La Família i l'Educació a l'Antiga Roma

La Família a l'Antiga Roma

El Matrimoni (Ius Connubii)

El ius connubii, o dret al matrimoni, només estava reconegut per als homes lliures o lliberts. Els esclaus no es podien casar legalment. Hi havia pocs matrimonis entre lliberts, ja que no podien reconèixer legalment els seus fills. L'homosexualitat era ben vista, tot i que no es permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe.

La Cerimònia del Casament

El casament era una cerimònia privada que es feia al pati de la casa, davant de l'atri (un petit temple domèstic). No hi havia sacerdot, però sí testimonis.

El Naixement i el Reconeixement dels Fills

Quan naixia un nen, el pare podia reconèixer-lo com a seu o no. Si no el reconeixia, el nen adoptava el cognom de la mare i no era considerat hereu. En la cerimònia del naixement (lustratio), la llevadora deixava el nadó a terra. Si el pare l'agafava, significava que el reconeixia com a fill seu. Si el deixava, volia dir que no volia saber res d'ell. Algunes famílies podien adoptar nens no reconeguts.

El Divorci i la Dot

El divorci era molt freqüent, tant per a homes com per a dones. Quan una parella es volia divorciar, un dels dos ho deia i ja s'haurien divorciat. Les dones sempre es quedaven amb la dot (els diners que havien donat els familiars de la dona a la parella en el moment del casament).

Monogàmia i Relacions Extramatrimonials

La societat romana era monògama: l'home només podia tenir una esposa, tot i que podia tenir amants. Els homes eren els amos de les dones. Anteriorment, la dona pertanyia al pare fins que es casava. La dona casada sempre havia de sortir acompanyada del custos (guardaespatlles), dels esclaus i de les donzelles que la seguien. Les concubines (amants) de poca durada eren mal vistes, mentre que les de llarga durada eren ben vistes.

Fills d'Esclaus i Lliberts

Si la mare era esclava, els fills eren esclaus, fins i tot si el pare era un patrici. Si la mare era lliberta, els fills eren lliberts. Els copers eren esclaus que vigilaven especialment la copa del seu amo, omplint-la de vi en els banquets. Aquests copers eren joves i podien ser fills, esclaus o amants homosexuals del seu amo.

Mètodes Anticonceptius i Expòsits

S'utilitzaven mètodes anticonceptius. En algunes nafores, s'han trobat escenes d'un home estirat i una dona asseguda al costat rentant-se els genitals. Quan una dona no volia un fill, el podia deixar davant d'un convent on els cuidaven com en un internat (expòsits). Laboralment, era freqüent l'ús d'ungüents o plantes com a mètode anticonceptiu.

L'Educació a l'Antiga Roma

La Dida i el Pedagog

Quan naixia un nen, tenia una dida, que era com una mainadera i amb qui anava sempre. Si la dida era grega, era molt millor, ja que així el nen aprenia aquest idioma des de petit. La dida alletava el nen, ja que les dones romanes deien que, si no, els pits no quedaven bé, a més de ser una tasca considerada pròpia d'esclaves. Si la dida tenia fills, també els alletava, i per tant, eren germans de llet. També tenien un pedagog, un mestre particular, que si era grec, era considerat millor. Els fills només es veien amb els pares a l'hora de sopar i, per tant, consideraven la dida i el pedagog com a part de la seva família.

Una Educació Estricta

L'educació era molt estricta i es donava molta importància als estudis. Els fills deien al seu pare domine (senyor). Fins als 12 anys, les escoles eren mixtes. Després, ja tenien fills. Aprenien a parlar bé, retòrica i oratòria. Els nois, als 16 anys, ja podien ser polítics, ja que eren considerats adults.

Entre els 14 i 15 Anys

Entre els 14 i 15 anys, es permetien gamberrades organitzades (pinades, baralles, sexe, begudes...). Els homes estaven sota la tutela dels seus pares fins que aquests morien. Fins i tot, hi havia una llei que permetia a un pare condemnar a mort el seu fill si considerava que s'havia portat malament. L'home podia desheretar el seu fill si aquest es portava malament, com a forma d'amenaça.

La Lectura del Testament

La lectura del testament en vida del testador era molt freqüent i es feia en públic, per tal que els hereus li fessin la pilota.