Feixisme, Nazisme i Segona Guerra Mundial: Resum Complet

Feixisme i Nazisme: Orígens de la Guerra

Característiques del Feixisme

El feixisme és un model polític caracteritzat per:

• Omnipotència de l'Estat (tot se subordina a l'Estat).
• Nacionalisme extrem (racisme, defensa de la unitat racial, estat totalitari).
• Caràcter antidemocràtic (rebuig de la igualtat).
• Culte al líder carismàtic.
• Irracionalitat i defensa de la violència.

L'Alemanya Nazi (1933-1939)

Ascens de Hitler i Consolidació del Poder

La crisi econòmica i el desordre polític a Alemanya van propiciar que la població es decantés pel nacionalisme radical del Partit Nazi entre 1933 i 1939. El 1933, Adolf Hitler va ser proclamat canceller. Amb el seu discurs radical i el suport de pagesos, classes mitjanes i obreres descontentes, antics combatents i empresaris, va iniciar el camí cap a la dictadura.

• Incendi del Reichstag: Utilitzat com a pretext per eliminar l'oposició política.
• Obtenció de plens poders polítics.
• Proclamació de la dictadura (Führer und Reichskanzler el 1934) i eliminació de la democràcia.
• Creació de la Gestapo (policia secreta, dirigida per Himmler) com a òrgan de repressió i control social.
• Nit dels Ganivets Llargs (1934): Eliminació de l'oposició interna dins del partit (les SA), demostració de força.

Autarquia Econòmica i Rearmament

L'objectiu era convertir Alemanya en una gran potència mundial i assolir l'autosuficiència econòmica (autarquia). Es va promoure la intervenció estatal amb grans projectes d'infraestructures (autopistes) i el desenvolupament de la indústria pesant (armament). Això va comportar:

• Reducció dràstica de l'atur.
• Suport de bancs i grans empresaris.
• La política econòmica nazi, basada en el capital alemany, va fer desaparèixer l'atur, però les condicions laborals van empitjorar (supressió de sindicats, baixada de salaris, augment de la jornada laboral a 10 hores).

Control Ideològic, Social i Racial

• El Ministeri de Cultura i Propaganda (dirigit per Goebbels) vinculava el nazisme amb tots els aspectes de la societat (crema de llibres, nazificació de la cultura).
• Adoctrinament des de la infància amb les Joventuts Hitlerianes.
• El paper de la dona va ser relegat a les 'tres K': Kinder, Küche, Kirche (nens, cuina, església), com a doctrina oficial. Tota la vida quotidiana estava impregnada pel nazisme.
• Antisemitisme (odi als jueus) basat en la defensa de la puresa racial ària.
• Lleis de Nuremberg (1935): Exclusió dels jueus de la societat alemanya (pèrdua de ciutadania, prohibició de matrimonis mixts, boicot als negocis).
• El 1938 es va obligar els jueus a portar un distintiu.
• Nit dels Vidres Trencats (Kristallnacht, novembre 1938): Pogrom massiu amb detencions, assassinats, incendi de sinagogues i destrucció de comerços jueus.

Imperialisme i Causes Immediates de la Guerra

• Política imperialista: Construcció del Gran Reich alemany.
• Teoria de l'espai vital (Lebensraum) a l'Est d'Europa.
• Desafiament constant al Tractat de Versalles (rearmament, remilitarització de Renània).
• Causes principals de la Segona Guerra Mundial:
• Agressivitat de Hitler, ideologia nazi i militarisme alemany.
• Model imperialista i expansionista (Anschluss d'Àustria al Reich el 1938).
• Factors econòmics (necessitat de recursos).
• Expansionisme sobre Txecoslovàquia (Conferència de Munic, 1938, on França i Gran Bretanya accepten l'annexió dels Sudets, però Hitler envaeix la resta del país mesos després).
• Feblesa de les democràcies occidentals i la seva política de no-intervenció i d'apaivagament.
• Formació d'aliances militars: l'Eix Berlín-Roma-Tòquio contra els Aliats (inicialment Gran Bretanya i França).

La Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Esclat del Conflicte

L'expansionisme alemany es dirigeix cap a Polònia. Signatura del Pacte Germanosoviètic de no-agressió (agost 1939), que incloïa clàusules secretes per repartir-se Polònia. L'1 de setembre de 1939, Alemanya envaeix Polònia. El 3 de setembre, Gran Bretanya i França declaren la guerra a Alemanya.

Fases de la Guerra

1. Ofensives de l'Eix (1939-1941)

En pocs mesos, Alemanya, utilitzant la tàctica de la guerra llampec (Blitzkrieg), envaeix i ocupa Polònia, Dinamarca, Noruega (base estratègica), Països Baixos, Bèlgica i França. El govern francès abandona París i signa un armistici. Itàlia entra en guerra al costat d'Alemanya. França queda dividida entre la zona ocupada i el règim col·laboracionista de Vichy (dirigit per Pétain). La resistència s'organitza al voltant de la França Lliure (liderada per De Gaulle des de Londres) i la guerrilla interior.

