Fitxa tecnica tapis de la creació
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,1 KB
Fitxa Tècnica
Títol: Tapís de la Creació
Autors: desconegut
Cronologia: segona meitat del s.XI
Tècnica: brodat en llana
Mides: 3,65 x 4,67 m
Estil: ROMànic
Tema: religiós i profà
Localització: Tresor de La catedral de Girona
Context
La desintegració del Poder dels francs al sud dels Pirineus es va deixar sentir durant el segle IX, accelerant-se durant el segle següent. A canvi, augmentà El poder dels comtes, vescomtes, bisbes i abats, és a dir, s'anà Consolidant un procés de feudalització, que s'accelerà durant el Segle XI. Precisament durant aquesta centúria es produí a l'Europa Occidental cristiana un cert Renaixement en la vida urbana, que Convertí la catedral en símbol de la ciutat. Per això, no ens ha D'estranyar que a començaments del S.XI el bisbe Pere Roger fes Aixecar una catedral a Girona, que tenia una llargària d'uns 60 m; D'aquell edifici en l'actualitat es conserva el campanar (anomenat “Torre de Carlemany”). Es creu que l'indret original del Tapís De la Creació hauria estat aquesta catedral ROMànica, passant Després a la catedral gòtica, finalitzada a començaments del S.XVI.
Descripció formal
És el fragment d'un Brodat fet amb fils de llana sobre una base de lli. Els estudis Indiquen que en origen el tapís de la creació feia com a mínim el Doble d'alçada. S'estructura a partir de dos cercles concèntrics Dins d'un rectangle. El cercle més gran està dividit en vuit Sectors de mides irregulars separats per línies blanques que Convergeixen en el cercle petit.
Uns compartiments quadrats I emmarcats per sanefes tanquen la composició a les vores laterals i Superior. A la part inferior hi ha escenes a la manera de fris.
Hi ha diversos textos al Perímetre dels cercles i dins dels compartiments que identifiquen Cada escena. Els personatges tenen poca intencionalitat realista i es Fa servir la geometria en els cossos nus. Les figures són planes, Delimitades per línies gruixudes. Al fons h ha detalls paisatgístics I la cromàtica és formada de vermells, blancs, blaus, grisos, verds I grocs purs.