Gèneres Medievals: Cançó, Sirventès i Cròniques

Gèneres Medievals: La Cançó i el Sirventès

Dos grans àmbits que podríem agrupar els gèneres són: la cançó i el sirventès. La cançó és un poema de tema amorós que l'amant adreça a l'estimada, el nom de la qual s'amaga sota un pseudònim perquè és un amor prohibit. Cada trobador feia servir una senyal a cada poema per a la seva dama, i era l'única que sabia que aquelles cançons li estaven dedicades. Però no sempre era una dama la destinatària, perquè també hi va haver dames que van escriure cançons trobadoresques, les trobairitz, i van dedicar els poemes al seu amant.

Subgèneres de la Cançó

• L'escondit: si el trobador en un poema es defensa de les acusacions que han escampat els lausengiers (els envejós que sovint denunciaven aquell amor al marit de la dama, el gilós).
• La dansa: si la cançó ha estat escrita per a cor i solista amb l'objectiu de ser ballada.
• La pastorel·la: si la dama presentada és una pastora, de la qual s'enamora un cavaller i dialoguen en el poema.
• L'alba: si el poema descriu la separació dels amants que han passat la nit junts i es desperten amb l'alba i amb el cant dels ocells, un dels gèneres més bonics de tota la poesia trobadoresca.

El Sirventès

El sirventès és un poema de compromís polític que pot comprendre acusacions personals, atacs directes i insults contra una persona, consells morals, crítiques de costums i d'institucions, sàtires...

Subgèneres del Sirventès

• El plany: poema de lament per la mort d'un amic, d'un senyor o del protector.
• La tençó: debat polític que s'estableix entre dos trobadors que alternen la veu d'estrofa per demostrar qui dels dos és més bon poeta.

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Què és una crònica? Són escrits considerats fets històrics que s'anomenen historiografies i són escrites en prosa. Recullen llegendes, encara que no sempre amb respecte per la veritat històrica. En català es conserven quatre grans cròniques, que constitueixen la primera manifestació de l'esperit de Catalunya en el camp literari. Aquestes cròniques recullen fets històrics contemporanis a la seva escriptura. La poesia èpica dins de les cròniques s'anomenen prosificacions (assonàncies repetides, tons i estils èpics). Els cronistes van aprofitar els elements històrics de la poesia èpica per explicar aquells fets dels quals no havien estat testimonis i dels quals no tenien documentació (treball de la ciència i la ficció).

1. Llibre dels Fets o Crònica de Jaume I

És la primera crònica que es va escriure entre el 1240-1274 i que prové d'uns manuscrits del 1343-1380. Redactat en primera persona majestàtica (nós) que inspirava i dictava la crònica a homes de lletres de la seva confiança, que la van escriure materialment sota la vigilància i la direcció del monarca.

Divisió del Llibre dels Fets

1. La batalla de Muret.
2. Les conquestes de Mallorca i València.
3. Les desavinences amb Alfons X de Castella.
4. Noves campanyes a València, conquesta de Múrcia.

La crònica té un estil viu i ràpid; la narració és àgil, pintoresca i graciosa, i a vegades poc acurada. En els diàlegs destaquen les expressions populars i refranys.

2. Llibre del rei En Pere o Crònica de Bernat Desclot

Va ser escrita entre el 1283-1288. El nom de Desclot amaga el nom real de Bernat Escrivà, un personatge de la cort, potser amb un càrrec administratiu, que procedia d'un lloc anomenat es Clot. Es va proposar tractar sobre els grans fets i les conquestes sobre sarraïns i sobre altres gèneres. Comença la crònica amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó, ascendència i descendència d'Alfons I, el regnat de Pere I el Catòlic i sobretot el regnat de Jaume I. El nucli principal de l'obra correspon al regnat de Pere el Gran i els grans temes són la intervenció dels reis de la Corona d'Aragó a Itàlia, la invasió de Catalunya per part dels francesos i l'alliberament del territori per obra del rei.

La llengua d'aquesta crònica és rica i perfecta. Té trets del parlar nord-occidental de Catalunya. Malgrat que va fer servir molta documentació oficial, Desclot no sempre redacta de la mateixa manera, sinó que hi podem trobar dues modalitats d'estil: un registre culte per les reflexions i els comentaris seguint els models d'aquesta llengua estàndard de la Cancelleria i un altre que deriva dels relats joglarescos prosificats.