La Família: Evolució, Tipologies, Funcions i Reptes
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 19,22 KB
El concepte de família: -És una institució - Grans canvis → pq? → raons sociodemogràfiques i econòmiques→ Quina és una de les grans conseqüències? → trasllat - Agent socialitzador → fonamental en el desenvolupament - Elements característics: organització i relació amb el medi i evolució en funció de l’ordre social (Cal entendre que és un ens que evoluciona i que canvia al llarg del temps i els factors ambientals) - Regulació jurídica → es determina el grau de parentiu entre membres, les línies que els vinculen, la seva relació a través del matrimoni i la relació dels pares i dels fills mitjançant la filiació. -Evolució amb el temps → família extensa (societats agràries - societats urbanes) → família nuclear → família reconstruïda. TIPOLOGIES: Nuclear, reconstruida, nombrosa// agregada, homoparental, migrant o refugiada// de conjuges sols, monfilial// adoptiva o acollidora , extensa.
Una sèrie de graus conformen una línia, és a dir, la sèrie de parents que provenen els uns dels altres o d’un tronc comú. Hi ha dos tipus de línies:- Línia directa: es compon dels graus entre persones que descendeixen unes dels altres, com pare-fill-néta.Línia col·lateral: és la constituïda per les persones que, sense descendir les unes de les altres, procedeixen d’un tronc comú. Per calcular els graus de la línia col·lateral s’ha de pujar fins al tronc comú i després baixar fins a la persona amb la qual es fa el càlcul. Per tant, el germà dista dos graus del germà (són parents de segon grau ja que s’ha de pujar un grau fins als pares i baixar un altre fins al germà), tres graus de l’oncle, germà del seu pare o mare, quatre graus del cosí germà, i així successivament. - D’altra banda, la filiació és el lligam que uneix pares i mares amb fills i filles. Aquest lligam pot ser ascendent, descendent o col·lateral. La filiació pot tenir lloc per naturalesa o per adopció i pot ser matrimonial, o no matrimonial com, per exemple, en el cas de les parelles de fet. La llei tracta a tots els fills i filles de la mateixa manera.La figura jurídica que regula les relacions entre pares i fills és la pàtria potestat, que es concreta en el conjunt de drets i deures que la llei reconeix als pares i les mares sobre els seus fills menors d’edat no emancipats. És una funció inexcusable que correspon als pares en benefici dels seus fills. La pàtria potestat comporta:- Vetllar i tenir cura dels fills. -Tenir-los en la seva companyia. - Alimentar-los i educar-los. - Procurar-los una formació integral. - Representar-los legalment i administrar-los els béns. La pàtria potestat té com a límit l’interès superior dels fills, i els pares poden ser privats de la pàtria potestat per decisió judicial quan incompleixen greument els deures envers els fills.Un altre terme legal relacionat amb la filiació és la custòdia, que vol dir tenir la cura directa dels fills. Per exemple, en el cas de separació dels pares, tots dos progenitors continuen tenint la pàtria potestat, però la custòdia només la té un d’ells o ambdòs en els casos de custòdia compartida.Està en crisi la família?- Canvis socials. - Treball domèstic i de cures. - Càrrega total de treball → treball mental - La doble jornada.- El pluralisme familiar suposa, necessàriament, millors pràctiques parentals i major equitat social?- Tenim temps i diners: temps x dedic infants i diners x garantir seu benestar i necessitats bàsiques? - Diferenc opció i obligació en participació dels avis en criança dels néts.
Funció FAMILI: 1.Atenció cura i seguretat (casos de MI i M. De pers grans)2.Afectives → gestió d emocions3.Educatives i socialitzadores → rol formatiu bàsic / primera infància 4.Normativa → normes d joc → massa o massa poc → vulnerables a la ISO. FAMI EN RISC EXC SOCIAL:- Alerta al concepte risc- Existència de vulnerabilitat amb presència i combinació d diferents factors de risc → dificultat pel desenvol d les seves funcions (d forma competent)Famílies funció vs. Famí disfunció → alerta tipologia ideal: Funcionals: flexibles, comunicaci clara,educa ajusta a necesi,mostra adapta a canvi i crisis,ambient acollidor i relax ,membres relaxats. Disfuncion: rígides,comunicac ambiguada,estil comú autoritari i rígid,mostra difi x adapta canvi i crisis, ambient tens, membres en tensió.CICLE VITAL FAMILIAR: La família → procés → evolució de trets, necessi i desitjos-. Etapa I. Constitu (etapa