La Guerra de Troia: Mites, Història i Personatges Clau

Troia: Mite i Realitat

Troia, també coneguda com a Ílion, estava situada a la Tròada, una comarca de l'Àsia Menor, a la vora de l'entrada del Mar Negre. Homer, el poeta grec, va descriure la Guerra de Troia a la seva obra anomenada Iliada. El poeta barreja la mitologia amb la realitat. Els herois probablement són figures històriques i el poeta, per donar una idea de la seva grandesa i valentia, els fa descendents dels déus.

Fins al 1870 es pensava que Troia era un mite, fins que l'arqueòleg alemany Schliemann va excavar on Homer indicava que estava Troia i va descobrir les ruïnes de la ciutat. Un dia, el seu pare li va regalar el llibre d'Homer, la Iliada, i se'l va aprendre de memòria. Va decidir aprendre grec i es va proposar algun dia desenterrar aquella ciutat mítica. Després de molts estudis i treballs ho va aconseguir.

Causes de la Guerra de Troia

Segons Homer

Segons Homer, la causa de la guerra fou la següent:

Disputa entre Zeus i Posidó per la Nereida Tetis, nimfa del mar. Els dos germans van decidir donar-la a un mortal i van anar a l'oracle, que els va dir que el fill de Tetis seria més poderós. L'afortunat va ser Peleu, rei dels mirmídons. Tetis se sent humiliada per l'elecció i el va rebutjar, però Peleu va voler raptar-la i es va llençar a sobre i la va subjectar. Per escapar-se'n, Tetis es va anar convertint successivament en foc, aigua, vent, tigre i altres animals. Tetis va haver de cedir al casament. Eris, deessa de la discòrdia, no va ser convidada a les noces, i el seu ressentiment la va portar a llençar una poma d'or amb la inscripció: "Per a la més bella". Aquesta poma va ser per a Hera, Atena i Afrodita. Van demanar a Zeus que fes d'àrbitre, però el déu omnipotent va proposar Paris, fill del rei Príam de Troia, com a jutge. Paris vivia com un pastor al mont Ida, perquè un oracle, segons el qual Paris portaria la ruïna a Troia, havia persuadit els seus pares d'abandonar-lo al mont Ida, prop de Troia. Però uns pastors el van recollir i criar com a fill propi i, per tant, va créixer entre bous i vaques. Quan Paris va veure les tres deesses meravelloses precedides d'Hermes, el déu missatger, es va quedar bocabadat.

Cadascuna li fa un regal i ha de decidir:

• Hera li va prometre el govern d'Àsia i d'Europa;
• Atena, la victòria sobre els grecs i la caiguda de Grècia;
• Afrodita, la dona més bella del món.

Paris va triar aquesta última proposta i va lliurar la poma d'or a Afrodita. Hera i Atena, humiliades i geloses, van decidir perjudicar Paris i tot el poble troià. La dona més bonica era Helena, muller del rei Menelau d'Esparta. La mare d'Helena, Leda, s'havia casat amb Tindàreu, rei d'Esparta. Zeus, però, se'n va enamorar i s'hi va unir, sota la forma d'un cigne, el mateix dia que Tindàreu. D'aquest doble aparellament Leda va pondre dos ous; d'un van néixer Helena i Pòl·lux, fills de Zeus; de l'altre, Clitemnestra i Càstor, engendrats per Tindàreu. Quan Helena va arribar a l'edat de casar-se, la fama de la seva bellesa va atraure una multitud de prínceps de tot Grècia que demanaven la seva mà: Odisseu, Àiax, Pàtrocle, Idomeneu, Filoctetes, Diomedes, Menelau... Tindàreu, no sabent què fer per no ofendre cap d'aquells poderosos pretendents refusant-los el matrimoni amb la seva filla, va obligar-los tots a jurar respectar la tria que fes la mateixa Helena fins al punt d'ajudar el marit a defensar la fidelitat de la seva esposa.

Helena va escollir Menelau.

Personatges Clau

Grecs

-Àiax (Salamina) / Aquil·les / Pàtrocle / Ulisses / Agamèmnon / Menelau

Troians

Príam (rei) ❤️ Hècuba / Hèctor ❤️ Andròmaca (fill Astíanax) / Paris (protegit per Afrodita) / Cassandra (germana d’Hèctor i Paris) / Eneas

Alexandre el Gran

Alexandre el Gran, fill de Filip de Macedònia, va ser la primera persona que per la força va ajuntar totes les polis. L'educació d'Alexandre Magne va ser gràcies al filòsof Aristòtil. Ell se sentia com un heroi homèric.

336-323 a.C.: A la mort de Filip II, ocupa el tron de Macedònia el seu fill Alexandre el Gran. Els grecs es rebel·len, però són sotmesos sense pietat per Alexandre. Conquista Egipte, Pèrsia, Mesopotàmia, Àsia Menor i Síria. Funda Alexandria a Egipte.

A la seva mort, el 323 a.C., l’imperi es divideix entre els seus generals. 146 a.C.: Grècia es converteix en província romana. Continuarà en aquesta situació fins a la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, el 476 d.C., i la caiguda definitiva de l’Imperi Romà d’Orient, Bizanci, el 1453 d.C.