La Batalla d'Anglaterra (1940): Intent fallit de la Luftwaffe alemanya d'aconseguir la superioritat aèria per envair Gran Bretanya. Hitler decideix obrir nous fronts: al nord d'Àfrica, als Balcans i, crucialment, a Rússia (considerat un gran error estratègic).

2. Front Oriental: Invasió de Rússia (1941)

Juny de 1941: Inici de l'Operació Barbarroja per envair la Unió Soviètica. L'avanç inicial és ràpid, però l'exèrcit alemany és aturat per les dures condicions de l'hivern rus i la resistència soviètica.

3. Entrada dels Estats Units (1941)

7 de desembre de 1941: Atac sorpresa japonès a la base naval nord-americana de Pearl Harbor (Hawaii). Els EUA entren en guerra contra el Japó i, poc després, Alemanya i Itàlia els declaren la guerra.

4. Canvi de Signe de la Guerra (1942-1943)

El potencial bèl·lic alemany i japonès comença a declinar a causa dels múltiples fronts oberts i el reequilibri de forces que suposa l'entrada dels EUA.

• Front del Pacífic: Batalles del Mar del Corall i Midway (maig-juny 1942), primeres grans victòries navals dels EUA contra el Japó. Inici de la llarga i costosa batalla de Guadalcanal (agost 1942 - febrer 1943), victòria aliada.
• Front Nord-africà: 1942, victòria britànica a El Alamein i posterior desembarcament angloamericà. Maig 1943, rendició de l'exèrcit alemany (Afrika Korps de Rommel) a Tunísia.
• Front Oriental: Batalla de Stalingrad (agost 1942 - febrer 1943). Punt d'inflexió clau. Triomf decisiu soviètic i inici del gran contraatac cap a Alemanya. Rendició del mariscal Von Paulus i pèrdua de gran part de l'exèrcit alemany de l'Est.

5. Victòria dels Aliats (1943-1945)

• Front Italià: Juliol 1943, desembarcament aliat a Sicília. Caiguda de Mussolini. Itàlia signa un armistici, però Alemanya ocupa part del país, continuant la lluita. Mussolini és alliberat pels alemanys i crea una república titella al nord, però finalment és capturat i executat per partisans italians l'abril de 1945.
• Bombardeig estratègic: A partir de 1943-1944, intensificació de la campanya de bombardejos aeris massius sobre ciutats i centres industrials alemanys.
• Front Occidental: 6 de juny de 1944, Desembarcament de Normandia (Dia D). Obertura del segon front a Europa Occidental. 25 d'agost de 1944, els Aliats alliberen París. Avanç cap a Alemanya, alliberant Bèlgica i Països Baixos.
• Ofensiva Final: 1945, Alemanya és atacada des de l'oest pels angloamericans i francesos, i des de l'est pels soviètics, que inicien l'ofensiva final sobre Berlín.
• Rendició d'Alemanya: Hitler se suïcida al seu búnquer a Berlín. El 8 de maig de 1945, Alemanya signa la rendició incondicional (Dia de la Victòria a Europa).
• Fi de la Guerra al Pacífic: Agost 1945, els EUA llancen les bombes atòmiques sobre les ciutats japoneses d'Hiroshima (6 d'agost) i Nagasaki (9 d'agost), provocant la rendició incondicional del Japó.
• Signatura de l'Armistici: 2 de setembre de 1945, signatura formal de la rendició japonesa a bord del cuirassat Missouri. Fi de la Segona Guerra Mundial.

Repercussions i Ordre de Postguerra

Conseqüències de la Guerra

Demogràfiques

• Un balanç de morts devastador: aproximadament 60 milions de morts, la meitat dels quals a l'URSS.
• Grans pèrdues a Polònia (6 milions), Alemanya (més de 5 milions entre morts i desapareguts), Iugoslàvia, Xina, Japó. França va perdre uns 600.000 habitants, el Regne Unit menys.
• L'Holocaust: Extermini sistemàtic de 6 milions de jueus als camps de concentració i extermini nazis. També van ser perseguits i assassinats altres grups (gitanos, homosexuals, discapacitats, opositors polítics).
• Elevada mortalitat entre la població civil a causa dels bombardejos, la fam i les malalties.
• Grans desplaçaments de població (refugiats, deportats, expulsions).
• Superpoblació femenina en alguns països a causa de les baixes masculines al front.

