Finançament Empresarial: Salut Econòmica, Fonts i Ajudes

Salut Econòmica i Financera de l'Empresa

Salut Econòmica: Capacitat que té l’empresa de poder pagar els deutes a curt termini. L’activitat de l’empresa genera una tresoreria positiva quan els cobraments són superiors als pagaments.

Cobraments - Pagaments

Salut Financera: Capacitat que té l’empresa per generar beneficis. El benefici serà positiu quan els ingressos siguin superiors a les despeses. Ingressos - Despeses = Beneficis

Classificació de les Fonts de Finançament

Segons la Propietat dels Recursos

• Finançament Propi: Recursos que pertanyen als propietaris (no exigible), que pertanyen a l'empresa. Són el capital, reserves, amortitzacions i provisions.

1) Capital: Aportacions dels socis (propietaris) de l’empresa representat en accions (SA) o participacions (la resta de formes jurídiques).

2) Reserves: Beneficis no distribuïts. Part del resultat de l’exercici que no es distribueix entre els propietaris de l’empresa. La part dels beneficis que sí que es reparteixen entre els socis de l’empresa rep el nom de dividends.

3) Amortitzacions: Estimació del valor que va perdent l’immobilitzat; Expressió comptable del repartiment (periodificació) del cost d’adquisició de l’immobilitzat en exercicis successius que reflexa la pèrdua de valor del bé.

4) Provisions: Fons que es reserven per a cobrir insolvències (per exemple: quan no podem fer front a un pagament, quan ens han posat una multa, quan tenim una pèrdua…) i d’altres riscos futurs que no estaven previstos o no entraven als plans.

• Finançament Aliè: Recursos que s’obtenen de terceres persones (exigible), persones fora de l’empresa. Són els préstecs, emprèstits, lísing o arrendament financer, pòlisses de crèdit, crèdits comercials o de proveïdors, descomptes d’efectes, facturatge i rènting...

1) Préstecs: Contracte mitjançant el qual generalment una entitat de crèdit lliura un import prèviament pactat a una empresa o individu, amb un venciment i pla d’amortització establert, i amb uns interessos pactats.

• Prestador

• Prestatari

• Durada finançament

• Quantitat diners

• Interessos

2) Emprèstits: Emissió de títols de deute (obligacions, bons, pagarés, etc.) que s’amortitzen i remuneren a uns terminis pactats.

3) Lísing o Arrendament Financer: Lloguer d’immobilitzat amb opció de compra.

Concepte lísing: Instrument de finançament de béns mobles o immobles que consisteix en la cessió, per part de l’empresa propietària del bé (societat de lísing), dels drets d’utilització d’aquest bé a l’empresa contractant del lísing, durant un període de temps pactat a canvi d’una quota d’arrendament. El contracte de lísing inclou obligatòriament una opció de compra del bé, que l’empresa pot exercir finalitzat el període establert d’arrendament. En cas que no li interessi adquirir la propietat del bé, no exercirà l’opció de compra i el tornarà a l’entitat de lísing o bé renovarà el contracte de lloguer. Habitualment, quan es contracta un lísing, l’objectiu és l’adquisició del bé mitjançant l’execució de l’opció de compra. És per això que la finalitat principal acostuma a ser la d’obtenir finançament per tal d’adquirir el bé.

4) Pòlissa de Crèdit: El contracte de pòlissa de crèdit consisteix en l’obertura d’un crèdit en compte corrent. És aquell pel qual el banc concedeix crèdit al client per a un determinat termini i fins a una suma de diners determinada. El banc s’obliga, a canvi d’una comissió, a posar a disposició del client i dintre dels límits establerts les quantitats que li reclami en el termini fixat.

5) Crèdit Comercial: És la quantitat de finançament que l’empresa obté dels subministradors dels béns i serveis que aquesta utilitza en la seva explotació. Tots aquells aplaçaments dels pagaments, habitualment amb l’acceptació d’efectes comercials a 30, 60 o 90 dies, que l’empresa ha de fer als seus subministradors, formen part d’aquesta font de finançament a curt termini.

6) Descobert en Compte: Recursos disposats per sobre del saldo disponible (conegut com a “números vermells”).

