Gèneres Cinematogràfics: Terror, Western i Suspens

Gèneres Cinematogràfics

Terror

En el cinema de terror, les temàtiques, els arguments i les ambientacions poden ser molt variats, però l’essència es redueix sempre a la lluita entre el bé i el mal. El mal pot tenir representacions molt variades:

• Forces malèfiques (diables, bruixes)
• Éssers sobrenaturals (fantasmes, esperits)
• Morts vivents (vampirs i zombis)
• Monstres humans de caràcter psicològic (l’assassí en sèrie, el geni del mal, el psicòpata...)
• Monstres de caràcter fisiològic (l’home llop, éssers nascuts d’un experiment científic...)

Són freqüents els espais tancats, foscos i humits, així com els espais físics que poden evocar misteri (antics hospitals abandonats o ruïnes d’edificis d’èpoques passades). En els aspectes formals abunden les imatges fosques, angles de càmera sorprenents, les tonalitats saturades i blavenques, i una banda sonora que acostuma a ser estrident i que ajuda a marcar el ritme de les seqüències i accentuar els sobresalts de la pantalla.

Exemples:

• Frankenstein (James Whale, 1931)
• Alien (Ridley Scott, 1979)
• The Shining / La Resplendor (Stanley Kubrick, 1980)
• Ringu/ The Ring (El cercle) (Hideo Nakata, 1998)

Western

Aquest gènere, durant molts anys el més purament nord-americà, narra la conquesta de l’Oest dels Estats Units. Es tracta d’un gènere amb trets fàcilment identificables i ple de personatges arquetípics:

• L’època és normalment la segona meitat del segle XIX, els anys de la conquesta de l’Oest i la febre de l’or.
• El lloc, els Estats Units (normalment la seva frontera en expansió cap a l’oceà Pacífic).
• Els personatges més característics són el cowboy, el xèrif i els seus ajudants, el bandit, els natius nord-americans, el pioner o el justicier.

Els temes acostumen a ser els desplaçaments (en caravanes, a cavall, en tren o en diligència), la revenja, i l’enfrontament entre els pioners anglosaxons i la població nativa americana, o entre els malfactors i els bandolers amb la justícia. A la vegada, també són el pretext per parlar d’aspectes de la condició humana (valors com l’amistat, la valentia-covardia, la solidaritat, l’ecologia...) en un món sense lleis establertes, encara en formació.

Exemples:

• The Searchers/ Centaures del desert (John Ford, 1956)
• Rio Bravo (Howard Hawks, 1959)
• Per Qualche Dollari in Piu / La mort tenia un preu (Sergio Leone, 1965)
• Unforgiven/ Sense perdo (Clint Eastwood, 1992)

Suspens

Les pel·lícules de suspens, o thrillers, no se centren en un tema concret, ja que el suspens no és una temàtica sinó una manera d’aproximar-se i tractar les històries. Tanmateix, la tradició ha forjat dos corrents fonamentals:

• El thriller polític, amb investigacions, conspiracions i denúncies de temàtica política.
• El thriller psicològic, on el conflicte entre els personatges se centra en la rivalitat, l’ambigüitat moral o les obsessions.

Els thrillers supediten el guió i els aspectes formals del llenguatge cinematogràfic a crear un clima d’angoixa, expectació i emoció. S’evita la sorpresa sobtada, es manté els espectadors informats (més que els protagonistes de la pel·lícula) del que passarà i la tensió es prolonga pràcticament fins al final, amb un desenllaç que acostuma a ser dramàtic. En el cinema de suspens, la música i els efectes sonors tenen una importància cabdal, ja que ajuden a crear el clima de tensió i a provocar angoixa en l’espectador.