Guia Bàsica del Bàsquet: Història, Regles i Tàctiques

Origen i Història del Bàsquet

Naixement del Bàsquet

On va néixer el bàsquet? Va néixer als Estats Units.

A quina ciutat? A Springfield.

Quin any? L'any 1891, James Naismith el va inventar.

Arribada a Catalunya

Quan va aparèixer a Catalunya? L'any 1922: s'accepta comunament que el bàsquet fou introduït a Catalunya pel pare Eusebi Millán en formar els primers equips infantils al col·legi de les Escoles Pies de Sant Antoni de Barcelona.

El Bàsquet als Jocs Olímpics

El bàsquet fou un esport d'exhibició als Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 i 1932. Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 a Berlín, esdevingué esport olímpic oficial.

El Joc del Bàsquet

Objectiu del Joc

L’objectiu tècnic del bàsquet és anotar més punts que l’equip contrari durant el temps que dura el partit, utilitzant diferents tàctiques, estratègies i col·laborant amb l’equip. Però, cal afegir que és només un joc, i el més important és passar-s'ho bé.

Lligues Masculina i Femenina

(Informació sobre lligues i què han aconseguit pendent)

Puntuació

(Detalls sobre la puntuació pendents)

Durada

(Detalls sobre la durada del partit pendents)

Posicions dels Jugadors

Els rols típics dels jugadors en un equip de bàsquet són:

• Base (1): Com el seu nom indica, és qui guia i lidera l'equip, la base d'un atac. La majoria del temps, sol ser el jugador més baix de l'equip.
• Escorta (2): Es caracteritza per la seva capacitat de llançament exterior i de mitja distància. Sol ser fort i més alt que el base, a qui dona suport en la circulació de la pilota.
• Aler (3): És sovint l'anotador principal de l'equip. Acostuma a ser un jugador versàtil, gran, fort i ràpid, amb bon llançament de curta, mitja i llarga distància. Es considera un dels jugadors més complets de l'equip.
• Ala-pivot (4): Juga tant a prop de la cistella com a mitja distància. Es caracteritza per ser alt i fort, amb bon tir de mitja i curta distància, capacitat rebotadora i habilitat per jugar al pal baix.
• Pivot / Centre (5): Sol ser el jugador més alt de l'equip. La seva funció principal és jugar al pal baix, a prop de la cistella, per anotar punts fàcils i aprofitar la seva alçada. És gran i fort, encarregant-se habitualment dels rebots i els taps, actuant com a última línia defensiva. El nom ve de ser el centre sobre el qual sovint pivota l'atac.

Regles Bàsiques i Sancions

Algunes de les infraccions més comunes són:

• Faltes personals: (Detalls pendents)
• Passos: (Detalls pendents)
• Dobles: (Detalls pendents)

Accions del Joc

• Tipus de passades: (Detalls pendents)
• Tipus de llançaments: (Detalls pendents)
• Intercepció: Acció de tallar o desviar una passada de l'equip contrari.
• Tap: Acció defensiva que consisteix a bloquejar el tir d'un adversari sense cometre falta.
• Rebot: Agafar la pilota després d'un llançament fallat a cistella.

Tàctica i Estratègia

Tàctica Individual

• Anticipació: Moviment que consisteix a interceptar una passada que un jugador contrari ha fet, per tal de sortir ràpidament al contraatac o iniciar un atac organitzat.
• Línia de passada: Acció defensiva on el defensor intenta evitar que el seu atacant rebi la pilota. La posició que s'adopta s'assembla a la posició bàsica defensiva: cames flexionades, braç més llunyà de la pilota contactant amb l'atacant i el braç més proper tapant una possible passada. Si l'atacant es vol moure, cal impedir el seu moviment amb el cos.
• Marcatge i desmarcatge: Accions fonamentals per defensar un oponent directe i per crear espais per rebre la pilota en atac, respectivament.

Posició Defensiva Bàsica

Es realitza amb les cames flexionades, els peus una mica més separats que l'amplada de les espatlles, l'esquena (el tronc) recta per no perdre l'equilibri, i el cap a l'altura de la pilota mirant endavant per tenir una visió completa dels companys i adversaris. S'ha d'intentar aturar l'atacant amb pilota principalment amb el tronc.

Tàctica Col·lectiva: Defenses Zonals

Les defenses zonals consisteixen en què cada defensor és responsable de cobrir una àrea específica de la pista. Alguns tipus comuns són:

• Zona 2-1-2: Tres fileres de defensors (2 davant, 1 al mig, 2 darrere). Cobreix bé la zona interior, l'espai frontal de la línia de 3 punts i les cantonades, però deixa espais a la resta del perímetre.
• Zona 2-3: Dos jugadors més avançats i tres jugadors adoptant una posició més propera a la cistella. Cobreix bé el perímetre, però hi ha un buit gran entre les dues fileres de defensors.
• Zona 1-2-2: Un jugador molt avançat, dos jugadors cobrint les prolongacions del tir lliure i dos jugadors cobrint la zona propera a la línia de fons. Cobreix bé el perímetre i la zona, excepte la zona frontal de la línia de 3 punts.
• Zona 3-2: Molt similar a la 2-3 (un jugador de la segona filera passa a la primera). Presenta avantatges i inconvenients similars als de la zona 2-3.
• Zona 1-3-1: Similar a la 2-1-2 (un jugador de la primera i de la tercera filera passen a formar part de la segona, la central). Cobreix molt bé la zona i el perímetre (excepte les cantonades). És considerada una de les zones més complexes d'executar correctament.