Les Quatre Grans Cròniques i Ramon Llull: Anàlisi i Context Històric

Les Quatre Grans Cròniques

Les quatre grans Cròniques foren escrites a finals del segle XIII i durant el XIV. Es tracta de les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic. Les quatre grans Cròniques formen el millor conjunt historiogràfic de l’Europa medieval. Les obres de Jaume I i Pere el Cerimoniós són, d'altra banda, les úniques autobiografies de monarques medievals. Una característica de les cròniques és que els autors van viure directament molts dels fets que narren. També és característic el to heroic i el sentiment patriòtic.

Les Quatre Cròniques Principals

• La Crònica de Jaume I o Llibre dels fets.
• La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats. No escriu sobre ell mateix, narra fets històrics des de Jaume I fins que acaba. És funcionari de la cort reial.
• La Crònica de Ramon Muntaner, redactada entre 1325 i 1328. És la més llarga de la literatura catalana i se centra en el regnat de Jaume II el Just (regnat 1291-1327), i també en períodes anteriors basant-se en cançons de gesta i en cròniques anteriors. Ramon Muntaner va ser un militar, un diplomàtic i l’home de confiança dels reis del Casal de Barcelona. Va participar en la companyia catalana d’Orient, comandada per Roger de Flor. L’obra és didàctica. L'exaltació patriòtica i religiosa i la fidelitat incondicional al Casal de Barcelona impregnen l’obra de cap a peus. L’estil és directe, amb refranys i girs populars; l’obra va ser escrita per ser llegida en veu alta.
• La Crònica de Pere el Cerimoniós. Redactada per iniciativa de Pere IV, però no escrita per ell, explica alguns fets importants del seu regnat. El que volia aconseguir era afermar la monarquia i donar-li prestigi, així com justificar la seva actuació com a rei. La Crònica va ser escrita pels secretaris de la Cancelleria, s'hi nota la intervenció del monarca, explica els seus records, aspiracions, sentiments i reflexions.

Comentari de Cerverí de Girona

El poema té relació amb el fet que els matrimonis a l’edat mitjana fossin establerts per conveniència i no per amor. És en aquest sentit que s’han d’entendre els consells del trobador sobre el fet de deixar el marit i jeure amb l’amant. En aquesta cançó Cerverí de Girona imita l’estil de la poesia tradicional o popular. Aquesta composició presenta l’estructura formal de les cançons del camí que eren cançons populars que la gent cantava mentre anava d’un lloc a un altre. Tanmateix Cerverí de Girona aplica una temàtica que no correspon a la tradició d’aquest cant: el trobador aconsella a una dama que rebutgi el marit que li volen imposar i que resti fidel a l’amic. La relació del poema amb l’amor cortés es fa evident en tot el poema i sobretot quan defensa l’adulteri, precisament pel fet que els matrimonis no es fessin per amor.

Ramon Llull

A) Va néixer el 1232 i va morir el 1316. La seva família va anar a Mallorca després que fos conquerida per Jaume I i ell va néixer allà. El seu objectiu era convertir infidels mitjançant l’escriptura, predicant ell mateix i fundant monestirs per preparar missioners. Va estudiar filosofia, teologia i ciència, a més de llatí i àrab durant deu anys (1264-1273). Creador de llenguatge; va començar a escriure quan ja tenia els 40 o més.

B) El llibre d'Evast e Blaquerna (sovint conegut com a Blanquerna, per les edicions valencianes del segle XIV), escrit a Montpeller el 1283, és una novel·la idealista que va tenir una enorme influència en la narrativa de l'edat mitjana i en els escriptors posteriors. L'obra descriu amb molta vivacitat la vida medieval. Seguint la seva vocació religiosa, el protagonista prova d'arribar a Déu a través d'un viatge vital que, a desgrat d'ell mateix, el durà a ser monjo, abat, bisbe i Papa. Finalment esdevindrà ermità, per Llull l'estat de màxima perfecció espiritual. Fèlix o Llibre de meravelles, escrit a París entre el 1287 i el 1289, és una obra doctrinal que combina la narració i el diàleg entre mestre i deixeble. Al llarg dels deu apartats de l'obra, el protagonista, Fèlix, viatja pel món descobrint la distància entre l'ordre diví de la creació i l'actitud que en realitat tenen els homes. Alhora, però, coneix ermitans i filòsofs que el fan entrar en contacte amb totes les branques del saber del segle XIII, des de Déu i l'infern fins a la natura.

C) Llibre d’Amic e Amat: (V.100-V.86) (BLANQUERNA): La primera secció de la cinquena part del Blaquerna l'ocupa el Llibre d'amic e amat, peça formada per 350 aforismes de temàtica religiosa, amb un fort component poètic, que expressen l'experiència mística que sent l'Amic, pseudònim de l'ànima del cristià, envers l'Amat, que és Déu. Amb un estil molt personal, combina elements que provenen de tradicions molt diverses, com el Càntic dels Càntics, la lírica occitana o el sufisme islàmic, i ha estat, juntament amb l'Ars, l'obra més difosa de Llull, amb nombroses edicions en diverses llengües al llarg de la història aparegudes independentment del Blaquerna. Pel que fa a la temàtica, Llull sempre emparellarà la mística amb la raó, plantejament coherent dins la seva filosofia, però innovador a l'època. Per altra banda, els estudiosos encara no poden explicar com és que en lloc de tenir 366 versets només en té 350, tenint en compte que Llull era molt metòdic en els números i que a l'obra es diu que «començà son libre, lo qual departí en aytants versses con ha dies en l'ayn.

Època i Llengua

Segle XVIII, primera mostra de poesia culte en llengua romànica, la primera manifestació va ser en occità, la llengua dels trobadors.

Difusió de la lírica trobadoresca

La lírica trobadoresca neix a les corts feudals occitanes a la primera meitat del segle XII. El prestigi que adquireix entre l’aristocràcia fa que aviat es difongui a les corts dels territoris més pròxims, principalment a les corts de Catalunya i nord d’Itàlia.