7) Descompte d’Efectes: Quan els bancs ens paguen l’import dels efectes a cobrar abans del seu venciment (cobrant interessos i comissions).

8) Facturatge (“factoring”): Venda de tots els drets de crèdit sobre els clients (factures, lletres, etc.) a una empresa (“factor”) a canvi d’interessos i comissions.

9) Rènting: Consisteix en el lloguer de béns mobles a mitjà i llarg termini. En el contracte de rènting l’arrendatari es compromet a pagar un lloguer mensual durant un termini concret i l'empresa de rènting es compromet a mantenir el bé en qüestió en condicions de funcionament. A diferència del lísing aquest contracte no té opció de compra al seu venciment. Es poden substituir els equips o renovar el contracte.

Segons la Procedència dels Recursos

• Finançament Intern (o autofinançament): Són els recursos generats per la pròpia empresa.

N’hi ha de dos tipus:

1- L’autofinançament d’enriquiment (les reserves → part de resultat de l’exercici que no es retribueix entre els accionistes.)

2- L’autofinançament de manteniment (les amortitzacions i les provisions → tots els recursos destinats al manteniment en el futur de la capacitat productiva). Les primeres són per fer noves inversions i les segones per mantenir la capacitat productiva de l’empresa.

• Finançament Extern: Són recursos aconseguits fora de l’empresa, és a dir, que procedeixen de l’exterior i que són captats mitjançant els mercats financers, tant si són exigibles (que s’han de tornar) com si no. Són totes les fonts de finançament aliè i el capital.

Segons la Durada dels Recursos

• Recursos Permanents, Passiu No Corrent o a Llarg Termini: Fons que no s’han de tornar o que s’han de tornar a més d’un any. Per exemple: aportacions dels socis, emprèstits d’obligacions, lísing i rènting.

• Passiu Corrent o a Curt Termini: Fons que s’han de tornar com a màxim al cap d’un any. Per exemple: un préstec a sis mesos, crèdit proveïdors, descompte d’efectes, confirming.

Ajudes i Serveis per a l'Empresa

Ajudes Públiques

Una de les formes que les Administracions públiques tenen de satisfer l’interès general és a través de les activitats de foment, que es plasmen en les ajudes públiques.

Ajudes Privades

A vegades, les ajudes les ofereixen persones i entitats privades (fundacions, societats, etc.). Aquestes ajudes poden consistir en:

• Ajudes a fons perdut: Són lliuraments monetaris sense obligació de devolució.

• Préstecs participatius: Són préstecs a llarg termini, en què el prestamista no interfereix en la gestió de l’empresa i que es remuneren mitjançant uns interessos variables que seran proporcionals als beneficis de l’empresa.

• Capital-risc: Són entitats (fons i societats) que inverteixen en el capital de múltiples empreses, compensant les pèrdues sofertes per unes empreses amb els guanys obtinguts per altres.

• Societats de garantia recíproca: Són societats que avalen els seus socis-empreses per aconseguir finançament a menor cost, a més de proporcionar-los consells sobre quin els convé.

• Business angels: Són persones físiques que disposen de recursos financers per invertir en projectes empresarials i compten amb amplis coneixements en un sector. No s’involucren en la gestió del dia a dia de l’empresa, però sí en la direcció estratègica, aportant-hi un valor afegit.

• Crowdfunding, Crowdlending, Crowdsourcing

• Playfunding

• Les subvencions: Són un lliurament de diners realitzat per una Administració Pública (Unió Europea, estatal, autonòmica o local) a una persona o entitat, denominada beneficiari, sense necessitat de cap contraprestació. Aquest lliurament monetari està subjecte a la realització d’un projecte (anterior o posterior al lliurament monetari) i al compliment, per part del beneficiari, d’uns requisits i un objectiu.

Poden ser de dos tipus.

1. Subvencions en capital: Són les destinades a la compra d’actiu fix com edificis, maquinària, equips i programes informàtics, etc.

2. Subvencions a l’explotació: Són les destinades al finançament del cicle d’explotació de l’empresa com compra de matèries primeres, contractació de mà d’obra...