El Feudalisme: Societat, Economia i Art Romànic

El Feudalisme

A partir dels segles IX-X a l'Europa occidental es va implantar un sistema polític, econòmic i social conegut com a feudalisme.

Carlemany

Carlemany, rei dels francs, va unificar una bona part de les terres de l'Europa occidental. Va ser emperador l'any 800, va crear les lleis i va dividir el regne en diversos regnes.

La Societat Feudal

Privilegiats: rei, alta noblesa, alt clergat, cavallers, noblesa, monjos.

No privilegiats: artesans, pagesos.

La Noblesa

Es dedicava a la milícia i a la guerra.

El Clergat

Capellans i monjos, dedicats a l'oració i a l'Església.

Artesans i Pagesos

Els pagesos eren la majoria de la població i els artesans una minoria.

La Noblesa Feudal

El rei era reconegut com la màxima autoritat. Els seus iguals eren els seus vassalls, la gran noblesa (comtes, ducs, marquesos) i les autoritats religioses (obispes, abats, etc.), amb els quals el monarca compartia el regne. El rei tenia poques atribucions exclusives, les més importants eren:

• Dirigir campanyes militars, a les quals havien d'anar els vassalls amb els seus exèrcits (mainades) si no volien ser considerats traïdors i perdre els seus feus.
• Demanar impostos en cas de guerra, de coronacions, de casaments, etc.
• Exercir de jutge suprem en litigis o plets, però no podien interferir en els feus dels seus nobles o en els de l'Església.

Cavallers

La seva funció social permetia a la noblesa viure amb privilegis: no havien de treballar, no pagaven impostos i eren els únics que podien portar armes, amb les quals exercien el control sobre la resta de la població.

Els Pagesos al Món Feudal

El feu el constituïen les terres que el rei o un noble havia atorgat a un altre senyor feudal. El senyor feudal es reservava les millors terres per a ell, i les treballaven els seus serfs. El senyor feudal tenia el dret de jurisdicció sobre totes les terres del feu, les pròpies i les d'altres propietaris. És a dir, podia dictar ordres i lleis.

Els pagesos eren la majoria de la població (90%).

• Els pagesos lliures (vilans o alodials), que podien ser propietaris de la seva terra, però això era molt rar, i disposar lliurement de si mateixos (casar-se, abandonar el feu, etc.).
• Els serfs, que no tenien llibertat personal i estaven lligats a la terra del senyor, que no podien abandonar.

L'Església Cristiana: Els Clergues

A l'Edat Mitjana, els homes i les dones dedicats a l'Església eren l'altre grup privilegiat de la societat feudal. L'Església mantenia la unitat dels creients i en fixava les obligacions religioses. El matrimoni i els funerals tenien cerimònies religioses, i l'Església s'encarregava de l'ensenyament i de l'assistència a pobres i malalts. L'Església va establir la Pau de Déu i la Treva de Déu, uns períodes de pau obligatoris en cas de guerres. Si desobeïa aquestes obligacions, qualsevol cristià, tant si era un noble com el mateix rei, podia ser excomunicat, és a dir, exclòs de l'Església.

Papa: clergat secular, bisbes, clergat regular, sacerdots, abat, monjos.

Les Croades

Són unes campanyes militars en defensa de la creu.

Els Monestirs Medievals

L'església era l'edifici central de qualsevol vila, poble o ciutat. A més de les esglésies parroquials, es van construir molts monestirs que es van convertir en veritables centres de cultura. Un monestir era un conjunt d'edificis i dependències (estable, graner, celler, etc.).

L'Art Romànic: L'Arquitectura

Des del segle XI fins al segle XIII va predominar, en una bona part d'Europa, un estil artístic que, a causa de la semblança d'alguns dels seus elements construïts amb l'art romà, ha rebut el nom de romànic.

• La planta, que inicialment tenia elements constructius d'origen romà i era d'un sol braç (planta basilical) amb una nau o amb tres. La creu llatina, que evoca la creu on va morir Jesús. El lloc on s'encreuen aquestes dues naus s'anomena creuer i normalment es cobria amb un cimbori. La capçalera de l'església, l'absis, acostumava a ser semicircular i, de vegades, les naus laterals es prolongaven i l'envoltaven formant el deambulatori.

La Pintura i l'Escultura Romàniques

L'estil romànic decorava l'interior de les esglésies amb escultures i pintures de tema religiós que tenien la funció d'explicar al poble la història, ja que la majoria de la població era analfabeta i incapaç de llegir un llibre. Les pintures romàniques tenien una gran força expressiva, però tècnicament eren molt senzilles. Especialment, s'utilitzava la forma de pintura al fresc. El motiu més utilitzat en la pintura romànica són representacions del Pantocràtor situades a l'absis, on ocupen línies gruixudes i hi escampaven els colors.

• L'escultura també era important en els capitells de les columnes o pilars, tant els de l'interior de l'església com els de la portalada o els dels claustres. En la decoració dels capitells, els temes religiosos es barrejaven amb figures vegetals i geomètriques i escenes de la vida quotidiana.