Gasos Refrigerants i Torres de Refrigeració

Gasos Refrigerants: CFC, HCFC, HFC

CFC (Clorofluorocarburs): Gasos refrigerants amb molècules d'àtoms de clor, fluor i carboni.

HCFC (Hidroclorofluorocarburs): Gasos refrigerants amb molècules d'àtoms d'hidrogen, clor, fluor i carboni.

HFC (Hidrofluorocarburs): Gasos refrigerants amb molècules d'àtoms d'hidrogen, fluor i carboni.

DI-36: És un refrigerant que es pot mesclar amb l'R-12 (substitut). És compatible amb l'oli mineral fins a temperatures de -25 °C i amb rendiment i prestacions similars en fred comercial i domèstic.

GWP (Global Warming Potential)

El GWP (Potencial d'Escalfament Global) mesura la capacitat d'una substància per produir l'efecte hivernacle o escalfament global del planeta.

Mescles Azeotròpiques

Una mescla azeotròpica és aquella que té un comportament idèntic al dels compostos purs.

Normativa i Control

El compliment de la normativa el controlaran:

• SEPRONA (Guàrdia Civil)
• Departaments mediambientals dels Mossos d'Esquadra (Catalunya)
• Ertzaintza (País Basc)

Torres de Refrigeració: Funcionament i Càlcul

Una torre de refrigeració és un intercanviador de calor que té com a objectiu eliminar una quantitat de calor d'un sistema hidràulic. Aquesta calor es transmet a l'atmosfera i l'aigua retorna a una temperatura inferior. L'aire s'usa com a mitjà de refrigeració mitjançant el fenomen físic de l'evaporació.

La transferència de calor des de l'aigua a l'aire es porta a terme per convecció i per evaporació. Tenint en compte les condicions de l'aire quan entra a la torre de refrigeració, només el 10-15% de la calor s'elimina per convecció. L'evaporació és el fenomen predominant; la seva eficiència està directament lligada al disseny de les superfícies d'intercanvi.

El límit teòric de refrigeració és la temperatura de bulbo humit de l'aire entrant.

Factors que Determinen una Torre de Refrigeració

Hi ha dos factors principals que determinen una torre de refrigeració:

• La quantitat d'aire emprada.
• La superfície d'intercanvi.

L'aire es mou per l'interior de la torre mitjançant:

• Tir natural.
• Ventilació forçada.

La superfície d'intercanvi consisteix en la pel·lícula d'aigua sobre el farciment (farciment laminar) o les gotes d'aigua (tipus de degoteig). El càlcul tèrmic ens dóna la quantitat d'aire necessària i la superfície que hem d'emprar; això ens permet determinar les dimensions de la torre de refrigeració.

Les equacions bàsiques d'intercanvi de calor s'usen per a efectuar aquests càlculs, però només mitjançant l'experimentació s'aconsegueix l'experiència necessària en el càlcul dels factors d'intercanvi en termes dels diferents paràmetres (quantitat de farciment, velocitat de l'aire, cabal d'aigua, etc.). La pèrdua de càrrega també s'avalua mitjançant l'estudi, el desenvolupament i les proves de camp en les diferents ubicacions i climes.

Grandària de les Torres de Refrigeració

La grandària de les torres de refrigeració varia d'acord amb la seva aproximació al límit de refredament. És de cabdal importància conèixer anticipadament:

• Les condicions ambientals de la futura localització de la torre.
• La temperatura de l'aigua freda òptima per als propòsits desitjats.

Això varia d'acord amb el tipus de torre de refrigeració, sigui de tir natural o forçat. En el tir natural, el rendiment està afectat per la densitat i la temperatura del bulbo humit i sec de l'aire entrant en la unitat. En el tir forçat, el flux d'aire és pràcticament constant; aquesta operació és determinada només mitjançant la temperatura del bulbo humit de l'aire entrant.