Fg
Clasificado en Inglés
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,8 KB
El segle XIX és el gran segle de la burgesia. A Catalunya, va ser el període de formació de la consciencia catalana. El 1892 es van redactar les Bases de Manresa, plataforma del pensament catalanista, conservador tradicionalista. El 1901, un grup d'industrials descontents amb la política del govern de Madrid, crea la Lliqa Reqionalista, el primer partit polític catalanista i burges. La burgesia seguiadominant la societat catalana i criticava el govern de l'Estat per la seua ineficacia i corrupcio pero al mateix temps, en demanava la seua intervenció per controlar el moviment obrer. El 1914 es constitueix la Mancomunitat de Catalunya, una nova entitat que aplega les quatre diputacions provincials catalanes. Va ser molt importont en la modemització deCatalunya: va fundar la Biblioteca de Catalunya, va impulsar l'Institut d'Estudis Catalans i va crear una xarxa de biblioteques i museus.El 1923 va produir-se el cop d'Estat de Primo de Rivera, que pretenia la unitat d'Espanya ,va prohibir tots els partits polítics catalanistes i va suprimir la Mancomunitat .El noucentisme partia del modernisme. Hi tenien en comu la idea de reformar la idea de reformar la societat, l’europeisme, la lluita per una llengua literaria apta per a tots els usos i el rebuig a l'estetica del XIX. La gran diferencia era que el noucentisme comptava amb el recolzament del poder polític, i el modernisme no. El noucentisme defensava un art clasic basat en l'obra ben feta i en la perfección formal. Afirmava la raó i l'intelecte per damunt del sentiment i de l’instint; bandejava la utopia i recolzava projectes realitzables a curt termini i beneficiosos per a la burguesía.El programa noucentista es concretava en:-la creació, per part de la Mancomunitat, de centres culturals i educatius que fossen transmissors de la ideología noucentista: IEc, Biblioteca de Catalunya, Biblioteques populars, Escola de Bibliotecaries, la d'lnfermeres.-La fixació de la llengua literaria, la normativització va ser tasca fonanental de la Secció Filologica de l’lEC, presidida per Pompeu Fabra.. El 1913 es van promulgar les Normes ortogrofiques.-la construcció d'infraestructures culturals, com ara publicacions periodístiques i empreses editorials.
Eugeni d'Ors (1881-1954)Va ser l'ideoleg del noucentisme. És autor de Glosari, un recull d'articles-assajos de temes diversos, i de La Ben Plantada, "obra que més se li valora i que mostra l’etica noucentista mitjançant la descripció literaria d'una dona ideal que simbolitza Catalunya. L'ideari nouentista que exposa en les seues glosses parteix dels conceptes:a) Noucentisme: fa referencia a l'inici de segle i a l’adjectiu nou.b) Classicisme: vol recuperar la cultura i l'estetica classiques, que es basen en l’ordre i l’armonia.c) Mediterranisme: els valars mediterranis ajudaran a modernitzar Catalunya. La mar Mediterrania és un pont entre Catalunya i el món grecollati. d) Civilisme-urbanitat: la ciutat és l’espai ideal per a l'ordre i la civilització. e) Imperialisme: la burgesia catalana ha d'aspirr a la creació d'un Estat modern i ha de canviar lo situació politica.f) Conreu de la poesia; harmonia i seny; expressió precisa, neta d'impureses i de dialectalismes.Josep Carner (1884-1970)La seva precacitat literaria es manifesta als 12 anys quan comença a publicar els primers escrits i a guanyar certamens literaris. membre de l’IEC i participa en la fixació lingüistica. Es decanta per la carrera diplomatica, cosa que el va fer estar allunyat de Catalunya. Després de la Guerra Civil, aquest allunyament es va convertir enun exili forçós, primer a Mexic i després a Brusseles, on mor. Se'l ceneix com el príncep dels poetes.Les seues obres més destacades són Els fruits saborosos (1906), Auguess i ventalls La paraula en el vent (1914), El cor quiet (1925) i Nabí (1941).La seua poesia tracta diversos temes: la natura, la vida a la ciutat, reflexions sobre la vida. La llengua que utilitza era molt rica i acurada, plena de recursos estilístics i culturals Empra sovint el sonet. La natura es presenta ordenada, amable, idílica, harmoniosa. La poesia no té com aflnalitat l'expressió dels sentiments, sino que importa més la forma
Eugeni d'Ors (1881-1954)Va ser l'ideoleg del noucentisme. És autor de Glosari, un recull d'articles-assajos de temes diversos, i de La Ben Plantada, "obra que més se li valora i que mostra l’etica noucentista mitjançant la descripció literaria d'una dona ideal que simbolitza Catalunya. L'ideari nouentista que exposa en les seues glosses parteix dels conceptes:a) Noucentisme: fa referencia a l'inici de segle i a l’adjectiu nou.b) Classicisme: vol recuperar la cultura i l'estetica classiques, que es basen en l’ordre i l’armonia.c) Mediterranisme: els valars mediterranis ajudaran a modernitzar Catalunya. La mar Mediterrania és un pont entre Catalunya i el món grecollati. d) Civilisme-urbanitat: la ciutat és l’espai ideal per a l'ordre i la civilització. e) Imperialisme: la burgesia catalana ha d'aspirr a la creació d'un Estat modern i ha de canviar lo situació politica.f) Conreu de la poesia; harmonia i seny; expressió precisa, neta d'impureses i de dialectalismes.Josep Carner (1884-1970)La seva precacitat literaria es manifesta als 12 anys quan comença a publicar els primers escrits i a guanyar certamens literaris. membre de l’IEC i participa en la fixació lingüistica. Es decanta per la carrera diplomatica, cosa que el va fer estar allunyat de Catalunya. Després de la Guerra Civil, aquest allunyament es va convertir enun exili forçós, primer a Mexic i després a Brusseles, on mor. Se'l ceneix com el príncep dels poetes.Les seues obres més destacades són Els fruits saborosos (1906), Auguess i ventalls La paraula en el vent (1914), El cor quiet (1925) i Nabí (1941).La seua poesia tracta diversos temes: la natura, la vida a la ciutat, reflexions sobre la vida. La llengua que utilitza era molt rica i acurada, plena de recursos estilístics i culturals Empra sovint el sonet. La natura es presenta ordenada, amable, idílica, harmoniosa. La poesia no té com aflnalitat l'expressió dels sentiments, sino que importa més la forma