La Filosofia de Plató: Idees, Ànima i Política Justa

La Filosofia Dualista de Plató (ca. 426-347 aC)

El Món Sensible i el Món de les Idees

Plató proposa una filosofia dualista, on existeixen dos mons: el món sensible (material, imperfecte i mortal) i el món de les Idees (intel·ligible, etern i perfecte). Segons Plató, el món sensible és modelat per un Demiürg, un ésser diví que organitza la matèria preexistent seguint les Idees com a patrons, però com que la matèria és imperfecta, el món resultant és mutable i imperfecte.

L'Ànima Humana: Presonera del Cos

L'ésser humà està compost per un cos mortal i una ànima immortal, que prové del món de les Idees. L'ànima és superior al cos, considerat un obstacle que la pertorba en la seva cerca de la veritat. Plató descriu a l'Alcibíades que el cos és una «presó» per a l'ànima.

El Mite del Carro Alat: La Lluita de l'Ànima

Plató utilitza el mite del carro alat al Fedre per explicar la naturalesa tripartida de l'ànima i la seva lluita per assolir el coneixement. L'ànima és comparada amb un carro guiat per un auriga (la raó) que controla dos cavalls:

• Un cavall blanc i dòcil (la part irascible, associada a les passions nobles).
• Un cavall negre i rebel (la part concupiscible, associada als desitjos i apetits).

Les ànimes cauen al món sensible a causa de la dificultat de l'auriga per controlar el cavall negre, simbolitzant el desordre causat per les passions inferiors.

El Coneixement com a Reminiscència (Anamnesi)

El coneixement veritable no s'adquireix del món sensible, sinó que és un procés de reminiscència (anamnesi). L'ànima recorda les Idees que va contemplar en la seva existència prèvia al món intel·ligible. Plató defensa que l'ànima té la capacitat innata d'assolir el coneixement veritable, però aquesta capacitat està enfosquida per la influència del cos. Només mitjançant la filosofia, la dialèctica i l'ús de la raó pot purificar-se i ascendir de nou cap al món de les Idees.

La Teoria Política: La Ciutat Ideal

Quant a la política, exposada principalment a La República, Plató estableix que la ciutat justa (polis) ha de reflectir l'estructura tripartida de l'ànima. Cada part de l'ànima es correspon amb una classe social:

• Governants-Filòsofs: Corresponen a la raó i han de dirigir la ciutat.
• Guardians: Corresponen a la part irascible i han de defensar la ciutat.
• Productors (artesans, camperols, etc.): Corresponen a la part concupiscible i han de proveir els béns necessaris.

La justícia i la felicitat col·lectiva sorgeixen quan aquestes tres classes socials viuen en harmonia i cadascuna compleix la seva funció sota el guiatge de la raó. El filòsof-rei és el governant ideal, ja que la seva ànima racional domina les altres parts i és capaç de comprendre la Idea del Bé, que és el fonament de tot coneixement i de la bona governança.

La Immortalitat de l'Ànima: Proves i Destí

Respecte a la immortalitat de l'ànima, Plató ofereix diversos arguments, especialment al Fedó. Tres de les proves principals són:

1. L'argument de la reminiscència (anamnesi): Si conèixer és recordar, l'ànima ha d'haver existit abans del naixement per haver contemplat les Idees.
2. L'argument de la simplicitat i afinitat amb les Idees: L'ànima, per la seva naturalesa intel·ligible i afí a les Idees eternes i immutables, no pot descompondre's com el cos material.
3. L'argument del principi vital: L'ànima és allò que dona vida al cos; com a portadora de la Idea de Vida, no pot admetre el seu contrari, la mort.

Les ànimes que han viscut virtuosament i s'han purificat mitjançant la filosofia assoliran, després de la mort, la contemplació de les Idees i la felicitat eterna. En canvi, les ànimes impures o corruptes es reencarnaran en cossos inferiors fins que aconsegueixin purificar-se i puguin retornar al món de les Idees.