Gramàtica Catalana: Perífrasis, Narrativa i Verbs

Les perífrasis verbals

Una perífrasi verbal és un grup de dues o més formes verbals que expressen una sola idea.

Estructures comunes:

Obligació

• Haver de + infinitiu
• Caldre + infinitiu
• Caldre + que + verb
• Ser necessari + infinitiu
• Ser necessari + que + verb

Probabilitat

• Deure + infinitiu
• És probable que + verb

Imminència

• Anar a + infinitiu (amb el sentit de moure's d'un lloc a un altre o en un context general de passat)
• Estar a punt de + infinitiu

Les llengües romàniques

Anomenem llengües romàniques el conjunt de llengües actuals que tenen com a origen comú el llatí vulgar. Actualment n'hi ha nou principals:

• Català
• Castellà
• Occità
• Francès
• Galaicoportuguès
• Italià
• Romanès
• Sard
• Retoromànic

La narrativa (II)

Personatges

Personatge Pla

Representa un únic comportament i un únic caràcter. Ex.: l'egoista, el generós, el bo, el dolent…

Personatge Rodó

Al llarg de la narració es van mostrant diversos aspectes de la seva personalitat.

Caracterització dels personatges

Caracterització directa

El narrador fa un retrat dels personatges (físic, psíquic, global) abans que apareguin en el relat.

Caracterització indirecta

Els personatges es coneixen a partir dels comentaris del narrador, i dels fets, les accions, les actituds, els gestos o les reaccions que tenen a mesura que avança la narració.

Espai, temps i ambient

L'espai és el lloc on transcorre l'acció. Pot ser extern si no té uns límits gaire definits (per ex.: una ciutat) o pot ser intern si l'espai és més delimitat (per ex.: una habitació).

El temps pot referir-se a l'època (present, passat o futur) i a la durada. Pot ser extern si es refereix a l'època o intern si es refereix a l'estona en què transcorre l'acció.

La crítica

La crítica és el comentari que descriu i valora llibres, pel·lícules, etc.

Els verbs irregulars (II)

Els verbs de la tercera conjugació poden ser purs o incoatius. Els incoatius presenten l'increment -eix- entre el lexema i la desinència en algunes formes.

Canvis ortogràfics

• Els verbs tossir, cosir, collir, escopir i sortir canvien la o del radical per u en les formes rizotòniques (quan l'accent de la paraula recau sobre el radical). Ex.: jo tusso (tònica), però nosaltres tossim (àtona).
• Els verbs que tenen el lexema acabat en vocal porten dièresi (ü) en les terminacions -ïm, -ïu de la primera i segona persona del plural del present d'indicatiu i subjuntiu, i de l'imperatiu. Ex.: conduïm.
• S'escriuen amb e final la tercera persona del singular del present d'indicatiu d'alguns verbs com córrer (ell corre), obrir (ell obre) i omplir (ell omple).