Funcions Cognitives i Desenvolupament Cognitiu Infantil

Funcions Cognitives

Les funcions cognitives es poden dividir en dos grans grups:

Funcions Cognitives Bàsiques

Són pròpies de molts animals i apareixen primer en el desenvolupament.

• Memòria: Capacitat per registrar, emmagatzemar i recuperar informació.
  • Sensorial
  • A curt termini (operativa o de treball)
  • A llarg termini
• Atenció: Concentració de la ment sobre una activitat. És el primer pas perquè es doni la percepció i prepara la persona per a la captació de l'objecte. Hi ha dos tipus:
  • Voluntària
  • Involuntària
  Factors que influeixen en l'atenció:
  1. Interns de l'infant: el seu estat psíquic i físic.
  2. Externs relatius a l'estímul: so, mida, color, etc.

Funcions Cognitives Superiors

Són pròpies de l'ésser humà i formen un grup més complex de processos cognitius.

• Pensament: Associat al processament, comprensió i transmissió de la informació. Facultat d'ordenar i coordinar els processos de la memòria per solucionar problemes, raonar i crear.
• Llenguatge: Serveix per ordenar el pensament i organitzar la memòria.
• Creativitat: Observar amb un nou enfocament, reconèixer problemes i buscar solucions.
• Raonament: A partir d'una informació prèvia, s'arriba a una conclusió que no existia a l'inici.
  • Raonament transductiu (analògic): Entre els 2 i els 7 anys, es treuen conclusions d'un cas particular a un altre, atribuint una relació causa-efecte a dues accions no relacionades. Exemple: Els tigres i els lleopards són el mateix, perquè tots dos tenen taques a la pell.
  • Raonament inductiu (probabilístic): A partir de casos particulars s'arriba a una conclusió general. Exemple: La tortuga és un rèptil i no té pèl, la serp també és un rèptil i tampoc té pèl, per tant, els rèptils no tenen pèl.
  • Raonament deductiu (lògic): Partint d'una premissa general, s'extreuen casos particulars. Exemple: Els gossos borden; el meu Labrador és un gos; per tant, borda.

Etapes del Desenvolupament Cognitiu

• Assimilació: Incorporar una experiència a l'esquema cognitiu de l'infant, sense modificar el coneixement. Exemple: La primera vegada que veig un cavall l'anomeno "gos gran", i els meus esquemes previs s'imposen als nous elements.
• Acomodació: Modificació del coneixement existent. Tots dos processos aniran creant nous esquemes i modificant els anteriors. Exemple: El "gos gran" és massa diferent, cal canviar la concepció prèvia i crear una nova categoria que sigui "cavall". L'acomodació es produeix quan l'infant entén que la pala serveix per jugar amb la sorra i no per menjar, com podria pensar per assimilació.

Estadi 1: Intel·ligència Sensoriomotora (0 a 2 anys)

L'aprenentatge es realitza a través de l'acció (motora) i la percepció dels òrgans dels sentits (sensorial).

Subestadi 1: Mecanismes Reflexos (0-1 mes)

• Reflexos (ajuden a respondre als estímuls), postures i sensacions.
• No existeix la permanència de l'objecte: si no es veu, no existeix. No hi ha coordinació, ni mides ni formes constants.

Subestadi 2: Reaccions Circulars Primàries (RCP) (1-4 mesos)

• L'acció es transforma en experiència. Es repeteix una acció que s'està adquirint i que s'ha descobert per atzar fins que es controla.
• Les accions es repeteixen per la satisfacció que proporcionen sobre el propi cos.
• No hi ha conservació de l'objecte. Se segueixen objectes i persones amb la mirada.

Subestadi 3: Reaccions Circulars Secundàries (RCS) (4-8 mesos)

• Accions i moviments més formats per esquemes que per reflexos innats. Les RCS són la prolongació de les RCP i tendeixen a la repetició d'esquemes coneguts (moure, agitar, fregar), però les RCP s'aplicaven al propi cos i les RCS al món exterior (poden manipular objectes).
• Els infants imiten les accions que fan els altres. Exemple: donar cops amb les mans sobre la taula.
• No hi ha permanència de l'objecte. Es comencen a veure indicis de la conducta de buscar; les respostes visuals cap a on ha desaparegut un objecte són més persistents i s'observen esforços per recuperar un objecte perdut.

Subestadi 4: Coordinació dels Esquemes de Conducta Previs (8-12 mesos)

• Coordinació de dos o més esquemes en un acte únic amb l'objectiu d'aconseguir una fita no directament accessible en un primer moment.
• Exemple: a l'estadi anterior, si hi havia un objecte que volia, l'agafava sense plantejar-s'ho abans, però ara, si vol i no pot accedir-hi, l'infant posa en marxa més d'un esquema (aparta un obstacle que li impedeix agafar un objecte).