Filosofia Islàmica i Jueva Medieval: Influència i Interpretació

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,5 KB

Filosofia Musulmana

Transmissió del Pensament Grec

Translatio del grec a l'àrab. Segle VI-VII: Atenes es trasllada cap a Orient (Síria, Pèrsia) fins a Bagdad. Segle VIII: les traduccions àrabs arriben al sud d'Europa (Itàlia, Toledo, Ripoll), centres de traducció amb enfocament en el sentit. Traducció del grec al llatí: literal, amb pèrdua del sentit original. Tomàs d'Aquino (segle XIII) identifica el problema.

Edat Medieval a Europa

No hi ha universitats fins a l'arribada del contingut aristotèlic traduït de l'àrab, amb interpretació musulmana neoplatònica (Plotí). Filosofia àrab (segles IX-XII): Avicenna (concordança fe i raó). Averrois (Orient): llenguatge filosòfic i teològic diferents, expressen una mateixa realitat (malinterpretat a Occident). Segles XIII-XIV: averroisme, filosofia de l'escolàstica (nominalistes).

L'Alcorà

Dictat per Mahoma a la Meca, només en àrab. El profeta recita als copistes de memòria, en forma poètica. El llibre és la matriu celestial que habita amb Al·là. Pressuposa la tradició mosaica i la de Jesús, com a revelació definitiva. 114 sures (capítols) d'extensió decreixent.

Interpretació dels Textos Grecs

Avicenna i Tomàs d'Aquino: diferents maneres d'encarar Aristòtil. Avicenna (Metafísica): paràfrasi, comentari que explica el sentit del text i el substitueix. Tomàs d'Aquino: comentari, notes al marge que complementen el text.

Rémi Brague: punt de vista transcultural, tesi sobre el "com" de les filosofies: judeocristianisme (integració + interpretació) i musulmà (digestió).

Filosofia Jueva

Segle XII

Maimònides, Pere Abelard, Averrois.

Maimònides

Pensament neoplatònic i aristotèlic. Teologia negativa: atributs d'acció, sense pensament, coneixement que es pot copsar.

Kàbala

Corrent esotèric influent al final de l'Edat Mitjana. Interpreta el text bíblic en profunditat (Déu no fa res en va). Pluralitat de sentit de la Bíblia: problemàtica hermenèutica. Recerca de sentit més enllà del lingüístic: simbolisme, numerologia, fonètica (equivalent platònic, Cràtil). Mirada en el sentit ocult de la naturalesa. Transmissió de sabers vivencial, mística i religiosa. Només s'escriu per evitar la pèrdua o l'oblit. Emergència dels textos jueus durant el Renaixement.

El sacrifici perpetu és la destrucció del temple de Jerusalem. (Dn XII, 11): la fi dels dies, aparició de l'Anticrist.

Entradas relacionadas: