Glossari de Termes Sociolingüístics: Conceptes Clau i Definició

Glossari de Termes Sociolingüístics

Àmbit d’ús: Ocasions en què la llengua és usada.

Assimilació: Situació en la qual una minoria immigrada és absorbida per aquella societat que l’ha rebuda.

Autoodi: Sentiment negatiu cap a la llengua pròpia i abandonament progressiu.

Bilingüisme: Situació en què un parlant o un grup social fa servir alternadament dues llengües.

Canvi lingüístic: Processos constants de transformació, pèrdua i innovació dels elements fònics, morfològics, lèxics, etc.

Comunitat lingüística: Grup humà que comparteix una mateixa llengua, uns elements simbòlics i unes actituds que condueixen a la cohesió del grup.

Consciència lingüística: Sentiment íntim que tenen els parlants d’una llengua de les regles i els valors lingüístics.

Contacte lingüístic: Dues o més llengües que entren en contacte i són emprades per uns mateixos o diferents parlants dins d’una mateixa comunitat lingüística.

Conflicte lingüístic: Llengües que competeixen entre si en un territori per assolir els àmbits d’ús i les funcions d’una altra i provoca el desplaçament total o parcial d’aquesta.

Crioll: Interlingua que s’usa a la costa est del continent americà.

Diglòssia: Dues llengües que no s'utilitzen al mateix nivell, fent servir una per a uns usos més formals i l’altra per als més informals.

Interposició: Quan les relacions entre la comunitat lingüística dominada, i la resta del món es fan en la llengua de la comunitat dominant.

Interferència: Canvis produïts en l'estructura interna de la llengua dominada ocasionats per la influència de la llengua dominant (conseqüència de la interposició).

Interlingua: Llengua emprada com a mitjà de comunicació entre dos o més grups de gent que parlen llengües diferents i no disposen d’una altra comuna.

Llenguatge: Capacitat que té l’ésser humà de comunicar-se.

Llengua: Sistema de signes verbals que elabora una societat que serveix per comunicar-se.

Llengua i dialecte: Són distints i alhora relacionats i oposats. La llengua gaudeix d’un prestigi i el dialecte connotacions pejoratives motivades pels prejudicis lingüístics. És erroni considerar el dialecte inferior a la llengua, ja que per a la realització d’aquesta necessitem un dialecte.

Llengua minoritària: Aquella que té un nombre reduït de parlants (menys de 9 o 10 milions).

Llengua minoritzada: Aquella que pateix un procés de retracció dels seus àmbits d’ús en la pròpia comunitat lingüística i es veu abocada progressivament a la substitució lingüística.

Lingüística: Estudia l’estructura de la llengua.

Lleialtat lingüística: Resistència d’una llengua que en una comunitat lingüística ha de lluitar contra una sèrie de factors exteriors que són contraris al seu manteniment.

Normalització lingüística: Quan aquella llengua recupera els àmbits d’ús i les funcions socials reservats a la llengua dominant.

Normes d’ús: Conjunt d’usos, dictats i imposats de manera arbitrària per la mateixa societat, que són sentides com a comunes i habituals pels parlants de les quals és difícil sortir.

Parla: Realització concreta i individual de la llengua que els parlants fan en un moment determinat.

Pidgin: Interlingua nascuda de la necessitat de l’intercanvi comunicatiu motivat per interessos comercials entre els xinesos i els anglòfons a les costes d’Àsia.

Sociolingüística: Estudia les relacions entre la llengua i la societat, l’ús que fa de la llengua una determinada societat.

Substitució lingüística: Quan els parlants d’una llengua l’abandonen per parlar la llengua de la comunitat dominant.

Ús lingüístic: Conjunt de manifestacions verbals, orals i escrites, emeses en una comunitat que permet les relacions entre individus.

Variació lingüística: Possibilitats comunicatives de la llengua.

Varietat lingüística: Realització concreta d’aquesta variació.