Grècia i Roma: Cultura, Literatura i Societat

Grècia: Societat i Cultura

La població de l'antiga Grècia estava dividida entre ciutadans, que gaudien de drets, i esclaus, que no en tenien. No van formar un imperi fins a l'arribada d'Alexandre el Gran. Esparta i Atenes eren les polis més importants.

Esparta

• Entrenaven tant nois com noies per a l'exèrcit.
• No tenia muralla.
• Els homes no es podien casar fins als 35 anys.
• No tenia un exèrcit molt gran.

Atenes

• Intel·lectualment més oberts.
• Es dedicaven al comerç.
• Van inventar la democràcia.

Literatura Grega

Poesia Èpica

Es recitava en públic. Destaquen:

• La Ilíada: Narra l'últim any de la guerra de Troia. Aquil·les, el protagonista, s'enfada amb Agamèmnon perquè li pren l'esclava. El seu amic Pàtrocle lluita per salvar els aqueus del desastre i mor. Aquil·les mata Hèctor. Representa la destrucció d'una civilització.
• L'Odissea: Ulisses arriba a una illa on hi ha una cova habitada per un ciclop. Ulisses li demana hospitalitat i li diu que es diu "Ningú". És un viatge iniciàtic.

Aquestes obres eren originalment orals. Canten la glòria de l'heroi i fets molt anteriors a l'època de l'autor. Les accions estan determinades per l'honor i la importància de l'amistat. Els esdeveniments es narren en vers, amb mètrica hexàmetre.

Poesia Lírica

Es recitava en veu alta amb l'acompanyament d'un instrument. Mostra la vida íntima del poeta i canta fets del present. Són composicions breus.

Teatre

Sorgí en el context de les festes religioses. Hi havia dos gèneres principals:

Tragèdia

Relacionada amb la mitologia, tractava temes com el destí, la culpa i el càstig. L'acció dramàtica acabava amb la mort del personatge, amb qui el públic s'identificava. Començava amb un pròleg on un o dos personatges informaven de la situació. Després, entrava el cor, integrat per 12 membres. A continuació, apareixien els episodis, protagonitzats per dos actors. Finalment, arribava el desenllaç.

Autors destacats:

• Èsquil: Creador de la tragèdia. Les seves obres són les més antigues. Va introduir el segon actor i va recórrer a mites antics. De les seves 80 obres, se n'han conservat 7, entre elles Prometeu encadenat.
• Sòfocles: Les seves obres es basen en principis religiosos. Va introduir el tercer actor, va crear diàlegs més vius per mantenir l'interès dels espectadors i va eliminar el cor. Obres destacades: Èdip Rei i Antígona.
• Eurípides: S'allunya dels grans herois de la tragèdia i s'apropa a personatges socials insignificants com les dones o els esclaus.

Comèdia

Feia crítica social, barrejant fantasia i realitat. L'acció dramàtica presentava personatges inventats, reals o divinitats. L'heroi còmic era el protagonista. S'utilitzava un llenguatge vulgar i es presentava la mentalitat de l'època.

Aristòfanes és l'autor més destacat. Les seves obres tenen una gran dosi de fantasia i busquen fer riure la gent del poble, camperols i ciutadans pobres. L'acció se situa en el món contemporani, amb referències a fets i personatges de la vida real. Tothom està exposat a la burla i s'utilitza un llenguatge col·loquial.

Faules

Isop és l'autor més conegut d'aquest gènere.

Roma: Autors Destacats

• Virgili: Les Bucòliques, Les Geòrgiques, L'Eneida.
• Horaci: Equilibri, contenció formal, concordança entre pensament i expressió.
• Ovidi: Poeta romà.
• Catul: Representant més destacat de la poesia lírica amorosa. La seva musa es deia Lèsbia.