Figures Clau en Psicologia: Teories i Aportacions

Figures Clau en la Història de la Psicologia

Carl Jung (1875-1961)

Carl Jung fou un metge, psiquiatre, psicòleg i assagista suís, i una figura clau en l'etapa inicial de la psicoanàlisi. Posteriorment, fundà l'escola de psicologia analítica. Va ser el primer a dedicar-se a l'estudi de l'activitat onírica. No obstant això, les seves contribucions a l'anàlisi dels somnis foren molt extenses i molt influents.

Kurt Lewin (1890-1947)

Kurt Lewin fou un psicòleg alemany nacionalitzat estatunidenc. Es va interessar en la investigació de la psicologia dels grups i les relacions interpersonals.

B.F. Skinner (1904-1990)

B.F. Skinner, psicòleg, és un dels principals exponents del conductisme radical. Per mitjà de l'estudi de les tècniques de modificació de la conducta, pretenia la unificació del conductisme animal amb el conductisme humà, és a dir, tant els éssers humans com els animals tenen les mateixes lleis o normes a l'hora de desenvolupar les seues conductes. Va reformular la llei de l'efecte de Thorndike, donant lloc a la llei del reforç, que va servir de base per a tots els seus desenvolupaments posteriors, i que afirma que si una conducta és seguida d'un reforç, és més probable que aquesta conducta es torni a produir. Skinner, pare del condicionament operant, desenvolupà aquesta tècnica en contrast amb el condicionament clàssic. Les parts importants de la seua teoria van ser incloure dins del condicionament els conceptes de: càstig, reforç positiu, reforç negatiu, i el seu efecte conductual.

Carl Rogers (1902-1987)

Carl Rogers va desenvolupar la teoria sobre la "teràpia centrada en el client". Al seu entendre, el paper del psicòleg ha de ser passiu, permissiu i d'acceptació. Proposà una educació humanística basada en l'experiència vital de l'alumne, l'objectiu de la qual és l'aprenentatge significatiu o experiencial.

Abraham Maslow (1908-1970)

Abraham Maslow fou un estudiós de la psicologia humanista, jueu estatunidenc, famós per establir la jerarquia de necessitats de l'ésser humà, coneguda com a piràmide de Maslow, sobre la motivació. Es considera el pare de la tercera tendència de la psicologia, l'humanisme; després de Freud (psicoanàlisi) i de Watson (conductisme).

Viktor Frankl (1905-1997)

Viktor Frankl fou neuròleg, psiquiatre i filòsof d'origen jueu. Deu la seva importància a la creació de la logoteràpia, un mètode psicoterapèutic que es basa en la voluntat de sentit.

Erich Fromm (1900-1980)

Erich Fromm desenvolupà els elements d'una antropologia freudomarxista i estudià els factors socioeconòmics en el desenvolupament de les neurosis.

Albert Ellis (1913-2007)

Albert Ellis va ser un psicoterapeuta cognitiu nord-americà que a partir de 1955 va desenvolupar la teràpia racional emotiva conductual.

George Kelly (1905-1967)

George Kelly va ser un psicòleg nord-americà, pioner de les teories cognoscitives d'acostament a la personalitat i creador de la Teoria dels constructes personals.

John Grinder (1940-)

John Grinder és conegut principalment per ser el cofundador de la tècnica denominada programació neurolingüística.

Principals Corrents Psicològics

Psicologia Cognitiva

La psicologia cognitiva es pot definir com un estudi dels processos intel·lectuals com la percepció, l'atenció, la memòria, el llenguatge i el raonament. Metàfora computacional segons la qual els mecanismes del pensament en els éssers humans són semblants al funcionament d'un ordinador.

Conductisme

El conductisme ha d'estudiar tan sols les conductes que es poden observar i no ocupar-se dels processos mentals. Ha explicat amb molt de detall i amb observacions i experiments els mecanismes de l'aprenentatge.

Psicoanàlisi

La psicoanàlisi és una teoria sobre la conducta humana que es fonamenta en el concepte de l'inconscient. La nostra conducta es regula per una part oculta de la nostra personalitat anomenada inconscient.

Psicologia Humanista

La psicologia humanista centra la seva reflexió en l'ésser humà i es relaciona amb la filosofia existencialista. Es planteja elaborar una teoria sobre la conducta humana que serveixi perquè les persones es desenvolupin i augmentin la seva consciència i el seu benestar. Desenvolupa una teràpia centrada en la persona i no pas en el terapeuta.