Econòmiques

• La guerra va tenir una dimensió econòmica formidable, mobilitzant totes les economies dels països bel·ligerants.
• Devastació material molt important, especialment a Europa Oriental, l'URSS, Alemanya i el Japó.
• Necessitat d'una llarga i costosa reconstrucció d'infraestructures, ciutats i teixit industrial.
• Emergència dels EUA i l'URSS com les dues superpotències mundials, econòmiques i militars.
• Alguns països que van quedar al marge del conflicte directe (com Suècia, Suïssa o Canadà) van experimentar un cert creixement econòmic.
• La reconstrucció d'Europa Occidental es va veure impulsada per l'ajuda financera dels EUA a través del Pla Marshall (1948).
• Consolidació de l'Estat del Benestar en molts països occidentals, amb polítiques públiques orientades a la recuperació econòmica, la protecció social i la redistribució de la riquesa.

Territorials

• Pocs canvis significatius a les fronteres d'Europa Occidental.
• Grans canvis a Europa Oriental: l'URSS s'annexiona els estats bàltics (Estònia, Letònia, Lituània) i parts de Finlàndia, Polònia, Romania i Alemanya Oriental. Polònia es desplaça cap a l'oest, incorporant territoris alemanys.
• Alemanya va ser dividida en quatre zones d'ocupació (EUA, França, Gran Bretanya i URSS), igual que la seva capital, Berlín. Aquesta divisió portaria a la creació de dos estats alemanys el 1949. Àustria també va ser dividida temporalment.
• El Japó perd el seu imperi colonial a Àsia i el Pacífic i queda sota ocupació nord-americana.

Morals i Polítiques

• Profund impacte moral per la magnitud de la destrucció i les atrocitats comeses, especialment el genocidi nazi (Holocaust).
• Necessitat de crear un nou ordre internacional basat en la pau i la seguretat col·lectives.
• Desenvolupament del dret internacional humanitari i concepte de crims contra la humanitat (Judicis de Nuremberg contra els líders nazis).
• Inici de la Guerra Freda: La rivalitat ideològica, política i militar entre el bloc capitalista (liderat pels EUA) i el bloc comunista (liderat per l'URSS) marcarà les relacions internacionals durant les dècades següents.

Conferències de Pau i Nou Ordre Mundial

Durant la guerra i immediatament després, els líders de les principals potències aliades (Roosevelt/Truman, Churchill/Attlee i Stalin) es van reunir en diverses conferències per coordinar l'esforç bèl·lic i dissenyar l'ordre de postguerra:

• Conferència de Teheran (1943): Planificació de l'estratègia final contra Alemanya, incloent el desembarcament de Normandia.
• Conferència de Ialta (febrer 1945): Decisions sobre la partició d'Alemanya, les fronteres de Polònia i la creació de les Nacions Unides. Es comencen a evidenciar les tensions entre els Aliats occidentals i l'URSS.
• Conferència de Potsdam (juliol-agost 1945): Confirmació de la divisió d'Alemanya i Àustria, establiment dels principis per a la desnazificació i democratització d'Alemanya, i ultimàtum al Japó.
• Conferència de París (1946): Elaboració dels tractats de pau amb els aliats d'Alemanya (Itàlia, Romania, Hongria, Bulgària i Finlàndia).

Creació de l'Organització de les Nacions Unides (ONU)

El fracàs de la Societat de Nacions (creada després de la Primera Guerra Mundial) per evitar un nou conflicte mundial (en part per l'absència de potències clau com els EUA, i la retirada d'altres com Alemanya, Japó i Itàlia) va portar a la creació d'una nova organització internacional.

L'Organització de les Nacions Unides (ONU) es va fundar oficialment a la Conferència de San Francisco (abril-juny 1945), on 50 estats van signar la Carta de les Nacions Unides (Polònia, el 51è membre fundador, la signaria més tard).

Objectius principals de l'ONU:

• Mantenir la pau i la seguretat internacionals.
• Fomentar les relacions d'amistat entre les nacions.
• Promoure la cooperació internacional en la solució de problemes econòmics, socials, culturals o humanitaris.
• Defensar els drets humans i les llibertats fonamentals.
• Afirmar el principi d'autodeterminació dels pobles.
• Rebuig de l'ús de la força en les relacions internacionals.

Estructura principal:

• Assemblea General: Hi són representats tots els estats membres (un estat, un vot). Emet recomanacions no vinculants.
• Consell de Seguretat: Òrgan executiu principal, responsable del manteniment de la pau. Format per 15 membres, 5 dels quals són permanents (EUA, Rússia [abans URSS], Xina, Regne Unit i França) amb dret a vet.
• Secretaria General: Òrgan administratiu, dirigit pel Secretari/a General.
• Altres òrgans importants: Consell Econòmic i Social (ECOSOC), Tribunal Internacional de Justícia (TIJ).