La flexió verbal enric valor pdf
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,54 KB
Mercè rodoreda: L'obra de
Merce Rodoreda (1908-1983),
ha estat influida pels
esdeveniments vitals i socials
que li tocà viure: la influencia
de l'avi, que li va ensenyar a
estimar la seua llengua
(català) i el seu país (Catalunya);
el matrimoni amb l'oncle;
l'exili a París i Ginebra; les sues
relacions sentimentals...
Conreà poesia, teatre, conte
i especialments novel.La.
Podem dividir la seua obra
en tres estapes: la primera
d'aprenatge, amb novel.Les
que després rebutja, excepte
"Aloma" revisada el 1969; la
segona de maduresa, on
intenta aconseguir un estil
propi (Plaça del diamant) i
la tercera de vellesa (Mirall
trencat). El seu estil, que rep
influencies europees del
s.XX (Woolf: la condició
femenina en un món d'homes;
Proust: el record que
actualitza el temps passat;
Man: la universalització
descriptiva), es caracteritza
pel profund tractament
psicologic dels personatges,
la incidencia en la temàtica
femenina i un estil narratiu
poètic carregat de simbolisme.
Monzó nasqué a Barcelona el
1952. Es donà a coneixer com
a escriptor el 1976 guanyant el
"Prudenci Bertrana" de narrativa.
Les sues influencies literaries
son franceses (Quenlau),
nordamericanes (Bartherlme),
sud-americanes (Cortázar) i
catalanes (Calders). Utilizació
la improvisació com a procés
literari, tot treballant el
llenguatge, la ficció, la il.Lucio
i les imatges esteriotipades
amb una gran capacitat analítica.
Així, ironitza sobre la societat
contemporania amb posicions
lúcides que intenten desmuntar
les tòpiques convencions.
Conrea la novel.La ("La magnitud
de la tragèdia") tot barrejant
els tons festius amb angoixes
i autoenganys. Sobreix, però,
en els reculls de contes
"Uf, va dir ell", "El perquè
de tot plegat", on descriu i
analitza temes quotidians
amb un to irònic, crític i
també absurd. Finalment, amb
la literatura periodística es
decanta per una escriptura
ràpida que reduís al ridícul
tota mena de disars, en
especial els que anomena
fonamentalistes o més o
menys disfressades de
progressisme.
Enric: nasqué a Castalla el
1911 i va morir a València
el 2000. L'origen rural
i l'estima pels país: País
Valencià i la seua llengua:
el català, marcaran la
seua vida. Començà a
treballar a Alacant en la
premsa satírica: "el Tio Cuc"
i posteriorment es
traslladarà a València on
col.Labora en la premsa
nacionalista valenciana i
comença la seua tasca
narrativa, gramatical i
lexicografica. Després
de la Guerra Civil espnyola
va recollir i refer 36 rondalles
de gran valor folklòric i
narratiu, tot i continuant
l'activitat nacionalista, per
la qual cosa va ser
empresonat pel franquisme.
Com a novel.Lista parlà de
les experiencies de postguerra:
"L'ambició D'Aleix" i els
episodis anteriors a la
Guerra Civil: "El cicle de
Cassana". Finalment, com a
grmàtic va contribuir a
difondre les Normes de
Castellò: "Curso medio de
la gramatica catalana",
"La flexió verbal" i a
recuperar el lèxic valencià:
"Millorem el llenguatge".