Freud i la psicoanàlisi

PSICOANÀLISI

Freud s'oposa a la consciència racional de la ment i afirma que les dades conscients són insuficients per explicar el comportament humà. Defensa el caràcter irracional d'una part del comportament humà amb l'existència de l'inconscient, causa de les conductes. Afirma que la realitat fonamental és inconscient. L'objectiu de la teràpia és resoldre els problemes dels pacients fent aflorar els conflictes i desitjos inconscients, que posseeixen una naturalesa sexual i agressiva, i que es reprimeixen. Mètodes: Introspecció, associacions lliures i interpretació dels somnis. (TEORIES: Sexualitat com a causa de les principals accions humanes i malalties mentals com a conseqüència de la repressió dels instints.

PRIMERA TOPICA FREUDIANA

(teoria de la ment) Els processos psicològics són regulats per una part oculta i desconeguda de la nostra personalitat que s'anomena inconscient. Aquest és un conjunt d'energia format per pulsions innates, desitjos i records reprimits que escapen al nostre conscient. CONSCIENT/PRECONSCIENT/INCONSCIENT. L'inconscient es pot manifestar a la consciència en forma de somnis (satisfacció simbòlica de desitjos inconscients reprimits que escapen a l'autocensura) Actes fallits (Actes no resolts satisfactòriament per l'acció de forces inconscients que ho impedeixen) Lapsus (Oblits aparentment intranscendents que obeeixen a bloqueigs de l'inconscient) Acudits (Construccions lingüístiques que provoquen la sortida d'idees latents, que la consciència no accepta) Neurosi (Malaltia psíquica que manifesta un conflicte entre uns desitjos reprimits i un jo feble que no aconsegueix la seva satisfacció.

SEGONA T.F

(teoria estructural de la personalitat) 3 INSTÀNCIES: ALLÒ: l'element biològic. És totalment inconscient i primitiu. El seu mecanisme de funcionament consisteix en la satisfacció immediata de les necessitats. L'allò és totalment instintiu. No actua de manera moral ni pensant en els altres sinó que actua d'acord amb el principi de plaer. El JO s'origina a partir de l'allò en el nen petit. A mesura que l'infant creix i entra en contacte amb el món exterior elabora el seu jo que es converteix en la part mental del control de la conducta. El jo té com a finalitat el contacte amb la realitat i l'autoconservació enfront d'aquesta realitat exterior. Considera la realitat abans que el plaer (principi de realitat). Té elements del consciència, del preconscient i de l'inconscient. SUPERJO es crea als 5-6 anys quan idealitzen la imatge dels pares i aprenen les normes a respectar. Aquestes s'intefereixen en la personalitat i es fan inconscients. És el punt de referència moral de la persona. En una persona adulta el superjò ajuda el jo a controlar les exigències instintives de l'allò.

RELACIONS

Mecanismes de defensa: Repressió (Superjo frena els impulsos) Racionalització (inventar arguments racionals) Negació de la realitat, Projecció (veure idees pròpies en altres) Regressió (comportaments infantils) Reacció reactiva (manifestació d'una conducta externa contrària a un sentiment refusat) Sublimació