprofitada per la Lliga Llatina per enfortir el seu poder envers Roma. S'inicia un nou període de conflictes i inestabilitat al Laci, amb diferents aliances. Fins al 338 aC hi ha guerres entre Roma i la Lliga Llatina, amb la intervenció d'altres pobles. El 338 aC, Roma obté la victòria i s’annexiona el territori del Laci, que passa a ser la capital. Per guanyar aquesta guerra, Roma hauria comptat amb el suport de grups indígenes de la regió del Samni (Itàlia Central, amb interessos a la Campania), futurs enemics de Roma. A finals del segle IV aC, Roma es consolida, però alguns sectors de la nobilitas romana es plantegen expandir-se a la Campania. Les tribus del Samni, aliades a Roma, coincidiran amb els interessos expansius de Roma, aproximadament del 340-295 aC. Roma ja ha iniciat les Guerres Samnites (primera Guerra Samnítica) pel control de la Campania. La ciutat de Capua estaria assetjada per grups samnites (prèviament al pacte amb Roma). Roma trenca el pacte i dona suport a la ciutat de Capua (Roma sempre entrarà en conflictes de terceres ciutats). La guerra Samnítica acaba amb una situació de poca transcendència territorial, amb un pacte provisional que no dura gaire. Roma es troba amb un exèrcit ordenat en funció de la riquesa, amb interessos d’una part del patriciat per adquirir noves terres, i aprofitarà un nou conflicte a la ciutat de Nàpols (antiga colònia grega), dividida, amb conflictes, que acabaria amb un sector demanant suport a Roma i l’altre sector a la coalició del Samni. Es produeix la Segona Guerra Samnita, que afectarà Nàpols i el seu voltant, i també el territori de l’interior d’Itàlia. El 290 aC, la Tercera Guerra Samnita acaba amb la rendició i la victòria absoluta de Roma.

Resultats de les Guerres Samnites:

• Roma passa a controlar la totalitat de l’Itàlia Central.
• Passa a annexionar-se el territori de la Campania.
• A inicis del segle III aC, pel nord, després de la caiguda de Veii, domina Etrúria i aprofita, sota el pretext de la persecució dels gals, per ampliar la seva presència a àmplies àrees d’Etrúria i territoris fronterers. El 285 aC Roma frena un nou avanç dels gals.
• El 280 aC Roma exerceix un domini politico-militar a un territori itàlic que agafa quasi tota la península, excepte el Sud i l’extrem Nord.
• 280-265 aC: annexió per part de Roma del Sud d’Itàlia, les Guerres Púniques.

El procés de conquesta d'Itàlia va ser ple de conflictes. El període decisiu va ser entre els segles V i III aC, especialment el primer terç del segle IV aC. Es poden distingir tres etapes:

• Expansió de Roma i conflictes amb la Lliga Llatina (expansió tímida pels territoris del Laci, sud d’Etrúria, territoris circumdants). Roma acabarà imposant-se dins la Lliga Llatina i com a ciutat estat.
• Guerres Samnites (350-295 aC): Roma entra en contacte amb l’àrea de la Campania i s’expandeix per la Itàlia Central i la Campania. Guerres contra els gals i la ciutat de Veii entre la primera i la segona fase. Forta implantació de Roma a la Itàlia central, fins al segle I aC no es pot parlar d’una Itàlia cohesionada. Cal distingir el procés d'aculturació del de conquesta o expansió.
• Magna Grècia: el sud d’Itàlia intensament hel·lenitzat, amb l’existència de colònies gregues, amb crisis econòmiques i polítiques (desarticulades després de la caiguda d’Alexandre el Gran). Al voltant de Tàrent hi hauria un dels centres grecs més importants, aquestes ciutats s’independitzen. Període de certa crisi grega i implantació de la Mediterrània occidental, de Cartago, a inicis dels segles IV-III aC. Cartago, antigament colònia fenícia de la ciutat de Tir, però s’independitza. Presència cartaginesa, probablement a Sicília, també a la Península Ibèrica. En aquest moment, Roma no es pot considerar una potència.

Roma està creant un estat itàlic (no inclou Sicília, ni les colònies gregues de la Magna Grècia, ja que són independents).

Conflictes entre aquestes ciutats hel·lèniques i les tribus somnites, lucans... El detonant del conflicte que fa que Roma s’expandeixi per la Magna Grècia seria un conflicte a la ciutat grega de Thurioi (al golf de Tàrent), la qual demanaria col·laboració a Roma davant l’amenaça de la tribu indígena de lucans. Roma, l’any 282 aC, envia una coalició a la ciutat de Thurioi, sembla que Roma trenca un tractat preexistent. Tàrent, fins ara era la potència amb enllaços de protecció de les altres ciutats gregues, de manera que Roma trenca l’equilibri existent. El pacte que hi havia era entre Roma i Tàrent, pel qual Roma es comprometia a no navegar per aigües del golf de Tàrent. Roma envia una guarnició i, a més, una flota al golf (poques embarcacions, no la gran flota de les Guerres Púniques). Tàrent enfonsa la flota romana i Roma li declara la guerra. Tàrent enfonsa els vaixells perquè veu clar que Roma és una amenaça per la pau de les ciutats gregues. (També Thurioi demana ajuda a Roma perquè hi ha un altre sector que demana ajuda a Tàrent). Tàrent demana ajuda a Pirros, rei d’Epir, de la Grècia continental, regnat relativament fort, expansiu amb interessos a la zona, potser amb pretensions de ser l’hereu del regne macedoni. Al 280 aC Pirros, amb maquinària de guerra destacada, arriba al golf de Tàrent i es produeixen els enfrontaments (primer triomf de Pirros, segona batalla a la Península Itàlica a favor de Pirros – Guerres Pírriques). Pirros és reclamat a Sicília on diverses ciutats gregues, assetjades per Cartago (Sicília, dividida entre ciutats gregues i cartagineses), una d’aquestes li demana ajuda i hi va (veu que Sicília té més possibilitats de fixar-hi la seva presència). Al 278 aC hi ha una aliança entre Roma (potència emergent) i Cartago (consolidada) de protecció mútua i àrees d’influència. Pirros, finalment, acaba abandonant el territori itàlic, veient que no hi ha possibilitats. Al 272 aC Roma assetja Tàrent, fins que amb poc temps la ciutat es rendeix, aquí acaben les tres fases de conquesta d’Itàlia. En 4 o 5 anys, Roma consolida la unificació d’Itàlia (incloent-hi les ciutats colònies) gregues (270 aC unificació d’Itàlia). Organització política d’aquests territoris (règims jurídics): estatuts jurídics molt diferents fins a la Península Itàlica, cada ciutat (territori) tindrà unes condicions, en funció, bàsicament, de dues circumstàncies:

• Actitud durant el procés de conquesta, actitud de resistència, de rendició...
• La importància prèvia de la ciutat. Aquelles ciutats o territoris que abans de la conquesta tenien estadis culturals més avançats, es podrien autogovernar.