Fusta transformada

Coure: cables elèctrics, calderes, bescanviadors de calor i les canonades d¡aigua i gas.  Llautons: per a decoració, molles, beines de cartutxos, instruments musicals, vàlvules, coixinets, bombes, engranatges, maquinària marina.  Bronzes: fabricació dels coixinets i les vàlvules, la maquinària naval, àleps de turbina, campanes, decoració.  Alumini: cables elèctrics, bescanviadors de calor, estris de cuina, envasos i embolcalls en la indústria alimentària.

Fusta artificial: 1-Taulers de xapes (contraplacats). S'aconsegueixen escolant xapes de fusta natural de forma que les direccions de les vetes de les xapes contigües formin un angle de 90º. La fusta contraplacada és molt resistent en totes les direccions i presenta un acabat molt decoratiu. És apta per a exteriors. 2.-Taulers de partícules (aglomerats). Formats a partir d'encenalls o partícules amn una grandària controlada encolades amb resines sintètiques a base de formaldehid i premsades per tal d'aconseguir la compactació. Les propietats d'aquests taulers depenen de la grandària de les partícules, però en general són més densos i menys resistents que la fusta natural i que la contraplacada. No suporten bé la humitat, ja que els fa augmentar de gruix i perdre la resitència. 3-Taulers de fibres (tablex i DM). El tablex està format a partir de fibres de fusta (molt més petites que les partícules dels aglomerats), que són premsades humides i sense encolar (encara que amb algun aprest que fa de repel·lent de l'aigua). Un cop seques, tenen molta duresa però poca resistència i són molt sensibles als canvis d'humitat, ja que els provoquen deformacions importants. Una aplicació característica en mobiliari són els fons d'armaris i de calaixos. El DM està format també a partir de fibres de fusta, però premsades en sec i encolades amb resina sintètica formant làmines que després es tornen a premsar en calent.  4-Taulers de llistons (enllistonats). Formats a partir de fusta tova encolats klateralment amb resines sintètiques i revestits per les dues cares amb dues o quatre xapes de fusta dura amb la veta entrecreuada, com es fa amb el contraplacat. Tenen una resistència a mig camí entre l'aglomerat i el contraplacat. 5-Xapes naturals: s'obtenen amb talls tangencials del tronc utilitzant fulles de tall d'acer especial esmolades amb un gruix entre 0'3 i 0'6 mm. Quan han de ser utilitzades en l'elaboració de contraplacats s'obtenen amb un tall perifèric i amb un gruix entre 1'6 i 3'2 mm. 6-Xapes sintètiques: s'obtenen a partir de resines sintètiques, generalment de melamina formaldehid o bé de fenol formaldehid.