prefilial)Elecció de parella i festeig,Cohabitació / matrimoni // Etapa II. Expansió (etapa filial)Transició a maternitat/paternitat (0-3), Fam amb fills en edat escolar → normes i regles, Fam amb fills adolescents → Diferència de rols. Límits/ Etapa III. Reducció , Meitat de la vida → síndrome del niu buit, Últims anys de vida.Estrès i crisi en la família: l’equilibri es… Rela emoció satisfac i en creen de noves.Treball d forma product i te organit diària. Actualitzen recursos interns (sap canvi actitud quan canvis externs).Perceben realitat sense deformar-la.S’adapt a entorn si és favorable, i el canvien si no ho és.Si la crisi es resol aporta experièn i madura i serà factor d’adapta x següent crisis.I l’estrès?? L’estrès és qualsevol interferè q alteri l’estat d benestar mental i físic d’1 persona, duran períodes import d temps.Augm d: producció hormonal (cortisol i adrenalina) + FC i TA + rendiment general del cos Dos tipus:Eustrès (+) ment oberta i creati, pers sent paler i alegria, pot afrontar problem,exit profesi, naix fill.Distrès (-) estres perjudicant,desagrada, sobrecarreg d tensi no asimilab,no tothom viu situa estres igual, ex sobrecarr extra feina,dol.Què és una crisi?-Desequilibri -una persona / sistema -provocant estrès -això li suposa un estat d’estrès que dificulta la posada en marxa de les seves capacitats. TIPOLOGIES: 1.Imprevisibles (o de situació)→ No previsió / → fets aliens / → importàn d definir factors estressa. 2.Previsible: 2.1.De desenvolupament (evolució)Conseqüè canvis en cicle vital familiar/ Freqüents i fàcils d predir/ Momen d transició i unides a un nou rol social i a la pròpia implicació 2.2. De desemparança- Famílies on un o + membres són disfuncion o dependents → reclams d cura i atenció a les persones afectades /Això pot esgotar els recursos de la família /Acostuma a passar → moments inicials d malalt , person dependents, drogodependències, …3.Estructurals: - Recurrents → tensió entre forces internes de la família/- No hi ha detonant → no hi ha esforç per comprendre o evitar.- Acostumen a tenir crisi d’aquest tipus → famílies disfuncionals, violències estructurals, entorns familiars violents o agressius.
Resolució de la crisi→ Caracterís principal: temporalitat (fins a nou eq.) → Cal posar en funcionament els seus recurso cogniti i afecti → condicion X resoldre adequadament:- Percepció d realitat. - Cercar i trobar suport.- Posar en marxa les capaci d’una mateixa→ Cal posar en funcionam seus recursos cognit i afecti → condicionants x resoldre adequada:- Percepció de la realitat → cal afrontar els esdevenim i els sentim d forma realista → per tal d’emprar els recursos personals x a resoldre la situació, sinó és així → percepció s’allunya de la realitat → dificult resolució. Cercar i trobar suport → cal recórrer a l’entorn X buscar ajuda i que aquest la proporcioni → això acostuma ser indicad d l’estat d’equilibri → si la troba implica q la persona estat capaç d mantenir 1 cercle relacional satisfactori → quan no: la persona pot desembocar a estats serioros de desequilibri i crisi.- Posar en marxa capacit d’una mateixa → visió realista d situaci i disposa d suport no serveix si perso afect no posa marxa seves pròpies capaci X respondre aquesta situació → cal afrontar problema i mantenir actitud positiva x superar-lo.Tècniques d’intervenció en crisi:- Ventilació de sentiments → expressar-se// Utilització de tècniques reflexives sobre la situació → en relació a les causes, als sentim, a les conductes que s’han tingut// Recolzament → //Acceptaci → comprensió positiva i no judici; tranquil·litzar de forma realista (sense caure en falses expectatives)// Protecció → donar orientació i pensar solució amb persona, escoltar activament, fixar objectius intermedis, ajudar a estructur situació complexes, ajudar a buscar recursos externs// Validació → demostrar a persona q és afectiva i competent, reforçar mencanismes de conducta positiva// Educació → ensenyar la perso a funcionar de forma efectiva, facili informa precisa, foment l’autoconeix, reforçar l’autoajuda i recolzament d la comunitat. Estils comunicatius: L’adopció d’un estil d’educar està condicionat:(Entorn i Procés educatiu i socialitza dels membres d referèn del grup familiar)Diferenciem els estils en funció:- Grau d’afecte (implícit /explícit) cap infan i Grau d restrictivi o permissivi) La funció educativa d la família//L’act. Educativa a la família → intensa en la primera infànc i important llarg de la vida.
Aspectes destacables: - Com a grup primari. És el 1r grup al qual pertany l’infant i la influèn q hi exerce és la+decisiva. Així doncs, la famí és l'entorn natural en què els infants viuen, conviu amb altres persones i construeix la seva identitat; a partir d'aquest entorn es connecten am societat.- Com a transmissora de valors i normes. La famíl influeix en l'infant a l'hora d'assimilar valors i normes, q aprèn en convivència i mitjanç les actituds q observa en altres membres de la família i q ells li ensenyen; és a dir, mitjança el conjunt d'experièn q comparteix amb grup.Com a agent socialitzador. És el 1r espai en el qual l'ésser humà percep els altres com a individus i s'integra en el grup. Si aquesta 1ra socialitza es satisfact, tindrà+probabili d socialitza amb èxit en altres entorns, mentre q si no desenv seves habilit soci en aquest 1r nivell, la integrac social pot presentar diversos problem.Com agent transformador. En la família l'infant porta a terme els 1rs aprenentat i consolida els hàbits fonamentals: caminar, parlar,... Controlar els esfínters, tenir cura del seu aspecte i d seva higiene, distingir el que està bé del q està mal, etc. És a dir, inicia conquesta d la seva autonomia, q li permetrà convertir-se en ésser indepen.- Com a reducte de seguretat i confiança. Una de les funció d la famíl és facilit als seus membr 1 espai d seguretat en qual puguin desenv seves potenciali, fins i tot «estar estalvis del món». En espai segur l'infant es comunicarà més fàcilment i no tindrà por d'expres seus «fantasmes» i temors. Si famíl és capaç d crear aquet espai, és + fàcil prevén situació d risc com l'assetjament escolar o l'abús sexual. Els infants q parlen amb els pares amb tranquil·litat callen durant - temps les situació d'abús.- Com a model de comportament. Els infants perceben els pares i fins i tot els germa grans com a models que tendeixen a imitar. Amb la imitació de la seva conducta interiori concept, normes, regles i valors. Pel que sembla, l'exemple del comportament de la mare o el pare tenen més força que qualsevol discurs o instrucció. En qualsevol cas, perq els aprenentatges siguin satisfact, sempre hi ha d'haver coherència entre el que els pares pensen, diuen i fan.-Com a model de relació. L'afecte o l'amor facilita l'acció educativa familiar; o + encara: es pot considerar el motor de les relacions familiars que permet superar exigències i disputes. L'afecte no està renyit amb l'exigència, ja q els infants no saben distingir sempre el que està bé del que està malament, el q és perillós del q no, i el q és útil i adequat per al seu desenv del q no ho és. Les mum i pap, en el context d'una relació afectuosa, els han d guiar enraonadament, però no manera permissiva, x progres aquests aprenenta.
Estils educatius : L’adopció d’un estil d’educar està condicionat:- Entorn.- Capitals.- Procés educatiu i socialitzador dels membres de referència del grup familiar//. Diferenci els estils en funció: (Grau d’afecte (implícit/explícit) cap als infants.//Grau de restrictivitat o permissivitat. AUTORITARI:Centrat en els pares → comunicac unidireccional i tancat (ordres, restricció de l’autonomia → inhibició) → habitual: càstigs, amenaces i prohibicions sense raonam. Alt nivell d’exigència. Pares: poc receptius a les NE, no canvis en tècniq d disciplina en funció del context, l’edat o altres. Conseqüències educatives del model:-Nivells d’autoesti, autonomia personal, creativitat i competència social baixos. //Sentime d frustració o culpabil si no s’acompleix les expect//Caràcter passiu i tímid → x a l’aprovació. Conformi i submissió. //Ansiet pel distanci emocional dels progenitors.DEMOCRÀTIC O ASSERTIUCentrat en els fills → explicac d les raons de l’establim d normes, reconeixement i respecte d la individu i dels drets de infants → negociació amb intercanvis verbals, presa de decisions conjunta intenta foment els comportam positi i inhibir els inadequats.Respecte mutu, cooperac i deures recíprocs, conflict poc freqüents i lleus. Conseqüèn educativ del model:-Desenvol del sentit d responsabil i assumpció d conseqüèn dels propis actes. //- Competència social i facilitat d’interacció//Actitud d coopera, d presa d decisions, d respecte x les normes i d treball en equip. //- Desenvol d’ autoconc realista i positiu → autoestima i autoconfia//- Elevada motivació d’èxit, manifestat en millors qualificacions escolars. PERMISSIU. Estil basat en la tolerància → control patern molt lax i grau d’exigència molt baix, poc estrict. Pares accedeixen fàcilment als desitjos dels fills i són tolerants davant l’expressió dels seus impulsos → + protecció excessiv dels fills amb l’objectiu d’evitar-los dificultats → implicació afectiva i preocupació per les seves necessitats. Conseqüèn educatives del model:Dependents, amb dificultats per l’esforç → poc èxit escolar + frustració//Egocèntrics. No autocontrol dels impulsos. //Alts nivells d’autoestima i autoconfiança. Estil basat en 1 baixa exigèn dels pares → no assumeix la responsabili família i educativa → no sensibles a les NE, ni implicació, ni afecte o comunicació. Pares renuncien a seves obligacions → sobretot si interfereixen en els seus interessos individuals. Conseqüències educatives del model:Autoconcepte negatiu + mancances d’autoconfiança i responsabilitat//No tenen gaire sentit de l’esforç → rendiment escolar baix//Predisposició més gran a patir trastorns psicològics i desviacions de conducta greus// És fonamental conèixer l’estil educatiu de la família → motiu més important: prevenció del maltractaments → famílies amb estil educatiu excessivament negligent o autoritari → dificultats per controlar conducta → augment del risc de maltractaments o abusos→ Això no vol dir que les altres famílies → quedin exemptes Parelles → estils educatius diferents.